JORNADA 18

El club ens ha promès que, si acabem pujant a segona divisió, ens regalarà a cadascun dels jugadors una rentadora Teka de càrrega frontal com aquesta, model LSI-31300E (fitxa tècnica: http://www.solohogar.com/producto.asp?prod=T2LSI-31300E&zidshzz=)



ATLÈTIC MASNOU– 1
LA SALLE IUNAITED – 5
Mannau Arena . 47 espectadors, si fa no fa..
Àrbitre: El Supermoreno (per variar) del Col.legi del Carajillo de Anís.
ATLÈTIC MASNOU: Coladérez; Cebollón, Patilla, Rinoceróntez, Buítrez; Palangana, Calambrazo, Blodimery (cap.), López Chusmilla; García Chepa i Cejijunto.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Integrao, Carapensil, Jaume Pitxilla; Primo, Juan, Llorenç (cap.), Juan Cristo; Gole i Miguilla (equip inicial); Juan Castillo, Jorge, Miguelito, David i Parreta.
Entrenador: The Supercoach.
Mannau (erre)-. En un escenari ideal per a la pràctica del baló-peu, el nou Mannau Arena, gairebé tan espectacular com el suntuós, impressionant i ja mític estadi “Lo Medir” (paradigma de l’espectacle -al camp, al vestidor i al bar- i del bon joc), l’Iunaited va ventilar, una jornada més (i ja van sis seguides), el seu partit amb una nova i contundent victòria, malgrat que aquesta es va produir enfront del colista.
No obstant, això no és moc de pav, ja que els partits s’han de jugar per guanyar-los, diuen.
El rival, a pesar de només haver guanyat un partit en tota la primera volta, va començar plantant cara des del primer minut. De fet, seves van ser les primeres ocasions de marcar algun gol, sobretot amb un xut al pal. Com ja va sent habitual, a l’LSI li va costar entrar en el partit, i ja pot The Supercoach fotre el discurs previ al partit que vulgui, que no hi ha manera: l’equip surt adormit, o se sent massa superior.
Això si, en quant l’equip groc (Grocs pacandavant!!!) es va posar les piles, es va acabar el partit: cap a la mitja hora de partit, una xilena horrorosa del Gole va deixar la pilota morta al punt de penalti, on va aparèixer el Llorenç qui, de volea espectacular ( i amb la dreta, cosa estranya), la va enxufar, quedant així inaugurat el marcador (Lo Medir, el tenen electrònic, que lo sepas).
Aqui es va acabar el partit, en el sentit d’igualtat: dos minuts més tard, una ràpida jugada centrada pel Joan Castillo va ser rematada amb precissió acrobàtica per l’entranyable Gole, que d’aquesta manera deixava mig sentenciat l’encontre.
La nota negativa va ser, en aquell moment, la lesió muscular del J.C; esperem que no sigui greu i es recuperi aviat.
La segona part no va tenir color: l’Atlètic Masnou va sortir del vestuari ressignat I les ocasions iunaitederes es van succeïr una darrera de l’altra. Així van anar caient el tercer, el quart i el cinquè, obra, tots tres, del nostre pitxitxi David. Val a dir que, amb una mica més d’encert, una mica menys d’egoïsme per part d’alguns, i les cantades del Supermoreno amb els fores de joc (Moreno, que se arbitra desde dentro del campo, cojones!!!) la golejada hagués sigut escandalosa, digna de passar als anals de les victòries més sonades.
Com a club senyor que és l’Iunaited, a l’últim minut es va deixar marcar el gol de l’honor, que no calia… I no sé pas de quin honor es deu parlar, perquè… Quin honor més gran hi ha al món que enfrontar-se a La Salle Iunaited? Eh? Eh?
Destaquem del partit, deixant de banda l’habitual empenta i eficàcia de tots els jugadors, que s’està tornant a la dinàmica de la temporada passada de no protestar, no rebre targetes i dedicar-se a jugar, que és pel que paguen.
Per acabar, la perla del partit: “Amadeo, si quieres, me cambias!”, va dir l’Integrao al minut vint. Segons els rumors, sembla ser que el tio es va fumar un peta de maria després de dinar, i no pillava un lluç.
Què matat!!!! No sap ni fumar…

A per la setena!!! Força Iunaited!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Pd: Aprofitem des d'aqui per donar ànims al Jaume Massague, que està passant per uns moments difícils. Força Pitxilla!!!
Pd 2: Estem intentant fitxar el sr. Albert Formatger com a fotògraf oficial, però el tio s'està estudiant l'oferta des de fa dies, i de moment hi haurà el que hi haurà, donada la gran ajuda que aquest blog rep per part dels altres membres de l'equip (fotos, comentaris, videos...). Això si, a l'hora de demanar quintos, tothom el primer. Gràcies a tots.