Com podeu observar en aquesta imatge, la plaça era difícil de torejar. Foto presa al Bar Deportivo, on es van fotre uns quants quintos i whiskis per celebrar l'empat.
C. F. LOS MOLINOS - 2
LA SALLE IUNAITED – 2
(Mataró)-. Estadi Internacional de Vista Alegre. 3 espectadors, i el Duran de la Peña Madridista.
Àrbitre: Cirilo Capulio Cerril, del Col.legi del P.P.
AT. LLINARS: Mini; Purétez, Celedonio, Arrollador, Rosendo; Mati, Barétez (cap), Perejil, Finito; Pirulillins y Fernández Rótula (equip inicial); García Níspero i López Vertebrado.
Entrenador: Genaro Mallofré Benítez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Eduard, Primo, Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Juan Cristo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Jorge, David, Carequinha, Parreta i Toni.
Entrenador: The Coach.
Mataró (erre)-.
Després d’onze victòries consecutives, l’LSI ha tornat a assaborir el gust de l’empat, malhauradament. Ja des de la banqueta es va dir, abans de començar el partit, durant la xerrada de The Coach: “¿quantes victòries portem? Onze?”.
Mal auguri, va pensar més d’un.
La prepotencia no és bona per al futbol, diuen altres.
L’empat, sincerament, va ser injust. Per joc i intensitat, el Los Molinos va meréixer emportar-se els tres punts. Ja de seguida es va veure que no era el dia de l’equip groc. Sense ritme, sense tocar la pilota com habitualment fa l’LSI, els rivals s’avançaven i s’emportaven tots els rebots, i es va trobar tota la primera part a remolc del domini del Los Molinos. Però, ironies de la vida, en la primera aproximació real de l’LSI, va inaugurar el marcador. Bé, no tanta aproximació: en realitat va ser una cagada del porter Mini, que no va blocar bé un centre de jo què sé qui i la va deixar a peus del Miguilla, que és un gavilán i es trobava allà en el moment oportú (com tots els gavilanes), i va engaltar un xut precís amb el guant que té al peu esquerre i la va clavar dins la porteria dels Los Molinos, fent inútil l’estirada desesperada d’en Mini (en realitat ni es va moure, però és igual, així l’èpica fumbulística fa acte de presencia). Sense meréixer-ho, l’Iunaited es veia amb avantatge al marcador. El Los Molinos, per la seva banda, va seguir amb la seva tònica de joc: anar-hi a per totes, arribant a fallar una ocasió claríssima just abans de que el sr. Capulio Cerril assenyalés la fi de la primera part.
Malgrat els canvis i el discurs psicològic de The Coach, en la represa els Iunaited van continuar exactament que a la primera part, o inclús pitjor. Mal colocats, el rival els agafava l’esquena a cada moment, i les ocasions, o com a mínim la sensació de perill flotava en l’ambient. Dit i fet: després d’una alegria atacant del Carapensil, un rápida contra va obligar al Llorenç a fer penalti al Pirulillins, quan anava a marcar amb la porteria buida.
Penalti, com dic, gol i gràcies que no expulsés al jugador groc (tarjeta groga, només).
Llavors va tornar a sonar la flauta per a l’LSI. Una falta a la frontal de l’àrea del Los Molinos va ser executada amb precisió pel David, que tornava a avançar el seu equip al marcador. Però és clar, en comptes d’assegurar el resultat, l’LSI va seguir fent el capullo fins que, en una de tantes faltes de contundència de la defensa groga Barétez es va colar entre els centrals i va marcar el gol que al cap i a la fi donaria el resultat definitiu al disputat partit.
Llavors els Iunaited es van adonar de que encara podrien perdrei van acosar la porteria contrària, però la falta d’encert, els nervis, el rebot d’algun jugador que aixeca molt els braços i sembla el Cristo de Corcovado de Rio, i alguna decisió desafortunada de l’àrbitre van impedir que el marcador es mogués.
De totes maneres, empat i gràcies.
Esperem que això s’arregli ràpid: la propera jornada l’Argentona, el perseguidor que es troba a només dos punts dels Iunaited, visita l’imponent estadi “Lo Medir”.
La victoria no ha d’escapar-se, però, com deia el Churchill, un ha de donar, el primer de tot, sang, suor i llàgrimes (i que siguin d’alegria per haver guanyat).
Tot pel bé de l’equip. Conil encara esta lluny.
FORÇA IUNAITED!!
J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.
5 comentaris:
Hi ha que mirar-ho en positiu... portem ja 12 partits sense perdre. A més, si no em fallen els càlculs, queden 10 jornades. Si les guanyem totes, només ens faltaria el partit de Conil per igualar la fantàstica ratxa de 11 partits guanyant...
Endavant LSI.
Ramón
Bueno millor que el barça tius! siu uns cracks! A més aneu 3ers a dos punts del 2on no?
FORÇA LSI!
algun dira aniré al vicenç jajajaja
El mes que ve, quan tornis, no t'escapes.
Paraula de lo capi.
Vistos los resultados y como fué el partido creo que salimos airosos.
El Vilassar perdió y está a 5 puntos y Los molinos a 6. Ahora nos aprietan Argentona e Iluro.
Ojo que el Argentona ha ganado 9 de los últimos 10 partidos, por tanto es muy importante que salgamos a por todas el sábado. No puede fallar nadie y el miedo escénico debe poder con ellos.
Después vendrán 15 días de descanso para recuperar fuerzas y lesionados.
Por cierto veo que trás el bocata de panceta hubo jornada de confraternización con el equipo contrario.
Edu
Pues sea como sea y a pesar de ser una persona madura me fui cabreado por perder dos puntos. Ya no tenemos margen para errores como el del sábado hay que ganarlos todos sea como sea y vienen partidos muy difíciles. Pero ante todo necesitamos mentalidad ganadora, esta clarísimo. Lo tenemos a tiro de piedra y no ha habido un solo equipo superior a nosotros. Coño a aprovecharnos tocan!!! Y a ganar la liga de una puñetera vez que siempre quedamos segundos. Como el alcoyano...
The doctor
Publica un comentari a l'entrada