IMATGES DE LA JORNADA 24

Aquest són els mamons que ens van empatar i van trencar la ratxa victoriosa de l'LSI. Per estar orgullosos, oi? (Per cert, amb els que ens vam agermanar després del partit a base de quintos).

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (III): La concentració (I)

Com podeu observar, cadascú es concentra com li passa pels ous.

Existeixen moltes i variades maneres de concentrar-se davant un partit. Cada jugador té la seva pròpia manera de fer-ho, sigui per iniciativa pròpia, segons les seves sensacions i idiosincràsia personal. No em dedicaré en aquest espai a fer un discurs teòric que no ens porta enlloc (això queda per a insignes científics com jo), si no que enumeraré uns quants exemples il.lustratius de com els nostres jugadors es concentren davant un partit.
Toni: No li cal concentrar-se gaire, al nostre cantautor brasileiru. Com viu en el seu propi món immutable i intransferible, tot depèn de com li hagi quedat la versió que estigui fent del Djavan. És capaç d’estar jugant i estar més pendent d’aquell acord que no li surt que del partit. No li passa sovint, però de tant en tant no hi és, està en un altre lloc.
Dani: Com a bon porter que és, igual que el Toni, es concentra segons com brilli la seva lluna personal, i segons els petes que s’hagi fumat abans. Però és bastant fiable, habitualment.
Jaume Pitxilla: És dels que els hi costa arrencar: comença a a entonar-se a partir de la mitja hora de partit. Li anirien bé un parell de carajillos, abans de començar, per posar-se les piles des d’un bon inici.
Integrao: La seva màxima és: “Pensa malament i encertaràs”; evidentment, la seva concentració pre-partit es basa en per quants gols perdrà l’equip. En aquestes condicions, resulta difícil treure bon partit de les seves qualitats (?) fumbulístiques, encara que de tant en tant ho aconsegueix i el seu pessimisme intrínsec el transmuta en sensacions positives: és quan es seu rendiment millora, i molt. El que no ha de fer mai, i als fets em remiteixo, és fumar-se un peta de maria abans de jugar. És llavors quan deixa anar una de les seves frases mítiques: “Amadeo, si quieres me cambias”.
Juan Cristo: És dels que acostuma a venir concentrat al partit, amb ganes de guanyar i jugar bé. El problema que té és un desconegut mecanisme cerebral que fa que se li creuin els cables periòdicament, encara que no segueix unes pautes regulars d’exposició. Potser faria bé en fumar-se un altre peta, abans d’anar a jugar. Està en fase d’investigació, la cosa, a veure si es troba sol.lució al tema.

CONTINUARÀ.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

consideracions

Tinc la intuició de que, a part de la nul.la particiació que la penya té en aquest blog (ni un puto comentari aquesta setmana, gràcies a tots; la direcció s’està plantejant clausurar-lo, vist l’èxit que té), ningú no s’ha acabat de creure l’internament hospitalari de lo capi aquest dilluns passat. Doncs bè, transmeto una anècdota que em va explicar ell mateix, en primeríssima persona, un cop sortit de l’hospital:
“Ahir nit, cap a les deu de la nit, estava al box d’urgències, tirat al llit amb els sueros i tota la mandanga; ja m’havien acomodat per passar-m’hi la nit, en un recó més tranquil. No tenia cap malalt més al meu voltant, al menys a la vista. Llavors entren els de l’ambulància amb una velleta estirada a la llitera, I la posen al meu costat, separada de la pertinent cortina de color groc ranci. Jo ni la veia, però la sentia parlar, ja que no callava.
- Me llamo Delfina, burgalesa, soy de las hermanitas de la Caridad, y he trabajado de cocinera en este hospital más de veinte años, antes de que naciérais todas vusotras-, deia a les infermeres.
- Entonces es usted Sor Delfina, o Hermana Delfina?
- Sí, si, hija mía, Sor Delfina, o Hermana Delfina, que viene a ser lo mismo.
I la pobre dona, que s’havia trencat el fèmur en una caiguda tonta, es queixava, sobretot quan la van moure al llit, però estava de bon ànim, tot sigui dit.
Llavors va arribar la seva colega, la Sor María Teresa, per fer-li companyia en aquest tràngol tan dolorós que el Senyor li havia posat com a prova de la seva fe envers a ell.
Jo estava allà tirat, al lit del costat, separat amb la cortina rància, amb un mal de panxa de collons, amb la Gri al meu costat, escoltant tots dos el que deien les dues monges.
I diu la Sor Delfina:
- Menos mal que tenemos fe, eh, María Teresa? Que si no, lo pasaríamos mucho peor, verdad?
I la Sor María Teresa li va respondre:
- Si, ya, bueno, hay mucha gente que no tiene fe y lo pasa igual de bien o de mal.
Llavors jo no em vaig poder contenir i darrere la cortina vaig xiuxuejar:
- Ahí ahí!!
Vaig escoltar uns murmuris, i van deixar de parlar en tota la nit.
Llàstima, m’hagués agradat polemitzar una mica. Però és clar, com jo no en tinc, de fe…”


J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.

