JORNADA 19

Anda que no molaria tenir forofs de l'Iunaited com aquest, i no ho dic pel seu nap, que consti (si ho digués l'Integrao, ja seria un altre tema).Observeu que porta l'escut del Barça tatuat al pit (Integrao, que el pit está más parriba!!)
Pd:Com ningú no m'envia res de res, penjo les fotos que em passa pels collons.

LA SALLE UNITED- 4
C.E. SANT MIQUEL- 0

LA SALLE IUNAITED: Gole; Carequinha, Integrao, Oscar, Jaume Pitxilla; Juan Cristo, Primo, Llorenç(cap), Miguilla; Juan Pedro i David (equip inicial); Kiku, Jaume Pitxilla i algú més que em deixo...
C.E. SANT MIQUEL: Estréllez; Cruzcámpez, Heinekenez, Alhámbrez, Máhouez; Budwéiserez, Volldámez (cap.), Águilez, Sanmiguélez; Cárlsberguez i Krónembourguez (equip inicial); Estrella de Galíciez i Sánchez Grifo.

Dissabte 2 de febrer de 2008: el dia albira gris a la regió costera catalana coneguda com a “Lo Maresme”. Els jugadors de l’LSI es lleven aviat per esmorzar els seus cereals, sucs enriquits i fruita per preparar el partit programat per les 17h 45m(hora local), com ve sent habitual. Passeig en grup per la platja i concentració al bar de les instal.lacions esportives a les 16h, per afrontar el partit amb garanties. Els amenaçants núvols matiners donen pas a grans clarianes, com si d’una premonició es tractés. Al final, tots aquests núvols acompanyarien al nostre rival durant el partit. I no és que l’LSI hagi fet un gran partit, precisament; no ha hagut el pim pam pum de les darreres setmanes, suposo que influits per aquella relaxació que els acompanya en molts partits. Al cap i a la fi tots sabien que jugaven contra un dels de baix de la taula… El partit començava a les 17h 45h, com és habitual, i sota les ordres d’un àrbitre anomenat “Zidane”.
(Faig un parèntesi per narrar-vos la història que algú de l’equip em va explicar sobre aquest àrbitre, i de la qual cada cop que me’n recordo em descollono:
Resulta que, fa temps, aquest col.legiat va pitar un partit on jugava el Juan, el nostre Juan Sánchez,” Cristo” En un moment del matx l’àrbitre es va entrabancar i mentres estava en aquesta tesitura el seu cap va anar a petar contra la panxa del Juan. A ell, que és un jugador que no es queixa mai als àrbitres… Va pensar que l’àrbitre l’estava agredint, i a punt va estar de fer-li una cara nova. M’imagino la situació i realment és pintoresca, David contra Goliat… En fi, de riure). Seguim amb el partit: sense sortida ràpida de la pilota, però amb el control del matx, David aconsegueix el primer i intrascendent gol. Aquest ho celebra amb vehemència, i tot l’equip amb ell, ho entenem, al cap i a la fi no està acostumat a fotre gols i li va fer molta il.lusió. Felicitats!! Minuts més tard, en Jordi Pàmies, el primo de tots nosaltres, enganxa un rebot i de potent tret introdueix l’esfèric a la porteria nord de l’estadi “Lo Medir”. GOOOOOL!!, 2-0 i el Primo que entra en el selecte grup de La Llista del Pinilla. L’LSI camina ferm cap a una altra victòria... Mitja part, The Coach ems reuneix i exigeix un tercer gol d’immediat: " No hem de relaxar-nos, si ens en foten un patirem molt, foteu-lo vosaltres i a gaudir!”. Segona part, els jugadors de l’LSI surten al terreny de joc en grup, animats per la seva afició i recordant les paraules del míster. En uns minuts L’LSI transforma aquestes paraules en realitat amb un altre gol, obra de’n Kiku ( la passa a la red). En aquest moment surt al camp un tal Carequinha ( o Jare Crisna, com li deia abans el seu antic entrenador Manolo, de La Salle Independent), a qui The Coach diu: “Jugues en punta i tens deu minuts per marcar”. I allà es trobava aquest xaval (què bò que és, Déu meu), quan en un corner s’anticipa a la defensa rematant de cap i amb molta potència, allotjant la bimba al fons de la porteria. Sense cap mena de duote el davanter més eficaz de l’LSI, ja que segons les matemàtiques de l’Edu el tal Carequinha fot un gol cada quinze minuts quan juga de davanter, o sigui que en fotria sis per partit, i portaria més de cent gols jugant en aquesta posició. Però és clar, les matemàtiques i el futbol no es porten gaire bé, a més The Coach el va tornar al seu lloc habitual. En celebrar el gol amb ell, li va dir: “I ara posa’t de lateral". Em penso que el tal Carequinha no celebrarà més gols amb ell: què cabró!!, deu pensar.
Tenim també dos candidats molt ferms al Premi Ripoll (abans Zamora): el Gole i el Juan Pedro (el de les botes grogues, especifico, que hi ha molts Juans), els quals, a pesar de les lesions dels postres dos cancerbers, van mantenir la porteria a zero. Enhorabona!! Destaquem també que l’Integrao va jugar 76 minuts i 27 segons, millorant molt la seva estadística dels darrers partits en temps jugat, que no en joc. No seria just, però, si no destaquéssim la molt bona actuació del Serial Killer Parreta (àlies Chacal, juajuajua!!!), que no va passar ni una als davanters que se li van posar pel davant.
Adjunto literalment un comentari que vaig escriure a la crònica de fa uns partits, que diu així:
L’LSI està a només cinc punts de la segona posició, qui ho havia de dir fa un mes? Aquesta categoría està molt oberta, els resultats així ho demostren… En fi, si continuen treballant i lluitant com ho han fet les darreres setmanes, poden fer grans coses aquest any.

