JORNADA 23

En Llorenç, el principal culpable del gol encaixat. Degut als nervis i a la mala llet que li van entrar per aquesta raó, va ser ingressat dilluns a l'hospital per problemes estomacals. Afortunadament, la cosa ha quedat en res i diumenge vinent estarà, com sempre, per fotre la bronca a qui calgui.

LA SALLE IUNAITED - 3
AT. LLINARS – 1
(Premià)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, així a cop d’ull, uns 32 espectadors.
Àrbitre: Edilberto Bordecíllez Taprecio (majo), del Col.legi Paticorto.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Eduard, Jaume Pitxilla, Carapensil, Miguelito; Juan Pedro, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Sobrequés (equip inicial); Dani, Primo i Jac.
Entrenador: The Coach Senior
AT. LLINARS: Enanins; Políglotez, Bordillo (cap), Lacerántez, Baldósez; Pérez Estreñido, Calamarsada, Petiquipeti, Alternánciez; Longanícez y Espatarrins (equip inicial); Sánchez Servilleta i Martín Ternasco.
Entrenador: Tiburcio Calahorro Astigmatísmez.

Premià (zeta)-. Treballat partit per part de l’LSI, sobreposant-se a les nombroses baixes, amb l’agreujant de l’absència de The Coach (que no es va notar gaire, tot sigui dit), el qual va ser substituït pel mític The Coach Senior: ell va demostrar aquella dita tan coneguda de : “qui en va tenir, en va retenir” , i no em refereixo a la pixera.
La confrontació, en si, no va ser gaire vistosa, com en dies anteriors, ja que l’At. Llinars va plantar cara i, pel seu joc, podria estar més amunt a la classificació. Van ser ells els que van apretar des d’un bon principi, encara que totes les possibles ocasions de gol van ser malbaratades per la bona feina de la defensa (com es notava que ell no hi era!) i del porter de l’LSI. Els grocs, apretant de valent, van començar a assetjar la porteria d’Enanins, i cap el quart d’hora, una falta directa va ser llançada magistralment pel Carapensil, que va deixar a tot l’equip del Llinars amb la cara de l’Óscar. Sense temps a que se’ls canviés el careto, un ràpid contraatac a passada del Jorge va ser definit amb finura i precisió per part del Gole, deixant els jugadors rivals encara més amb cara de Carapensil. Els minuts següents van ser els millors en quant a joc per part de l’LSI, intentant seguir les directrius de The Coach, qui, en la seva arenga al vestuari, havia demanat intentar jugar a tres tocs.
Sense més entrebancs va arribar la primera part.
A la segona, tota aquella magia guanyada anteriorment es va perdre: l’LSI, inexplicablement, es va anar reculant poc a poc i va deixar prendre la iniciativa al Llinars, els quals es van creure que podrien remuntar el partit. La pilota cremava als peus dels jugadors grocs, i el rival anava tenint mica en mica les seves opcions de gol: això si, sense encert i no excessivament clares. L’LSI es defenia com podia, i la mitja veia passar la pilota pel seu damunt, sense poder fer-la moure amb el criteri de toc que caracteritza a aquest equip. No obstant, l'equp local va tenir sobrades opcions clares de deixar el partit sentenciat, sobretot per part del Gole i del Sobrequés, que no xuta ni que el matin. Ja a les acaballes del partit, quan ja l’estadi sencer pensava que tot estava dat i beneït, una falta a la frontal de l’àrea i una badada de l’estratègia defensiva en aquest tipus de situacions (culpa de lo capi, tot sigui dit) va regalar el gol a l’At. Llinars. Per uns instants va arribar la por al cor dels jugadors grocs, que veien que el rival tenia opcions d’empatar. Aquí va aparéixer la figura del Gole, el qual, redimint-se d’anteriors errades, va fotre el tercer, a cinc minuts del final.
3-1 i al cap de res, el sr. Bordecíllez va xiular l’acabament del partit.
En resum, nova victoria de l’LSI, i ja van onze, que el situen momentàniament en la tercera posició, empatat a punts amb el segon classificat.
Esperem la promta recuperació del lesionats i dels cabrons que se’n van anar al Carib: ens queda molta feina a fer, encara.
FORÇA IUNAITED!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.