JORNADA 23

En Llorenç, el principal culpable del gol encaixat. Degut als nervis i a la mala llet que li van entrar per aquesta raó, va ser ingressat dilluns a l'hospital per problemes estomacals. Afortunadament, la cosa ha quedat en res i diumenge vinent estarà, com sempre, per fotre la bronca a qui calgui.

LA SALLE IUNAITED - 3
AT. LLINARS – 1
(Premià)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, així a cop d’ull, uns 32 espectadors.
Àrbitre: Edilberto Bordecíllez Taprecio (majo), del Col.legi Paticorto.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Eduard, Jaume Pitxilla, Carapensil, Miguelito; Juan Pedro, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Sobrequés (equip inicial); Dani, Primo i Jac.
Entrenador: The Coach Senior
AT. LLINARS: Enanins; Políglotez, Bordillo (cap), Lacerántez, Baldósez; Pérez Estreñido, Calamarsada, Petiquipeti, Alternánciez; Longanícez y Espatarrins (equip inicial); Sánchez Servilleta i Martín Ternasco.
Entrenador: Tiburcio Calahorro Astigmatísmez.

Premià (zeta)-. Treballat partit per part de l’LSI, sobreposant-se a les nombroses baixes, amb l’agreujant de l’absència de The Coach (que no es va notar gaire, tot sigui dit), el qual va ser substituït pel mític The Coach Senior: ell va demostrar aquella dita tan coneguda de : “qui en va tenir, en va retenir” , i no em refereixo a la pixera.
La confrontació, en si, no va ser gaire vistosa, com en dies anteriors, ja que l’At. Llinars va plantar cara i, pel seu joc, podria estar més amunt a la classificació. Van ser ells els que van apretar des d’un bon principi, encara que totes les possibles ocasions de gol van ser malbaratades per la bona feina de la defensa (com es notava que ell no hi era!) i del porter de l’LSI. Els grocs, apretant de valent, van començar a assetjar la porteria d’Enanins, i cap el quart d’hora, una falta directa va ser llançada magistralment pel Carapensil, que va deixar a tot l’equip del Llinars amb la cara de l’Óscar. Sense temps a que se’ls canviés el careto, un ràpid contraatac a passada del Jorge va ser definit amb finura i precisió per part del Gole, deixant els jugadors rivals encara més amb cara de Carapensil. Els minuts següents van ser els millors en quant a joc per part de l’LSI, intentant seguir les directrius de The Coach, qui, en la seva arenga al vestuari, havia demanat intentar jugar a tres tocs.
Sense més entrebancs va arribar la primera part.
A la segona, tota aquella magia guanyada anteriorment es va perdre: l’LSI, inexplicablement, es va anar reculant poc a poc i va deixar prendre la iniciativa al Llinars, els quals es van creure que podrien remuntar el partit. La pilota cremava als peus dels jugadors grocs, i el rival anava tenint mica en mica les seves opcions de gol: això si, sense encert i no excessivament clares. L’LSI es defenia com podia, i la mitja veia passar la pilota pel seu damunt, sense poder fer-la moure amb el criteri de toc que caracteritza a aquest equip. No obstant, l'equp local va tenir sobrades opcions clares de deixar el partit sentenciat, sobretot per part del Gole i del Sobrequés, que no xuta ni que el matin. Ja a les acaballes del partit, quan ja l’estadi sencer pensava que tot estava dat i beneït, una falta a la frontal de l’àrea i una badada de l’estratègia defensiva en aquest tipus de situacions (culpa de lo capi, tot sigui dit) va regalar el gol a l’At. Llinars. Per uns instants va arribar la por al cor dels jugadors grocs, que veien que el rival tenia opcions d’empatar. Aquí va aparéixer la figura del Gole, el qual, redimint-se d’anteriors errades, va fotre el tercer, a cinc minuts del final.
3-1 i al cap de res, el sr. Bordecíllez va xiular l’acabament del partit.
En resum, nova victoria de l’LSI, i ja van onze, que el situen momentàniament en la tercera posició, empatat a punts amb el segon classificat.
Esperem la promta recuperació del lesionats i dels cabrons que se’n van anar al Carib: ens queda molta feina a fer, encara.
FORÇA IUNAITED!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC II

Ara, per a imbècil, aquest.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC I

Aquest no és un imbècil, aquest és gilipolles.

