galeria fotogràfica iunaited - alsus (i 3)

A un jugador de l'Iunaited li va donar per fer abdominals enmig del partit, i és clar, el sr. Cebadíllez va haver d'aturar el partit, encara que aquesta incidència no està reflexada en el reglament.

L'Uri, fent gimnàstica sueca, i The Coach, fent-se el xulo.

galeria fotogràfica iunaited-alsus 2

-Vaya colleja que me han dao -, diu el Juan Pedro.
- Porto la samarreta al revés, oi? -, diu el Jaume Pitxilla.

Hooligans de l'Iunaited. D'esquerra a dreta (més o menys): Joampa, Esther, Maite, desconegudes, Gemma, desconegudes, Mònica, Amadeuet, Raquel i Griselda.

Això és una banqueta i el demés són tonteries. Quins cossos més serrans!

El Sobrequés, a la seva bola però sense jugar, l'Uri, el Gole calentant, i el mític Avi, per una vegada sense el seu sempitern xupit de Cardhu.

- Miguelito, cubre la banda, cojones!!

galeria fotogràfica iunaited-alsus 1

No només el Sobrequés va a la seva bola, el Carapensil també.

"Ésser o no ésser", pensava el Dani...

Fi de la primera part: L'Iunaited marxa cap al vestuari a escoltar les indicacions de The Coach .

"Bueno, mecagüenlaputa! A quién le voy a meter hoy?", pensa el Juan Cristo...

El pare de The Coach, comptant els punts que falten per quedar campions

JORNADA 30

Foto artística del nostre fotògraf.

LA SALLE IUNAITED – 4
C.F ALSUS MATARÓ - 0
Camp: Estadi Lo Medir, 69 espectadors i 5.765.242.131 caixes de quintos.
Àrbitre: Emerenciano Cebadíllez, del Col.legi de Peramàs.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Integrao, Jorge, Jaume Pitxilla; Carequinha, Jorge, Llorenç (cap), Edu; Gole i David (equip inicial); Juan Cristo, Juan Pedro, Primo i….
Entrenador: The Coach.
C.E CABRERA: Guatisneik; Truño II, Candelero, Huracánez, Porlabández; Alpargatas III, Humo (cap), Quevienelzorro, Lomo Adobao; Sánchez Matao i López Yepeta (equip inicial); Carantóñez, García Acordeón i Olesusgüevos.
Entrenador: Pablo Chimenéez.

(Hac).- Incontestable victòria de l’Iunaited contra un rival directe per pujar de categoria com és l’Alsus Mataró, a qui tenen ben presa la mida. El partit, amb un dia esplendorós, va començar amb una mica de respecte i por per part de tots dos euips, sobretot per part de l’Iunaited, que venia de perdre després de tropecents partits. Però ràpidament la concentració pre-matx va tenir efecte i, als vint minuts, una centrada del Carapensil dins l’àrea és rematada impecablement pel Gole, emulant Bakero contra el Kaiserlautern. L’Alsus ho intentava però no trovaba la manera d’apropar-se amb perill a la porteria del Dani. Abans d’acabar la primera part, una desgraciada jugada tonta va lesionar el Carapensil al canell, que de seguida va marxar cap a l’hospital acompanyat del Ramon (grande, Ramon), on li van enguixar tot el braç i té per a sis setmanes. Cal joderse, que se sol dir. Força Carapensil!!


L'Uri, a la mitja part, mirant-se al Sr. Cebadíllez: "Què, tens algun poblema, matat?"

En la represa, les adversitats encara van fer més fort l’Iunaited: abans de que passés un minut, el David va marcar el segon gol, després d’un robament de pilota per part del Juan Cristo.


Moment en el qual el David marca el segon gol.

El partit estava ben encarrilat, però no estava la cosa per refiar-se’n. L’Alsus apretava, però sense perill, gràcies a la defensa numantina per part de tots els jugadors de l’Iunaited. Com ha de ser un equip, collons.
Llavors es van començar, aparentment, a torçar-se les coses per l’equip groc. Unes mans tontes de l’Integrao (se me ha ido la olla, Llorenç), que ja tenia una tarjeta, fan que l’LSI es quedi amb 10 jugadors. Però ni així l’Alsus era capaç d’arribar amb un cert perill. Tot al contrari, les ocasions se succeïen a la porteria de Guatisneik. Per acabar de rematar la mala sort, el Juan Cristo (bé, això ja es pot dir que no és mala sort, sino habitual) es va autoexpulsar amb dues targetes grogues tontes, i ja tenim l’LSI amb nou jugadors.


