JORNADA 25

Sensual imatge de The Coach. Està així d'esplendorós inflat per tantes victòries consecutives i especialment pel treballadíssim darrer triomf.

LA SALLE IUNAITED - 1
ARGENTONA B - 0

Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Sobrequés, Jaume Pitxilla, Toni, Jac i...
ARGENTONA B: Sumbat; Nomacuerdo, Central Lechera Asturiana, Teo (cap.), Gazapo;
Lirón Careto, Eladio, Sumalié, Pallaringa; Perillins i Fernández Cuesco (equip inicial); López Zapatilla, Felipe Horroroso i Cojónez.

(Traducció del francès per J.J Ditxaratxer, reporter fumeter, d'un article aparegut al diari l'Équipe sobre aquest partit).

BONA JORNADA PER A L’LSI, PERÒ L’EMOCIÓ CONTINUA AL CAPDAVANT DE LA CLASSIFICACIÓ.
L’LSI, gràcies a la seva victòria contra l’Argentona ha tornat a la segona posició i a quatre punts del Sant Miquel del Cros. L’Independent va guanyar de nou, i han abandonat la zona vermella.

Dissabte 15 de març, estadi “Lo Medir”. A les 17h 45m, tot està preparat per començar el partit. Enfront l’Argentona, que en la primera volta va golejar l’LSI per 6 a 1, la més gran desfeta groga aquesta temporada.
Amb una temperatura de 16º (12º durant la segona part) i la meitat del poble de Premià com a espectadors, l’LSI entra al terreny de joc amb molta motivació. L’àrbitre, sr. Aironmaiden, xiula el començament del matx.
L’LSI comença a remenar la bimba, els nervis són a flor de pell. Al davant, un gran equip que no mou gens malament la pilota. L’equip groc comença a arrivar a la porteria rival i, cap el minut 22, el capità Llorenç, que rep l’esfèric després un magnífic cop de taló d’en Gole, llença un fort tret des de vint metres com a mínim que el porter contrari no aconsegueix aturar. Un gran gol que és cel.lebrat amb força per jugadors, espectadors i veïns. El bar comença a preparar els quintos.
Però el partit no està encara acabat i l’Iunaited, encara que guanyant, està realment nerviós. Pel cantó esquerre de la defensa groga l’Edu i en Carequinha tenen molta feina per intentar aturar els atacants de l’Argentona, igual que el Primo, qui a la posició natural de l’Integrao ha de ballar tot el partit amb la més lletja. En Carapensil, a qui hem de felicitar per la seva assistència consecutiva els darrers 8 o 9 matxs, fa el seu partidet habitual, el millor i el pitjor (què cabroooon, com diria el Maragall); matarà algun dia algú d’un atac de cor amb les seves passades arriscades! En Dani es mostra realment segur a totes les seves intervencions, mentres el Toni Pàmies està assegut pensant en la propera lletra de la seva nova cançó brasilera. A la banqueta de l’Iunaited també es troba l’Integrao, qui encara no pot jugar degut a una lesió, es menja les ungles i crida per animar el seu equip. Bon paio, aquest Integrao...
Minut 45 i 24,5 segons, l’àrbitre assenyala la fi de la primera part. The Coach fa el seu tradicional discurs de la mitja part, però amb més èmfasi de l’habitual: “estem nerviosos, hem de jugar i gaudir!”, i canvia l’equip per permetre l’entrada de reforços. L’Iunaited torna de nou al terreny de joc mentres els espectadors (amb unes quantes caixes de quintos sense alcohol al ventre) fan el tradicional passadís al nostre equip. El Miguelito es mostra molt actiu per la banda esquerra i realitza algunes accions meritòries. Bon partit, Miguelito!! Pel cantó dret de la defensa iunaitina el Jaume Pitxilla, encara que una mica empanat degut als seus problemes personals i la manca d’irrigació sanguínia al seu cervell, resisteix els atacs dels contraris. El David fa la seva guerra, com és habitual, contra quatre o cinc jugadors que tenen com a objectiu destruir el seu joc. Està en forma el tio, però amb el que flipo és amb Lo Capi: no entenc, i més després de saber que ha vingut a jugar després d’anar-se’n al llit a les 10 del matí i dormir només dues hores, la força física que ha mostrat sobre el terreny de joc: les meves més sinceres felicitacions.
En fi, les felicitacions són per tot un equip que es diu La Salle Iunaited!!
Abans d’arribar a les vuit del vespre, l’àrbitre xiula la fi del partit. Els jugadors de l’LSI s’abracen, la joia s’apodera de Premià i la comarca costera del Maresme, els fans de l’Iunaited comencen a envaïr les Rambles de Barcelona.
La famosa frase “Si anem plegats, ningú no ens pot guanyar”, esdevé realitat.
L’LSI està de nou segon a la classificació general, i a quatre punts del líder. Només queden nou partits per acabar la temporada. Si l’equip segueix amb aquesta mentalitat positiva, estic convençut de que finalment l’equip tindrà la seva recompensa.
És tot, les coses han anat així i així us les hem explicat.

FORÇA IUNAITED!!!

Pierre Fumetois.