Doncs bé, com suposo que ja sabran els integrants de l’equip, les coses han millorat encara més: a dia d’avui l’LSI està a dos punts del segon i ja són tercers!! Però, atenció, hi ha un grup de molts equips a pocs punts, i aquest diumenge juguem contra un rival super directe.
Així que, muyayos, a seguir pencant!!!

FORÇA IUNAITED!!! A PER LA VUITENA!!

Torcuat Care Quiña, el reporter que de tant en tant ginya.

JORNADA 18

El club ens ha promès que, si acabem pujant a segona divisió, ens regalarà a cadascun dels jugadors una rentadora Teka de càrrega frontal com aquesta, model LSI-31300E (fitxa tècnica: http://www.solohogar.com/producto.asp?prod=T2LSI-31300E&zidshzz=)



ATLÈTIC MASNOU– 1
LA SALLE IUNAITED – 5
Mannau Arena . 47 espectadors, si fa no fa..
Àrbitre: El Supermoreno (per variar) del Col.legi del Carajillo de Anís.
ATLÈTIC MASNOU: Coladérez; Cebollón, Patilla, Rinoceróntez, Buítrez; Palangana, Calambrazo, Blodimery (cap.), López Chusmilla; García Chepa i Cejijunto.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Integrao, Carapensil, Jaume Pitxilla; Primo, Juan, Llorenç (cap.), Juan Cristo; Gole i Miguilla (equip inicial); Juan Castillo, Jorge, Miguelito, David i Parreta.
Entrenador: The Supercoach.
Mannau (erre)-. En un escenari ideal per a la pràctica del baló-peu, el nou Mannau Arena, gairebé tan espectacular com el suntuós, impressionant i ja mític estadi “Lo Medir” (paradigma de l’espectacle -al camp, al vestidor i al bar- i del bon joc), l’Iunaited va ventilar, una jornada més (i ja van sis seguides), el seu partit amb una nova i contundent victòria, malgrat que aquesta es va produir enfront del colista.
No obstant, això no és moc de pav, ja que els partits s’han de jugar per guanyar-los, diuen.
El rival, a pesar de només haver guanyat un partit en tota la primera volta, va començar plantant cara des del primer minut. De fet, seves van ser les primeres ocasions de marcar algun gol, sobretot amb un xut al pal. Com ja va sent habitual, a l’LSI li va costar entrar en el partit, i ja pot The Supercoach fotre el discurs previ al partit que vulgui, que no hi ha manera: l’equip surt adormit, o se sent massa superior.
Això si, en quant l’equip groc (Grocs pacandavant!!!) es va posar les piles, es va acabar el partit: cap a la mitja hora de partit, una xilena horrorosa del Gole va deixar la pilota morta al punt de penalti, on va aparèixer el Llorenç qui, de volea espectacular ( i amb la dreta, cosa estranya), la va enxufar, quedant així inaugurat el marcador (Lo Medir, el tenen electrònic, que lo sepas).
Aqui es va acabar el partit, en el sentit d’igualtat: dos minuts més tard, una ràpida jugada centrada pel Joan Castillo va ser rematada amb precissió acrobàtica per l’entranyable Gole, que d’aquesta manera deixava mig sentenciat l’encontre.
La nota negativa va ser, en aquell moment, la lesió muscular del J.C; esperem que no sigui greu i es recuperi aviat.
La segona part no va tenir color: l’Atlètic Masnou va sortir del vestuari ressignat I les ocasions iunaitederes es van succeïr una darrera de l’altra. Així van anar caient el tercer, el quart i el cinquè, obra, tots tres, del nostre pitxitxi David. Val a dir que, amb una mica més d’encert, una mica menys d’egoïsme per part d’alguns, i les cantades del Supermoreno amb els fores de joc (Moreno, que se arbitra desde dentro del campo, cojones!!!) la golejada hagués sigut escandalosa, digna de passar als anals de les victòries més sonades.
Com a club senyor que és l’Iunaited, a l’últim minut es va deixar marcar el gol de l’honor, que no calia… I no sé pas de quin honor es deu parlar, perquè… Quin honor més gran hi ha al món que enfrontar-se a La Salle Iunaited? Eh? Eh?
Destaquem del partit, deixant de banda l’habitual empenta i eficàcia de tots els jugadors, que s’està tornant a la dinàmica de la temporada passada de no protestar, no rebre targetes i dedicar-se a jugar, que és pel que paguen.
Per acabar, la perla del partit: “Amadeo, si quieres, me cambias!”, va dir l’Integrao al minut vint. Segons els rumors, sembla ser que el tio es va fumar un peta de maria després de dinar, i no pillava un lluç.
Què matat!!!! No sap ni fumar…

A per la setena!!! Força Iunaited!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Pd: Aprofitem des d'aqui per donar ànims al Jaume Massague, que està passant per uns moments difícils. Força Pitxilla!!!
Pd 2: Estem intentant fitxar el sr. Albert Formatger com a fotògraf oficial, però el tio s'està estudiant l'oferta des de fa dies, i de moment hi haurà el que hi haurà, donada la gran ajuda que aquest blog rep per part dels altres membres de l'equip (fotos, comentaris, videos...). Això si, a l'hora de demanar quintos, tothom el primer. Gràcies a tots.

JORNADA 17

L'Uri, el Primo i l'Integrao fent el capullo, cosa llògica després d'haver guanyat i posar-se el barnús de la Menemérita.


LA SALLE INDEPENDENT– 2
LA SALLE IUNAITED – 4
Camp “Lo Medir”. 169 espectadors, tampoc tants, per ser un derby.
Àrbitre: Ceferino Sarasilla Teñídez, del Col.legi de la Vorera.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao, Jaume Pitxilla (te lo he puesto al lado, Integrado), Kiku i Ramon.
Entrenador: The Supercoach.
LA SALLE INDEPENDENT: Del Valle; Álex, José Antonio, Calamares, Mallofré; Jaime, Maradona (juajuajua!!!), Lampista, Grego; Sarpullido i Lavábez: Cegátez, Frenillo i Presbiterio.
Entrenador: El Supermanolo.

Premià (Pe)-. “No diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat”. Aquest refrany tan popular podria resumir perfectament el tarannà del partit que vam poder veure a l’espectacular estadi “Lo Medir”, que llueix esplendorós a la vora del mar i de la puta N-II. Malgrat les arengades del Supercoach sobre la necessitat de no sentir-nos superiors i entrar a matar des del primer minut, no va servir per a res, i l’equip de l’LSI de seguida va anar a remolc, a pesar de posar-se en avantatge al marcador gràcies a un extraordinari gol del Miguilla (ya era hora, cojones!), a la sortida d’un corner.
Fruit d’aquesta ocella, ja habitual, es va deixar empatar també a la sortida d’un corner, obra de Lampista. La primera part va acabar amb algun que altre ai al cor dels incondicionals forofs de l’Iunaited. Menys mal que tenien un bar ple de quintos per anar passant les penes…
Però, com ja va sent també habitual, l’LSI, en sortir del vestidor, i després d’uns petits ajustaments per part del Supercoach dels pebrots, va agafar les rendes de l’encontre, i ja no les va deixar fins l’acabament del partit. Al cap de pocs minuts de la represa el Jorge, també (i ja van tres) a la sortida d’un corner va marcar amb un cop de cap inapelable. L’Independent, llavors, va baixar el ritme, sense poder donar abast als continus atacs eleesseiueros, que van tornar a donar el seu fruit amb una jugada preciosa i rematada altre cop pel metge anestessista. Encara se’ls podia haver fotut un parell més, però tan anar el càntir a la font que, quan faltaven deu minuts pel final, un penalti una miqueta rigorós va ser transformat per l’Independent, que es va creure que podia empatar el partit.
I una puta merda!! Al cap de res, una falta tocant a l’àrea la va clavar per tota l’esquadra el Llorenç, amb suspens inclòs, que mola més, i que va fer esclatar d’alegria “Lo Medir”. 2-4, i a prendre pel cul: cinc victòries seguides.
Cal comentar l’entrega habitual de tots el jugadors, i l’esportivitat exquisida que van mostrar els jugadors d’ambdós equips, celebrant una costellada de germanor i pillant una papa de collons a Cal Vicenç, a partir d’avui la seu social de La Salle Iunaited.

A per la sisena!!!!

Força Iunaited!!!

Pre-Cadiz 2007

Hola, colegues... Un avançament del reportatge que properament es publicarà en aquest blog. L'afoto es titula "Carapensil in the yellow garden".
Hasta luec.

iunaited barnús

Jugadors de l'Iunaited, celebrant la victòria al bar de l'estadi vestits amb barnussos de la Menemérita. D'esquerra a dreta: Integrao, Juan Cristo, Llorenç, Miguelito i Jaume Pitxilla.

COMUNICAT

The Coach diu que el que no porti el barnús i les sabatilles tots els partits (sobretot el d'aquest dissabte), no juga. És com si et deixes les botes, bàsicament.

Hasta luec.

JORNADA 16

LA SALLE IUNAITED– 3
VETERANS TEIÀ – 1
Camp “Lo Medir”. 127 espectadors, i sense la presència de la Menemérita.
Àrbitre: El Supermoreno, del Col.legi del Carajillo de Anís.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Primo, Carapensil, Parreta; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Quicu; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao i Jaume Pitxilla (Integrao, estás obsesionao… No serà que… Eh? Dilo, hombre, si no pasa nada, no se lo diremos a tu mujer…), i em penso que m’oblido d’algú (sorri, o areni).
Entrenador: The Supercoach.
VETERANS TEIÀ: Palomitez; Carrilérez, Marrullérez, Líberez, Vejestoriez; Interiorderéchez, Mediocéntrez, Chupónez, Individualístez, Cañétez; Soplapóllez (amic de l’Integrao?) i Tánquez (equip inicial); Chupítez, Vermútez, Calimóchez i Cubátez.
Entrenador: Darío Sudáquez.

(Premià)-. “ Vitte, che, ette é el mejor equipo de esta categoría contra el que el grupo de humanos de nuestra formasión balompédica ha jugado y que sho, dentro de mi persona, he vitto: por attitú, noblesa, juego y mentalidá, sha que así es como se ganan los partidos, poniéndole pelotas en la cancha, como han realisado vuettras preclaras mentes y vuettros cuerpos pamperos . Os felisito de todo corasón, muchachos, che, así da gutto caer derrotado” (una mica més i ens la menja a tots a l’hora, el tio)”.
Aquest comentari, expressat amb vehemència per l’entrenador del rival, Darío Sudáquez, reflecteix l’esperit que envolta els jugadors de l’LSU des de ja fa unes quantes setmanes, malgrat les festes nadalenques que, totes plenes elles de germanor, joia i polles en vinagre, no han mermat gens ni mica la força, empenta, unitat, treball, temple, puderíu saber estar que els caracteritza.
Fruit de tots aquest sublims adjectius que defineixen aquest exemple d’equip unit és el resultat amb que va acabar aquest sssstupend partit que va tenir lloc al majestuós estadi “Lo Medir”, model per a altres camps de les comarques vallesanes i maresmenques, un 3 a 1 incontestable per les hostes grogues, que al pas que van faran seva la llegenda aquella de l’Atila, que deia que per allà on passava no creixia més l’herba. No serà possible, és clar, ja que els camps són de gespa artificial, però ben podria ser-ho, si fos natural (como la vida bisba).
Sense fer una narració pormenoritzada del partit perquè no em passa pels collons, només fer palès l’esperit col.lectiu, sobretot, que va fer que, per exemple, l’incommensurable Toni (tu no, Integrao, tu no) aturés un penalti al minut cinc, que la defensa es mantingués ferma, encaixant un solitari gol de falta (què hi farem), que la mitja es mengés el contrari en moltes fases del partit i que la davantera mantingués el nivell d’eficàcia que ja va sent habitual en les últimes setmanes. Destacar també, per fi, el gol del Kiku, que ja era hora que xutés, collons (bé, de fet no ho va fer, la va passar a la red, que és diferent), l’encert en els canvis del nostre coach, i ja no li llenço flors a ningú més, no sigui que se m’engreixin massa i dissabte no puguin córrer.
En resum…. FORÇA IUNAITED!!!!!!
Esperem que en els propers partits, veient la trajectòra que porten, el camp estigui a rebentar.

J.J. Ditxaratxer, el reporter pròdig.