"Yo a éste le meto, hoy", diu l'Edu.

Va ser quan va aparéixer de veritat la casta (quina ràbia en fa aquesta paraula) de l’Iunaited: a la sortida d’un corner, el rebuig va a parar al pit del Juan Pedro, que, baixant la pilota a terra, engalta un fort xut que toca al travesser i s’introdueix dins la porteria de l’Alsus. Gooooooooooooool!!, crida fora de si la grada. El partit es pot dir que ja estava dat i beneït, però encara va haver un altre gol del David, buscant allà sota les pedres i emportant-se la pilota pels seus collons, augmentant encara més la diferencia. La grada, presa de l’èxtasi que això va provocar, vinga a fer-se gaioles de plaer.


El Gole, extasiat de felicitat, després de pelar-se-la allà mateix.

Uns minuts més i, amb la tranquilitat de la feina ben feta, l’Iunaited encara va tenir alguna oportunitat més (amb 9 jugadors!), però el partit ja no va donar més de si.
En fi, de nou líders en solitari i ja només queden quatre jornades per que acabi la Lliga. Amb aquesta actitud, segur que la victoria final no s’escapa.
Conil és més a prop.

FORÇA IUNAITEEEEEEED!!!!

J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.
Afotos: Estéreo, àlies Josep Maria Ferrer i Messeguer.

POSTALS IUNAITED

El Fernando, el Maradona, m'ha enviat aquesta foto i m'ha demanat que la pengi. És de fa... 26 anys, crec. A part d'ell, entre els membres de l'Halcón Negro C.F. apareix un actual jugador de l'Iunaited.

JORNADA 29

AQUÍ VIENE JUAN “EL BUENO” (*)
CON UNA IDEA FIJA EN LA MENTE
SE APARTA LA GENTE DE SUS OJOS
FRÍOS COMO EL HIELO
[……]
VAMOS A VER
QUIÉN ES AQUÍ LA LEY
Radio Futura: “La Ley”.
(*) En el nostre cas, Juan el Cristo.

EL FURGO ES ASÍN. FI A L’ESPECTACULAR RATXA DE L’IUNAITED.


C.E. VILASSAR B - 3
LA SALLE IUNAITED – 1
(Vilassar de Mar)-. Coliseum Vilassarenc3,1416 espectadors, i amb el bar tancat, per a desesperació dels seguidors iunaiteders, sobretot per al Pions.
Àrbitre: Celedonio Mostáchez Risuéñez, del Col.legi de Los Bloque.
C.E. VILASSAR B: Valencià; Burro, Bullàtez (cap), Edadepiedrix, De Nabo; De Rodillas, Piltrafiya, Pérez Machete, García Morcilla; López Nocilla i Huevo Kínderez (equip inicial).LA SALLE IUNAITED: Gole; Parreta, Integrao, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap), Primo; David i Juan Pedro (equip inicial); Sobrequés, Miguelito, Carequinha i Jaume Pitxilla.

(Ele).- “En aquesta vida, no tot són flors i violes”, que va dir el poeta (quin? I jo què sé). Algun dia havia de passar. L’LSI va caure derrotat después de setze jornades imbatut, amb un balanç de quinze victòries i un empat. Malgrat això, es manté líder, empatat a punts amb el Sant Miquel del Cros.
Derrota, per altra part, totalment immerescuda. L’U.E. Vilassar B es va apropar a la porteria del Gole (i més tard, del Juan Pedro) en dues ocasions i va fer tres gols. Increïble però totalment cert: un estúpid penalti, una errada defensiva de la defensa (tú solo no, Integrao, no hagas caso al Carapensil que no tiene ni puta idea) en una jugada sense perill aparent, i una falta de les que entren una de cada cent.

El Carapensil, abans de tenir un des seus mítics amagos de potar.

Per contra, l’Iunaited va gaudir d’innumerables ocasions per haver-se emportat la victòria sense cap mena de patiment, en especial en la segona part, quan, a més de tenir sis o set oportunitats molt clares, va fallar un penalti (Carapensil) i va enviar una pilota al pal (Carequinha).

