JORNADA 17

L'Uri, el Primo i l'Integrao fent el capullo, cosa llògica després d'haver guanyat i posar-se el barnús de la Menemérita.


LA SALLE INDEPENDENT– 2
LA SALLE IUNAITED – 4
Camp “Lo Medir”. 169 espectadors, tampoc tants, per ser un derby.
Àrbitre: Ceferino Sarasilla Teñídez, del Col.legi de la Vorera.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao, Jaume Pitxilla (te lo he puesto al lado, Integrado), Kiku i Ramon.
Entrenador: The Supercoach.
LA SALLE INDEPENDENT: Del Valle; Álex, José Antonio, Calamares, Mallofré; Jaime, Maradona (juajuajua!!!), Lampista, Grego; Sarpullido i Lavábez: Cegátez, Frenillo i Presbiterio.
Entrenador: El Supermanolo.

Premià (Pe)-. “No diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat”. Aquest refrany tan popular podria resumir perfectament el tarannà del partit que vam poder veure a l’espectacular estadi “Lo Medir”, que llueix esplendorós a la vora del mar i de la puta N-II. Malgrat les arengades del Supercoach sobre la necessitat de no sentir-nos superiors i entrar a matar des del primer minut, no va servir per a res, i l’equip de l’LSI de seguida va anar a remolc, a pesar de posar-se en avantatge al marcador gràcies a un extraordinari gol del Miguilla (ya era hora, cojones!), a la sortida d’un corner.
Fruit d’aquesta ocella, ja habitual, es va deixar empatar també a la sortida d’un corner, obra de Lampista. La primera part va acabar amb algun que altre ai al cor dels incondicionals forofs de l’Iunaited. Menys mal que tenien un bar ple de quintos per anar passant les penes…
Però, com ja va sent també habitual, l’LSI, en sortir del vestidor, i després d’uns petits ajustaments per part del Supercoach dels pebrots, va agafar les rendes de l’encontre, i ja no les va deixar fins l’acabament del partit. Al cap de pocs minuts de la represa el Jorge, també (i ja van tres) a la sortida d’un corner va marcar amb un cop de cap inapelable. L’Independent, llavors, va baixar el ritme, sense poder donar abast als continus atacs eleesseiueros, que van tornar a donar el seu fruit amb una jugada preciosa i rematada altre cop pel metge anestessista. Encara se’ls podia haver fotut un parell més, però tan anar el càntir a la font que, quan faltaven deu minuts pel final, un penalti una miqueta rigorós va ser transformat per l’Independent, que es va creure que podia empatar el partit.
I una puta merda!! Al cap de res, una falta tocant a l’àrea la va clavar per tota l’esquadra el Llorenç, amb suspens inclòs, que mola més, i que va fer esclatar d’alegria “Lo Medir”. 2-4, i a prendre pel cul: cinc victòries seguides.
Cal comentar l’entrega habitual de tots el jugadors, i l’esportivitat exquisida que van mostrar els jugadors d’ambdós equips, celebrant una costellada de germanor i pillant una papa de collons a Cal Vicenç, a partir d’avui la seu social de La Salle Iunaited.

A per la sisena!!!!

Força Iunaited!!!