CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (III): La concentració (I)

Com podeu observar, cadascú es concentra com li passa pels ous.

Existeixen moltes i variades maneres de concentrar-se davant un partit. Cada jugador té la seva pròpia manera de fer-ho, sigui per iniciativa pròpia, segons les seves sensacions i idiosincràsia personal. No em dedicaré en aquest espai a fer un discurs teòric que no ens porta enlloc (això queda per a insignes científics com jo), si no que enumeraré uns quants exemples il.lustratius de com els nostres jugadors es concentren davant un partit.
Toni: No li cal concentrar-se gaire, al nostre cantautor brasileiru. Com viu en el seu propi món immutable i intransferible, tot depèn de com li hagi quedat la versió que estigui fent del Djavan. És capaç d’estar jugant i estar més pendent d’aquell acord que no li surt que del partit. No li passa sovint, però de tant en tant no hi és, està en un altre lloc.
Dani: Com a bon porter que és, igual que el Toni, es concentra segons com brilli la seva lluna personal, i segons els petes que s’hagi fumat abans. Però és bastant fiable, habitualment.
Jaume Pitxilla: És dels que els hi costa arrencar: comença a a entonar-se a partir de la mitja hora de partit. Li anirien bé un parell de carajillos, abans de començar, per posar-se les piles des d’un bon inici.
Integrao: La seva màxima és: “Pensa malament i encertaràs”; evidentment, la seva concentració pre-partit es basa en per quants gols perdrà l’equip. En aquestes condicions, resulta difícil treure bon partit de les seves qualitats (?) fumbulístiques, encara que de tant en tant ho aconsegueix i el seu pessimisme intrínsec el transmuta en sensacions positives: és quan es seu rendiment millora, i molt. El que no ha de fer mai, i als fets em remiteixo, és fumar-se un peta de maria abans de jugar. És llavors quan deixa anar una de les seves frases mítiques: “Amadeo, si quieres me cambias”.
Juan Cristo: És dels que acostuma a venir concentrat al partit, amb ganes de guanyar i jugar bé. El problema que té és un desconegut mecanisme cerebral que fa que se li creuin els cables periòdicament, encara que no segueix unes pautes regulars d’exposició. Potser faria bé en fumar-se un altre peta, abans d’anar a jugar. Està en fase d’investigació, la cosa, a veure si es troba sol.lució al tema.

CONTINUARÀ.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.