JORNADA 19

Anda que no molaria tenir forofs de l'Iunaited com aquest, i no ho dic pel seu nap, que consti (si ho digués l'Integrao, ja seria un altre tema).Observeu que porta l'escut del Barça tatuat al pit (Integrao, que el pit está más parriba!!)
Pd:Com ningú no m'envia res de res, penjo les fotos que em passa pels collons.

LA SALLE UNITED- 4
C.E. SANT MIQUEL- 0

LA SALLE IUNAITED: Gole; Carequinha, Integrao, Oscar, Jaume Pitxilla; Juan Cristo, Primo, Llorenç(cap), Miguilla; Juan Pedro i David (equip inicial); Kiku, Jaume Pitxilla i algú més que em deixo...
C.E. SANT MIQUEL: Estréllez; Cruzcámpez, Heinekenez, Alhámbrez, Máhouez; Budwéiserez, Volldámez (cap.), Águilez, Sanmiguélez; Cárlsberguez i Krónembourguez (equip inicial); Estrella de Galíciez i Sánchez Grifo.

Dissabte 2 de febrer de 2008: el dia albira gris a la regió costera catalana coneguda com a “Lo Maresme”. Els jugadors de l’LSI es lleven aviat per esmorzar els seus cereals, sucs enriquits i fruita per preparar el partit programat per les 17h 45m(hora local), com ve sent habitual. Passeig en grup per la platja i concentració al bar de les instal.lacions esportives a les 16h, per afrontar el partit amb garanties. Els amenaçants núvols matiners donen pas a grans clarianes, com si d’una premonició es tractés. Al final, tots aquests núvols acompanyarien al nostre rival durant el partit. I no és que l’LSI hagi fet un gran partit, precisament; no ha hagut el pim pam pum de les darreres setmanes, suposo que influits per aquella relaxació que els acompanya en molts partits. Al cap i a la fi tots sabien que jugaven contra un dels de baix de la taula… El partit començava a les 17h 45h, com és habitual, i sota les ordres d’un àrbitre anomenat “Zidane”.
(Faig un parèntesi per narrar-vos la història que algú de l’equip em va explicar sobre aquest àrbitre, i de la qual cada cop que me’n recordo em descollono:
Resulta que, fa temps, aquest col.legiat va pitar un partit on jugava el Juan, el nostre Juan Sánchez,” Cristo” En un moment del matx l’àrbitre es va entrabancar i mentres estava en aquesta tesitura el seu cap va anar a petar contra la panxa del Juan. A ell, que és un jugador que no es queixa mai als àrbitres… Va pensar que l’àrbitre l’estava agredint, i a punt va estar de fer-li una cara nova. M’imagino la situació i realment és pintoresca, David contra Goliat… En fi, de riure). Seguim amb el partit: sense sortida ràpida de la pilota, però amb el control del matx, David aconsegueix el primer i intrascendent gol. Aquest ho celebra amb vehemència, i tot l’equip amb ell, ho entenem, al cap i a la fi no està acostumat a fotre gols i li va fer molta il.lusió. Felicitats!! Minuts més tard, en Jordi Pàmies, el primo de tots nosaltres, enganxa un rebot i de potent tret introdueix l’esfèric a la porteria nord de l’estadi “Lo Medir”. GOOOOOL!!, 2-0 i el Primo que entra en el selecte grup de La Llista del Pinilla. L’LSI camina ferm cap a una altra victòria... Mitja part, The Coach ems reuneix i exigeix un tercer gol d’immediat: " No hem de relaxar-nos, si ens en foten un patirem molt, foteu-lo vosaltres i a gaudir!”. Segona part, els jugadors de l’LSI surten al terreny de joc en grup, animats per la seva afició i recordant les paraules del míster. En uns minuts L’LSI transforma aquestes paraules en realitat amb un altre gol, obra de’n Kiku ( la passa a la red). En aquest moment surt al camp un tal Carequinha ( o Jare Crisna, com li deia abans el seu antic entrenador Manolo, de La Salle Independent), a qui The Coach diu: “Jugues en punta i tens deu minuts per marcar”. I allà es trobava aquest xaval (què bò que és, Déu meu), quan en un corner s’anticipa a la defensa rematant de cap i amb molta potència, allotjant la bimba al fons de la porteria. Sense cap mena de duote el davanter més eficaz de l’LSI, ja que segons les matemàtiques de l’Edu el tal Carequinha fot un gol cada quinze minuts quan juga de davanter, o sigui que en fotria sis per partit, i portaria més de cent gols jugant en aquesta posició. Però és clar, les matemàtiques i el futbol no es porten gaire bé, a més The Coach el va tornar al seu lloc habitual. En celebrar el gol amb ell, li va dir: “I ara posa’t de lateral". Em penso que el tal Carequinha no celebrarà més gols amb ell: què cabró!!, deu pensar.
Tenim també dos candidats molt ferms al Premi Ripoll (abans Zamora): el Gole i el Juan Pedro (el de les botes grogues, especifico, que hi ha molts Juans), els quals, a pesar de les lesions dels postres dos cancerbers, van mantenir la porteria a zero. Enhorabona!! Destaquem també que l’Integrao va jugar 76 minuts i 27 segons, millorant molt la seva estadística dels darrers partits en temps jugat, que no en joc. No seria just, però, si no destaquéssim la molt bona actuació del Serial Killer Parreta (àlies Chacal, juajuajua!!!), que no va passar ni una als davanters que se li van posar pel davant.
Adjunto literalment un comentari que vaig escriure a la crònica de fa uns partits, que diu així:
L’LSI està a només cinc punts de la segona posició, qui ho havia de dir fa un mes? Aquesta categoría està molt oberta, els resultats així ho demostren… En fi, si continuen treballant i lluitant com ho han fet les darreres setmanes, poden fer grans coses aquest any.

Doncs bé, com suposo que ja sabran els integrants de l’equip, les coses han millorat encara més: a dia d’avui l’LSI està a dos punts del segon i ja són tercers!! Però, atenció, hi ha un grup de molts equips a pocs punts, i aquest diumenge juguem contra un rival super directe.
Així que, muyayos, a seguir pencant!!!

FORÇA IUNAITED!!! A PER LA VUITENA!!

Torcuat Care Quiña, el reporter que de tant en tant ginya.