El primo, cobrint l'àrbitre... No el va deixar tocar pilota.







Va començar marcant el Vilassar, però al cap de poc l’Iunaited va empatar mitjançant el David. En la primera part, malgrat el domini groc, no van haver gaires opcions més d’augmentar el marcador, però la impressió general era que en la segona part s’enllestiria el partit.
Doncs no, vés per on.

Arbiiii!!! Arbiiii!! Faltaaa!! Faltaaa!! Targetaaaa!!!


L’Iunaited va sortir enxufat, decidit a matar el partit i endur-se tres puntets més al sarró. Però, en l’única aproximació del Vilassar, i en l’abans esmentada errada defensiva, es va tornar a avançar al marcador. Llavors, l’equip groc es va enrabietar de debò, i va acorralar el contrari a la seva àrea. Les ocasions es van anar succeïnt: que si el penalti, que si el pal, que si una del David, una altra (la més clara de totes) del Juan Cristo, que per cert a veure quan es calma d’una puta vegada, que desquicia fins i tot al públic (i és ben cert, això que dic, m’ho va comentar un tal Átese. Potser per aquesta raó l’LSI anava massa accelerat, o per l’ànsia excessiva de voler guanyar. Pero qué chulo que é mi ninio! The Coach, intentant calmar al que te dije i a la resta de l'equip.


I la bola que no entrava, tocat els ous. I per acabar de rematar la tontería, va el Vilassar i en una falta que no portava perill aparent va aconseguir el tercer gol, macagundéu. Ja a la deseperada, l’LSI encara va gaudir d’alguna ocasió més per reduir distancies, però.. más de lo bisbo, que se sol dir.

Masses crits, masses crits... Però aquest és l'únic moment del partit on el Juan Cristo no va aixecar els braços per queixar-se.



En fi, derrota de l’Iunaited després de molts i molts partits. Però no passa res, ningú no hauria donat un duro per ells fa sis mesos, oi? I a més, segueixen depenent d’ells mateixos: ara venen dos partits que acabaran de definir quina ha de ser la classificació final.

PULUTANT.... FORÇA IUNAAAAAITEEEEEEED!!!




J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.
Afotos: Estéreo, àlies Josep Maria Ferrer i Messeguer.

JORNADA 28

The Coach, durant el partit... No és d'estranyar, doncs, que el joc de l'Iunaited anés com anés (foto cedida molt amablement per l'Estéreo, nou fotògraf oficial de l'Iunaited. A casa, al menys; fora segur que passa).

MALGRAT L’EMPANADA MENTAL, L’IUNAITED GUANYA I ES COL.LOCA LÍDER.

Camp: Estadi Lo Medir, 45 espectadors i 3.787.659.786 caixes de quintos.
Àrbitre: Rocky Bar Boa, del Col.legi de la Derbi Paleta.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Jaume Pitxilla, Primo, Jorge, Edu; Jac, Carapensil, Llorenç (cap), Juan Cristo; Juan Pedro i David (equip inicial); Parreta, Integrao, Sobrequés, Dani i Gole.
Entrenador: The Coach.
C.E CABRERA: Roldós (aquest es diu així); Balíllez, Cojinete, Llefiscós, Tumpare; Taputamare, Ladelveí, Laltra, Lademesenllà; Tumàs i Zumbadins (equip inicial); López Colilla, Bermúdez Philipmorris i Chester García.
Entrenador: Lluís Prenafeta Bofarull.
Premià de Mar (eme)-. Emocionant partit el que s’ha pogut veure a l’incommensurable, incomparable i acollonant estadi “Lo Medir”, del qual es comenta pels llocs que l’arquitecte Norman Foster el va agafar com a model per a la futura remodelació del Camp Nou. A banda d’això, pocs adjectius positius més es poden dir d’aquest partit, ja que el joc de l’Iunaited va deixar molt que desitjar, lluny del nivell exhibit en aquesta segona volta.
El partit va començar amb un sol de puta mare i una temperatura ideal per a la pràctica de qualsevol esport, inclós l’enlliting, l’esport més vell del món. L’Iunaited tocava i tocava, xino-xano, i de seguida va tenir un parell d’oportunitats clares. A la tercera, el David va inaugurar el marcador, vés per on.

EL David Pinilla, autor dels quatre gols, abans que se li aparegués la Verge del Loreto.

Llavors incomprensiblement (bé, jo si que conec la raó, però només li ho comentaré a The Coach), els grocs van baixar la guàrdia i van començar a patir, a ser dominats, i fruit d’aquesta tonteria que l’Iunaited portava a sobre (tots els jugadors, però especialment lo capi i algun més), faltant un minut per acabar la primera part un mal rebuig del Toni el va aprofitar el Cabrera per empatar, aprofitant la passivitat de la defensa groga.

Perill!! El Toni mira malament!!

En el descans, l’habitual arengada de The Coach no va sortir efecte, i només començar el Cabrera es va avançar al marcador. Els nervis, els crits i tot el que no ha de fer un equip de futbol van aparéixer de cop: amb això, és normal que no millorés gens ni mica el joc de l’Iunaited.
Malgrat això, llavors va aparéixer la tontada aquella que es coneix com “la sort dels campions”. En un dels atacs salleros el David, omnipresent, va tornar a marcar. El Cabrera, però, va seguir plantant cara, inclús jugava millor i tot. Des de la banda, els hoologans grocs, cantant tots bolingues l’himne de l’Iunaited “Campooooo, qué bonito el campoooooo!!” després d’unes quantes caixes de quintos, intentàven animar l’equip davant el temor a perdre aquest partit.

El conegut hooligan Joampa, president dels Batallons Grocs, preocupat pel joc del seu equip.

I la cosa, encara que continuant amb la mateixa caraja, va donar els seus fruits: el David, il.luminat aquest partit per la Verge del Loreto (ande me meto), va fer el seu tercer gol, i de seguida el quart.
Entre el tercer i quart gol, però, va passar la nota negativa del partit. Al Gole li va donar el punt de fotre’s a la barrera en una falta i el fort xut li va anar a parar al tarro, i es va quedar fet caldo. Però va seguir jugant, i amb la celebració del quart gol es va començar a marejar, dient-li al Llorenç: ” Cógeme, Yové, que me mareo!!No veo, no veooooo!!!”, i se’l van endur al vestuari, amb the doctor com a mestre de cerimònies. Afortunadament, a pesar de que l’ambulància se’l va endur en llitera (imatge esfereïdora com poques), la cosa va quedar en un no res i a les deu de la nit el Gole ja tornava donar pel sac a cal Vicenç, segons fonts fidedignes.

El Gole, poc abans que es posés cec.

Aquest fet va apaivagar els ànims de tots dos equips, sobretot a l’Iunaited, que va seguir fent el capullo i va encaixar el tercer gol en contra. Afortunadament, ja quedava poc i els tres punts es van quedar a l’Estadi “Lo Medir”.

Tothom seguint la jugada, fins i tot el sr. col.legiat Rocky Bar Boa i, com sempre, el Sobrequés, al fons a l'esquerra, al seu aire.

El més positiu de la jornada és que els principals rivals van punxar, i d’aquesta manera, l’LSI torna a ser líder, que no ho era des de la tercera jornada.
Esperem que la cosa duri i així acabi la temporada, però encara queda molta feina a fer. Ara s’acosten els partits decisius de veritat (tots ho són, però), i cal posar-se les piles duracell, perquè si juguen com aquest darrer partit, ho passaran malament: la part del davant de la classificació està encara molt atapaïda.
De totes maneres, estem convençuts que la força i la unió que té tot l’equip farà meravelles. Però donant el callo i estant per la feina, xavals!!
FORÇA IUNAITEEEEEEEEEEEEEEEEEED!!!!!

J.J Ditxaratxer, reporter fumeter.

JORNADA 27

Si fem aquest careto, el contrari se'ns acollonirà i serem imparables.

C. E. PALAFOLLS - 0
LA SALLE IUNAITED – 2
(Palafolls)-. Nou Estadi La Quinta Polla. 69 espectadors, amb una nutrida presència de seguidors sallers. No hi va haver aldarulls, ja que el bar també estava a la quinta polla, i sense quintos, l’eufòria i la mala hòstia es contenen bastant bé.
Àrbitre: Tiburcio Panfleto Rebozado, del Col.legi d’Àrbitres del Bar Becho.

C.E. PALAFOLLS: Michelínez; Trúñez, Cipótez, Pollifardeu (cap.), Butifarra; Peter Valdivieso, Llobarro, Hierbas Provenzales, Chirimiri; Mohamed Poténtez i Hernández Carajillo (equip inicial); Bocatacalamares, Tecantanlospieses i Ruiz Raviolis.
Entrenador: Nancy Sinatra.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Jaume Pitxilla, Primo, Jorge, Miguelito; Jac, Juan Cristo, Llorenç (cap), Sobrequés; David i Juan Pedro (equip inicial); Ramon, Toni i .
Entrenador: The Coach.


(Pe)-.
Los dos batallones cara a cara ante un sol abrasante, el encuentro es a las 15h00 del Sábado 04/04 tal y como habían acordado los generales de los 2 ejércitos.
Una batalla y un solo ganador. Con su corneta, Amadeón espolea a su ejército para que avance las líneas, pero el ejercito Palafollensis tampoco quiere ceder terreno. Hay mucho en juego.
Primo Primus ataja las embestidas del rival con una agresividad inusual, las flechas se estrellan contra las armaduras Unadienses. No hay vencedor claro, y el sol que sigue luciendo parece estar afectando más al ejército Palafollensis. Aún así, un infiltrado se cuela en las líneas Salleras y llega casi hasta el castillo, pero ahí está Dani que detiene su intento e intimida al contrario: “deberéis sufrir mucho para haceros con nuestro Castillo” pensó Dani, convertido en Danielón!
Después de 45 minutos de batalla, los ejércitos se repliegan para oir los consejos de sus estrategas. Los caídos en batallas anteriores, y que en esta, están en la retaguardia, animan a sus compañeros para conquistar el triunfo. Conscientes de que la batalla no va a ser fácil, pero concienciados, vuelven a salir al campo de batalla, esta vez para culminar todo el trabajo de desgaste hecho durante la primera envestida. Hacia la media hora de la reanudación, y mientras los lisiados llegan con más provisiones para su ejército, Super Miguelitus se interna por el flanco izquierdo para con su hacha apartar al primer adversario, seguido de otro, y tras una jugada de ingenio escabullirse por lo bajo de un tercero, cediéndole a David la oportunidad de abrir las compuertas del castillo enemigo. Este último que estuvo cansando al contrario durante toda la contienda, no falla y planta la primera bandera, lo más difícil esta hecho, pero Super Davidus y sus aliados quieren más. La batalla no se ha terminado y sólo pueda culminar con la victoria de uno de los 2 ejércitos. Sin duda el efecto de dicho ataque ha herido mucho al rival, LSU lo sabe, y no desperdicia la ocasión de herir de muerte al ejército contrario.
Además las noticias llegadas del sur de la región Maresmeña también son positivas: el ejército Crossensis, el más poderoso hasta ahora, no puede avanzar contra Rocafondius, asimismo que Alsus contra los ejércitos del sur-este.
Los Unadienses luchan y luchan, ninguno de sus integrantes flaquea, ni la temperatura asfixiante puede con ese ejército que siempre se crece ante las adversidades, todos tienen intactos sus armaduras, sus escudos, sus espadas siguen en todo lo alto, que bravura!!
Hacia el minuto 38 de la segunda batalla, el esférico ardiente lanzado desde la 2ª línea Unadiense es recogido nuevamente con maestría por David, que culmina el gran trabajo realizado por él y todo su ejército, para clavar la segunda bandera en lo más alto de las torres del castillo Palafollense. Este se desmorona, entiende que ha sido derrotado. Amadeón y Llorensus firman la claudicación del ejército rival, hemos conquistado Palafolls!!
Sólo quedan 7 batallas, y hay que ganarlas una a una para ganar la guerra, y con ello nuestra amadas tierras del Maresme. Esta semana nos toca conquistar Cabrera.

Paro ya que me estoy animando y estoy currando, a ver si me voy a coger una espada y me planto en medio de la ronda pensando que soy Alejandro Magno!

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA que esta semana es:
TODO EL EQUIPO


Màximo Valverdus, reporterus ditxaratxerus.

FRASES MITIQUES (6)

"Lo meu és genètic".
DAVID PINILLA DIXIT.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (IV): Dieta pre-partit

Com podeu observar, el Kahn i demés jugadors alemanys també es foten com els ninjas.

Tothom sap, i el que no ho sàpiga només ha de llegir-se aquest article i punt, de la importància cabdal que té una correcta alimentació per a un esportista d'elit, i no tan d'elit també. No és el mateix fotre’s un bon àpat, a més del vermut, amb tres plats, postre, vi, carajillos i quatre copazos de whisky (oi, Gole?) just abans del partit, que limitar-se a un bon plat d’hidrats de carboni, un gotet de vi, unes peces de fruita i un cafè dues o tres hores abans de començar l’activitat esportiva.
Per tant, després de mesos i mesos d’exhaustives observacions i estudis sobre els hàbits alimentaris dels membres de l’equip, em permeto donar un parell de menús adients totalment per al partit que tindrà lloc demà. Com tots sabeu, és a les tres de la tarda, hora intempestiva com poques, i és absolutament imprescindible per a tots (excepte The Coach, així està) arribar en prefectes condicions per aquest partit tan trascendental. Més trascendental encara que una caixa de quintos, per què us feu una idea de la seva importància.
Abans dels menús, però, voldria fer èmfasi també en un aspecte igual de vital que l’alimentació de l’esportista: el dormir. És molt important dormir les hores adequades i no descantillar per la nit. O sigui, aquesta nit tots ens hauríem d’anar al llit, com a molt tard, de una a dues, i llevar-se a una hora prudencial, cap a les deu o les onze, una bona dutxa i a esmorzar.
Dit això…
MENÚ 1.
1.Dos o tres ous ferrats.
2.Un parell o més de talls de cansalada, xoriço, llom, morcilla, pernil pasat per la paella o qualsevol embutit d’aquests, el que us vingui més de gust.
3.Una barra de pa, de mig. I res de baguettes dels collons: Pa de pagès o galleg.
4.Unes quantes olives per anar fent boca.
5.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
6.Vi o cervesa a discreció, no obstant, tampoc cal una caixa sencera.
7.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre.
8.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
9.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un xirri. A lo capi se li permeten dos.
MENÚ 2.
1.Un amanida: enciam, ceba, tomàquet, olives… Si hi ha raves, encara millor.
2.Un bon plat d’espaghettis, a l’estil que sigui. No obstant, és recomanable, si és possible, que no siguin a la carbonara, ja que la crema de llet triga més a digerir-se i no convé sentir-se pesant. La millor opció és a la bolonyesa, per la carn.
3.Unes quantes olives per anar fent boca.
4.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
5.Vi o cervesa a discreció. No obstant, tampoc cal una caixa sencera.
6.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre, vengga va…
7.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
8.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un trusqui. A lo capi se li permeten dos.

Bé, esperem que aquests petits consells serveixin per aconseguir assolir la fita de demà.
FORÇA IUNAITED!!!

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

JORNADA 26

El Carapensil, amb l'escut de l'equip (no té res a veure la foto, però a que mola...)



Pròleg de J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter:
Aquesta setmana, degut a la seva malhaurada lesió, el sr. Carequeta s'ha oferit molt amablement a fer la crònica del partit d'aquesta jornada, a pesar de que anava fins el cul de quintos i no deuria veure un llus, com tots els 52.544 espectadors restants.
En deferència del club pel favor, ja que no cobrarà res i jo no podia fer-la (si no de què) no li tindrem en compte que l'hagi escrit en castellà, i a més no la traduirem, sense que això serveixi de precedent, ja que s'ha de reconèixer que el mamó té una certa gràcia (ju ju ju).

LA SALLE IUNATED – 4
MAFISA - O

(Premià)-. Camp “Lo Medir”. Abba-rrotat, com a mínim 52.545 espectadors, que van acabar fent-li l’ona a l’Integrao, de tantes caixes de quintos que es van cascar.
Àrbitre: Aniceto Espartaco Santoni, del Col.legi del Pla d’en Boet.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo (cap), Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Jorge, Juan Pedro, Miguelito; Gole i David (equip inicial); Ramon, Quicu, Juan Cristo, Llorenç, Dani i…
Entrenador: The Coach.
SANT CEBRIÀ: Elástiquez; Cengotitabengoa (cap), Acháquez, Lumumba; Filibusterinson, Cencerrero, Ben Pacá, Chilindrón; Patapález i Pablo Gasoil (equip inicial); Pérez Panfrito i García Cojones.
Entrenador: Sabino Múdez.