Quan us trobeu algun contrari que és un capullo i vol liar-la, el millor és no posar-se al seu nivell. Per això he rescatat una reflexió del José Luis Coll (el del Tip i COLL, el baixet) que il.lustra perfectament el que vull dir:
“Lo malo de discutir con los imbéciles es que tienes que ponerte a su altura para que te entiendan; y ahí es donde estás perdido, porque ellos saben hacer el imbécil mucho mejor que tú”.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta

JORNADA 22

Imatge del partit de diumenge.
Conversa:
Juan Cristo (LSI): -!Hostia, me han dao en los huevos!
Àrbitre Sr. Reluciéntez: -!Calla coño, si ha sido en el codo!
Fernández Cubata (Rocafonda): -!Jua jua, yo ej que me parto!
Juan Pedro: (Aquest no diu res, ell a la seva bola)

C.E. ROCAFONDA - O
LA SALLE IUNAITED – 3
(Mataró)-. Estadi Comunal de Rocafonda. D’inici, uns 7 espectadors. En quant el bar va començar a cuinar, mig barri va venir a esmorzar, perdó, a veure i gaudir de l’intractable LSI.
Àrbitre: Venancio Reluciéntez Enrrolládez, del Col.legi de Piripimpipam (jo què sé d’on collons és).

C.E. ROCAFONDA: Venito; Hernesto, Halberto (cap), Zipriano; Migel, Hóscar, Jorje, Salbador y Guan Gosé (equip inicial); García Chorizo y Fernández Cubata.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Dani, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Rogerio, Llorenç (cap), Sobrequés; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Coixinha, Primo, Jaume Pitxilla, Edu (que reapareixia des de fa mesos) i Miguilla.

Mataró (hac)-. Abans de tot, les meves excuses per l’anterior crònica, obra d’un pocasolta bocamoll feréstec eixerebrat, que jo no vaig escollir. Dit això…
Ssssspectacular partit jugat a cal Rocafonda!! La Salle Iunaited ha sabut mantenir amb autoritat la ratxa de victòries (ja van 10!) amb un triomf inapelable i incontestable, malgrat no fer un partit esplèndid en quant a joc, com ens té acostumats darrerament.
Però l’empenta que porta l’equip, junt amb una miqueta de sort (siguem honestos), fa que aquesta munió de jugadors (i també amics) actualment sigui gairebé imparable sobre un terreny de joc, sigui de herba, d’aufals, de petxines, de terra o d’acer galvanitzat. Ni tan sols l’hora intempestiva del matx és obstacle per a l’LSI!!
Així, amb l’absència de tres jugadors (cabrons, són al Carib), però que no van fer ni puta falta, passades les vuit del matí el sr. col.legiat Venancio Reluciéntez Enrrolládez va xiular l’inici del partit, després del sorteig de rigor del camp.
A pesar de ser tan d’hora, l’LSI no va sortir adormida ni molts menys, i als cinc minuts ma o meno un puto xurro del Gole, que va apuntar a l’esquerra i la va passar a la dreta (miracle: el Gole la va passar!!), va habilitar el Juan (el Cristo no, l’altre) que, de fort xut, va batre sense remissió Palomítez, I de pas va inaugurava el seu caseller personal. Però, com els sol passar els grans equips com el Barça, l’LSI es va adormir i va ralentir el partit, la qual cosa va animar una mica l’equip contrari, que es va apropar a la porteria defensada pel Toni (cantautor brasileiru), encara que sense gaire perill.
De totes maneres, la primera part podia haver acabat amb un parell de golets més per part de l’equip visitant, però mira, pos no.
Amb aquest avantatge mínim i perillós es va reprendre el partit, després de l’habitual menjada de tarro de The Coach. I de ben segur que va surtir efecte, ja que als pocs minuts una asistencia del Llorenç cap al Rogelio va fer que aquest, mitjançant un xut sec, introduís la bimba a la red del C.E. Rocafonda. Ja més tranquils i amb la satisfacció de la feina mig feta, el Juan Pedro va voler donar-se uns minutets més de glòria i, a la sortida d’un corner i després d’un rebuig va engaltar un altre xut i… I 0-3, i cap a casa.
Partit sentenciat. En si, ja no va tenir més història, el matx matiner.
Però és clar, sempre hi ha un però: el Juan Cristo va fer honor al seu nom i gairebé al final del partit va ser expulsat per doble amonestació (se li en va la flapa, de tant en tant, al pobre), amb la qual cosa no podrà jugar el proper partit per sanció.
No obstant, amb baixes o sense, l’LSI continua ferma en la seva persecució al segon classificat (pas per pas, partit a partit, minut a minut, segon a segon…)
El que si que va tenir història va ser l’esmorzar que va tenir lloc allà mateix, al bar del camp, el millor garit de la categoría sense cap mena de dubte: cervesa, vi, morcilla, xoriço pregit, cap i pota, llom adobat, butifarra, morro, cansalada, carajillos, whiskises… i no cal dir que els jugadors de L’LSI són els millor clients d’aquest bar, quan hi van. Deixen petjada, els cabrons, es van fotre com els ninges.
D’aquest bar i de tots els demés: diuen les males llengües que per allà on passen no creixen més els quintos.
Bé, finalment fer una crida als lesionats que es recuperin aviat, collons, que encara no s’ha acabat la lliga, hòstia: per trencar-se alguna cosa ja estan les vacances.
Ah!! I pel proper partit, tenim una bona notícia: l’Integrao está lesionao (toma rima)!! Tranqui, Inte, tómatelo con calma y cúrate bien, no sea que recaigas.

FORÇA LSI!!!
A per l’onzena!!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter