JORNADA 29

AQUÍ VIENE JUAN “EL BUENO” (*)
CON UNA IDEA FIJA EN LA MENTE
SE APARTA LA GENTE DE SUS OJOS
FRÍOS COMO EL HIELO
[……]
VAMOS A VER
QUIÉN ES AQUÍ LA LEY
Radio Futura: “La Ley”.
(*) En el nostre cas, Juan el Cristo.

EL FURGO ES ASÍN. FI A L’ESPECTACULAR RATXA DE L’IUNAITED.


C.E. VILASSAR B - 3
LA SALLE IUNAITED – 1
(Vilassar de Mar)-. Coliseum Vilassarenc3,1416 espectadors, i amb el bar tancat, per a desesperació dels seguidors iunaiteders, sobretot per al Pions.
Àrbitre: Celedonio Mostáchez Risuéñez, del Col.legi de Los Bloque.
C.E. VILASSAR B: Valencià; Burro, Bullàtez (cap), Edadepiedrix, De Nabo; De Rodillas, Piltrafiya, Pérez Machete, García Morcilla; López Nocilla i Huevo Kínderez (equip inicial).LA SALLE IUNAITED: Gole; Parreta, Integrao, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap), Primo; David i Juan Pedro (equip inicial); Sobrequés, Miguelito, Carequinha i Jaume Pitxilla.

(Ele).- “En aquesta vida, no tot són flors i violes”, que va dir el poeta (quin? I jo què sé). Algun dia havia de passar. L’LSI va caure derrotat después de setze jornades imbatut, amb un balanç de quinze victòries i un empat. Malgrat això, es manté líder, empatat a punts amb el Sant Miquel del Cros.
Derrota, per altra part, totalment immerescuda. L’U.E. Vilassar B es va apropar a la porteria del Gole (i més tard, del Juan Pedro) en dues ocasions i va fer tres gols. Increïble però totalment cert: un estúpid penalti, una errada defensiva de la defensa (tú solo no, Integrao, no hagas caso al Carapensil que no tiene ni puta idea) en una jugada sense perill aparent, i una falta de les que entren una de cada cent.

El Carapensil, abans de tenir un des seus mítics amagos de potar.

Per contra, l’Iunaited va gaudir d’innumerables ocasions per haver-se emportat la victòria sense cap mena de patiment, en especial en la segona part, quan, a més de tenir sis o set oportunitats molt clares, va fallar un penalti (Carapensil) i va enviar una pilota al pal (Carequinha).

El primo, cobrint l'àrbitre... No el va deixar tocar pilota.







Va començar marcant el Vilassar, però al cap de poc l’Iunaited va empatar mitjançant el David. En la primera part, malgrat el domini groc, no van haver gaires opcions més d’augmentar el marcador, però la impressió general era que en la segona part s’enllestiria el partit.
Doncs no, vés per on.

Arbiiii!!! Arbiiii!! Faltaaa!! Faltaaa!! Targetaaaa!!!


L’Iunaited va sortir enxufat, decidit a matar el partit i endur-se tres puntets més al sarró. Però, en l’única aproximació del Vilassar, i en l’abans esmentada errada defensiva, es va tornar a avançar al marcador. Llavors, l’equip groc es va enrabietar de debò, i va acorralar el contrari a la seva àrea. Les ocasions es van anar succeïnt: que si el penalti, que si el pal, que si una del David, una altra (la més clara de totes) del Juan Cristo, que per cert a veure quan es calma d’una puta vegada, que desquicia fins i tot al públic (i és ben cert, això que dic, m’ho va comentar un tal Átese. Potser per aquesta raó l’LSI anava massa accelerat, o per l’ànsia excessiva de voler guanyar. Pero qué chulo que é mi ninio! The Coach, intentant calmar al que te dije i a la resta de l'equip.


I la bola que no entrava, tocat els ous. I per acabar de rematar la tontería, va el Vilassar i en una falta que no portava perill aparent va aconseguir el tercer gol, macagundéu. Ja a la deseperada, l’LSI encara va gaudir d’alguna ocasió més per reduir distancies, però.. más de lo bisbo, que se sol dir.

Masses crits, masses crits... Però aquest és l'únic moment del partit on el Juan Cristo no va aixecar els braços per queixar-se.



En fi, derrota de l’Iunaited després de molts i molts partits. Però no passa res, ningú no hauria donat un duro per ells fa sis mesos, oi? I a més, segueixen depenent d’ells mateixos: ara venen dos partits que acabaran de definir quina ha de ser la classificació final.

PULUTANT.... FORÇA IUNAAAAAITEEEEEEED!!!




J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.
Afotos: Estéreo, àlies Josep Maria Ferrer i Messeguer.