(efe)
Una vez más, y ya van unas cuantas, LSU vuelve a ganar, a disfrutar (aunque sólo 1 parte) y a ilusionar a su fiel hinchada. Con unos minutos de retraso debido a la llegada tardía de Espartaco (el árbitro) da comienzo una semana más el espectáculo más esperado de toda la semana en la región del Maresme. La alineación inicial de LSU la componen 11 jugadores, como casi siempre. El esférico empieza a rodar lentamente, a los 2 minutos y 27 segundos, el segundo delantero más eficaz de LSU (el primero es el que escribe, claro está) marca el que sería, y todavía es, el primer gol del partido. El gol es celebrado por todo lo alto y dedicado al integrao-fumao debido al nacimiento de Integración Plaza (alias Emma) durante esta semana. De la primera parte no se puede destacar nada más…, a si, joder, que Toni paró un penalti que sino los mataos estos nos empatan! Impecable Toninho Pa! La segunda parte empieza 15 minutos después de la primera, de hecho esto suele ser bastante habitual en el mundo del fútbol, tras la charla del mister en el vestuario: esto no se toca.., en el sofa no se juega…, tralali tralala, bienvenidos a la república independiente de LSU. Cada vez es más difícil mantener la concentración en el campo contra equipos a los que creemos inferiores, eso es lo que el mister intenta inculcarnos en cada partido: Fotem-lis 5 i disfrutem!! Dit i fet, la segunda parte es otra historia, presionamos más, el balón corre más, los pases son más precisos, … y fruto de esa presión “ceteris paribus” llega el segundo gol. Las subidas por la banda bareña de Miguelito hacen vibrar a la contienda, que entre quinto y quinto celebra las jugadas de su querido equipo. Juan Jekill explota su lado positivo y da carácter y fuerza al equipo. La salida de Integrao (padre de Integración) no aporta nada al equipo, pero cambia las estadísticas de LSU (hay un jugador más del equipo que es padre). Más estadísticas: es el delantero menos eficaz de LSU, pues en un alarde de generosidad, el hombre de hielo (Amadeu) enternecido por el evento de esta semana le da unos minutos como delantero. Todo el equipo está convencido que con unos 1000 o 2000 minutos más, marca. Ánimo Integrao! No se quién marco el resto de goles, pues una niebla espesa se instaló en el campo de repente…serían los quintos del reportero? Gran segunda parte (veus mister com escoltem les teves arengades al vestuari!) una victoria más, 3 puntos, alegría y a la ducha. La victoria es clara y contundente, aunque hay que destacar que Mafisa no tenía en sus filas ese día a Napoleón, pieza clave de su equipo.
Ya en el vestuario, la victoria es celebrada con los habituales gritos de LSU: Arriba España! Viva Bush! y con el Baila el Chiqui Chiqui sonando de fondo.
El protagonista, ahora sí, es EL INTEGRAO, que a parte de ser muy aclamado durante todo el partido, es duchado con Champagne francés, tras dicho acto e inmerso en la confusión realiza un francés (ahora sin Champagne) a todos los miembros del equipo (esto me lo han explicado, yo no estaba allí). Integradas, esto es broma eh, que desde que es padre se ha vuelto un chaval muy responsable. Felicidades de nuevo pareja!!
Como iba diciendo, 1 semana más, sólo 8 partidos por disputar y LSU depende de si mismo para optar a todo. Pero debemos sólo pensar en el próximo partido, este sábado tenemos la primera final y debemos seguir con la constancia que hemos tenido en los últimos meses. Leed con detenimiento estas palabras:
“UN PASO Y LUEGO OTRO,
Y HASTA EL MÁS LARGO CAMINO SE PUEDE RECORRER,
UN COPO DE NIEVE Y LUEGO OTRO,
Y HASTA LA MÁS ALTA MONTAÑA SE CUBRE DE NIEVE”
Son las 2 frases que mejor explican LA CONSTANCIA, cualidad clave para el éxito, tanto en el fútbol … como en muchas facetas de la vida…

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA!!!

U. Carequeta, quan ataca per la dreta.