JORNADA 28

The Coach, durant el partit... No és d'estranyar, doncs, que el joc de l'Iunaited anés com anés (foto cedida molt amablement per l'Estéreo, nou fotògraf oficial de l'Iunaited. A casa, al menys; fora segur que passa).

MALGRAT L’EMPANADA MENTAL, L’IUNAITED GUANYA I ES COL.LOCA LÍDER.

Camp: Estadi Lo Medir, 45 espectadors i 3.787.659.786 caixes de quintos.
Àrbitre: Rocky Bar Boa, del Col.legi de la Derbi Paleta.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Jaume Pitxilla, Primo, Jorge, Edu; Jac, Carapensil, Llorenç (cap), Juan Cristo; Juan Pedro i David (equip inicial); Parreta, Integrao, Sobrequés, Dani i Gole.
Entrenador: The Coach.
C.E CABRERA: Roldós (aquest es diu així); Balíllez, Cojinete, Llefiscós, Tumpare; Taputamare, Ladelveí, Laltra, Lademesenllà; Tumàs i Zumbadins (equip inicial); López Colilla, Bermúdez Philipmorris i Chester García.
Entrenador: Lluís Prenafeta Bofarull.
Premià de Mar (eme)-. Emocionant partit el que s’ha pogut veure a l’incommensurable, incomparable i acollonant estadi “Lo Medir”, del qual es comenta pels llocs que l’arquitecte Norman Foster el va agafar com a model per a la futura remodelació del Camp Nou. A banda d’això, pocs adjectius positius més es poden dir d’aquest partit, ja que el joc de l’Iunaited va deixar molt que desitjar, lluny del nivell exhibit en aquesta segona volta.
El partit va començar amb un sol de puta mare i una temperatura ideal per a la pràctica de qualsevol esport, inclós l’enlliting, l’esport més vell del món. L’Iunaited tocava i tocava, xino-xano, i de seguida va tenir un parell d’oportunitats clares. A la tercera, el David va inaugurar el marcador, vés per on.

EL David Pinilla, autor dels quatre gols, abans que se li aparegués la Verge del Loreto.

Llavors incomprensiblement (bé, jo si que conec la raó, però només li ho comentaré a The Coach), els grocs van baixar la guàrdia i van començar a patir, a ser dominats, i fruit d’aquesta tonteria que l’Iunaited portava a sobre (tots els jugadors, però especialment lo capi i algun més), faltant un minut per acabar la primera part un mal rebuig del Toni el va aprofitar el Cabrera per empatar, aprofitant la passivitat de la defensa groga.

Perill!! El Toni mira malament!!

En el descans, l’habitual arengada de The Coach no va sortir efecte, i només començar el Cabrera es va avançar al marcador. Els nervis, els crits i tot el que no ha de fer un equip de futbol van aparéixer de cop: amb això, és normal que no millorés gens ni mica el joc de l’Iunaited.
Malgrat això, llavors va aparéixer la tontada aquella que es coneix com “la sort dels campions”. En un dels atacs salleros el David, omnipresent, va tornar a marcar. El Cabrera, però, va seguir plantant cara, inclús jugava millor i tot. Des de la banda, els hoologans grocs, cantant tots bolingues l’himne de l’Iunaited “Campooooo, qué bonito el campoooooo!!” després d’unes quantes caixes de quintos, intentàven animar l’equip davant el temor a perdre aquest partit.

El conegut hooligan Joampa, president dels Batallons Grocs, preocupat pel joc del seu equip.

I la cosa, encara que continuant amb la mateixa caraja, va donar els seus fruits: el David, il.luminat aquest partit per la Verge del Loreto (ande me meto), va fer el seu tercer gol, i de seguida el quart.
Entre el tercer i quart gol, però, va passar la nota negativa del partit. Al Gole li va donar el punt de fotre’s a la barrera en una falta i el fort xut li va anar a parar al tarro, i es va quedar fet caldo. Però va seguir jugant, i amb la celebració del quart gol es va començar a marejar, dient-li al Llorenç: ” Cógeme, Yové, que me mareo!!No veo, no veooooo!!!”, i se’l van endur al vestuari, amb the doctor com a mestre de cerimònies. Afortunadament, a pesar de que l’ambulància se’l va endur en llitera (imatge esfereïdora com poques), la cosa va quedar en un no res i a les deu de la nit el Gole ja tornava donar pel sac a cal Vicenç, segons fonts fidedignes.

El Gole, poc abans que es posés cec.

Aquest fet va apaivagar els ànims de tots dos equips, sobretot a l’Iunaited, que va seguir fent el capullo i va encaixar el tercer gol en contra. Afortunadament, ja quedava poc i els tres punts es van quedar a l’Estadi “Lo Medir”.

Tothom seguint la jugada, fins i tot el sr. col.legiat Rocky Bar Boa i, com sempre, el Sobrequés, al fons a l'esquerra, al seu aire.

El més positiu de la jornada és que els principals rivals van punxar, i d’aquesta manera, l’LSI torna a ser líder, que no ho era des de la tercera jornada.
Esperem que la cosa duri i així acabi la temporada, però encara queda molta feina a fer. Ara s’acosten els partits decisius de veritat (tots ho són, però), i cal posar-se les piles duracell, perquè si juguen com aquest darrer partit, ho passaran malament: la part del davant de la classificació està encara molt atapaïda.
De totes maneres, estem convençuts que la força i la unió que té tot l’equip farà meravelles. Però donant el callo i estant per la feina, xavals!!
FORÇA IUNAITEEEEEEEEEEEEEEEEEED!!!!!

J.J Ditxaratxer, reporter fumeter.