POSTALS IUNAITED

"L'estadi "Lo Medir", ple de mill. Però en aquell precís moment van passar pel davant del camp alguns membres de l'equip, i gràcies a la seva desinteressada col.laboració, ràpidament es va poder reprendre el partit".

L'INTEGRAO HA SIGUT PARE!!!

Doncs veient aquesta foto, ningú no ho diria! Jarrita!! Se lo diremos a tu mujer!! Moltes felicitats de part de tot l'Iunaited!!

JORNADA 25

Sensual imatge de The Coach. Està així d'esplendorós inflat per tantes victòries consecutives i especialment pel treballadíssim darrer triomf.

LA SALLE IUNAITED - 1
ARGENTONA B - 0

Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Sobrequés, Jaume Pitxilla, Toni, Jac i...
ARGENTONA B: Sumbat; Nomacuerdo, Central Lechera Asturiana, Teo (cap.), Gazapo;
Lirón Careto, Eladio, Sumalié, Pallaringa; Perillins i Fernández Cuesco (equip inicial); López Zapatilla, Felipe Horroroso i Cojónez.

(Traducció del francès per J.J Ditxaratxer, reporter fumeter, d'un article aparegut al diari l'Équipe sobre aquest partit).

BONA JORNADA PER A L’LSI, PERÒ L’EMOCIÓ CONTINUA AL CAPDAVANT DE LA CLASSIFICACIÓ.
L’LSI, gràcies a la seva victòria contra l’Argentona ha tornat a la segona posició i a quatre punts del Sant Miquel del Cros. L’Independent va guanyar de nou, i han abandonat la zona vermella.

Dissabte 15 de març, estadi “Lo Medir”. A les 17h 45m, tot està preparat per començar el partit. Enfront l’Argentona, que en la primera volta va golejar l’LSI per 6 a 1, la més gran desfeta groga aquesta temporada.
Amb una temperatura de 16º (12º durant la segona part) i la meitat del poble de Premià com a espectadors, l’LSI entra al terreny de joc amb molta motivació. L’àrbitre, sr. Aironmaiden, xiula el començament del matx.
L’LSI comença a remenar la bimba, els nervis són a flor de pell. Al davant, un gran equip que no mou gens malament la pilota. L’equip groc comença a arrivar a la porteria rival i, cap el minut 22, el capità Llorenç, que rep l’esfèric després un magnífic cop de taló d’en Gole, llença un fort tret des de vint metres com a mínim que el porter contrari no aconsegueix aturar. Un gran gol que és cel.lebrat amb força per jugadors, espectadors i veïns. El bar comença a preparar els quintos.
Però el partit no està encara acabat i l’Iunaited, encara que guanyant, està realment nerviós. Pel cantó esquerre de la defensa groga l’Edu i en Carequinha tenen molta feina per intentar aturar els atacants de l’Argentona, igual que el Primo, qui a la posició natural de l’Integrao ha de ballar tot el partit amb la més lletja. En Carapensil, a qui hem de felicitar per la seva assistència consecutiva els darrers 8 o 9 matxs, fa el seu partidet habitual, el millor i el pitjor (què cabroooon, com diria el Maragall); matarà algun dia algú d’un atac de cor amb les seves passades arriscades! En Dani es mostra realment segur a totes les seves intervencions, mentres el Toni Pàmies està assegut pensant en la propera lletra de la seva nova cançó brasilera. A la banqueta de l’Iunaited també es troba l’Integrao, qui encara no pot jugar degut a una lesió, es menja les ungles i crida per animar el seu equip. Bon paio, aquest Integrao...
Minut 45 i 24,5 segons, l’àrbitre assenyala la fi de la primera part. The Coach fa el seu tradicional discurs de la mitja part, però amb més èmfasi de l’habitual: “estem nerviosos, hem de jugar i gaudir!”, i canvia l’equip per permetre l’entrada de reforços. L’Iunaited torna de nou al terreny de joc mentres els espectadors (amb unes quantes caixes de quintos sense alcohol al ventre) fan el tradicional passadís al nostre equip. El Miguelito es mostra molt actiu per la banda esquerra i realitza algunes accions meritòries. Bon partit, Miguelito!! Pel cantó dret de la defensa iunaitina el Jaume Pitxilla, encara que una mica empanat degut als seus problemes personals i la manca d’irrigació sanguínia al seu cervell, resisteix els atacs dels contraris. El David fa la seva guerra, com és habitual, contra quatre o cinc jugadors que tenen com a objectiu destruir el seu joc. Està en forma el tio, però amb el que flipo és amb Lo Capi: no entenc, i més després de saber que ha vingut a jugar després d’anar-se’n al llit a les 10 del matí i dormir només dues hores, la força física que ha mostrat sobre el terreny de joc: les meves més sinceres felicitacions.
En fi, les felicitacions són per tot un equip que es diu La Salle Iunaited!!
Abans d’arribar a les vuit del vespre, l’àrbitre xiula la fi del partit. Els jugadors de l’LSI s’abracen, la joia s’apodera de Premià i la comarca costera del Maresme, els fans de l’Iunaited comencen a envaïr les Rambles de Barcelona.
La famosa frase “Si anem plegats, ningú no ens pot guanyar”, esdevé realitat.
L’LSI està de nou segon a la classificació general, i a quatre punts del líder. Només queden nou partits per acabar la temporada. Si l’equip segueix amb aquesta mentalitat positiva, estic convençut de que finalment l’equip tindrà la seva recompensa.
És tot, les coses han anat així i així us les hem explicat.

FORÇA IUNAITED!!!

Pierre Fumetois.

FRASES MÍTIQUES (5)

"Jo sóc molt crític amb mi mateix: avui he jugat fatal".
PARRETA DIXIT.

JORNADA 24

Com podeu observar en aquesta imatge, la plaça era difícil de torejar. Foto presa al Bar Deportivo, on es van fotre uns quants quintos i whiskis per celebrar l'empat.

C. F. LOS MOLINOS - 2
LA SALLE IUNAITED – 2
(Mataró)-. Estadi Internacional de Vista Alegre. 3 espectadors, i el Duran de la Peña Madridista.
Àrbitre: Cirilo Capulio Cerril, del Col.legi del P.P.

AT. LLINARS: Mini; Purétez, Celedonio, Arrollador, Rosendo; Mati, Barétez (cap), Perejil, Finito; Pirulillins y Fernández Rótula (equip inicial); García Níspero i López Vertebrado.
Entrenador: Genaro Mallofré Benítez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Eduard, Primo, Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Juan Cristo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Jorge, David, Carequinha, Parreta i Toni.
Entrenador: The Coach.

Mataró (erre)-.
Després d’onze victòries consecutives, l’LSI ha tornat a assaborir el gust de l’empat, malhauradament. Ja des de la banqueta es va dir, abans de començar el partit, durant la xerrada de The Coach: “¿quantes victòries portem? Onze?”.
Mal auguri, va pensar més d’un.
La prepotencia no és bona per al futbol, diuen altres.
L’empat, sincerament, va ser injust. Per joc i intensitat, el Los Molinos va meréixer emportar-se els tres punts. Ja de seguida es va veure que no era el dia de l’equip groc. Sense ritme, sense tocar la pilota com habitualment fa l’LSI, els rivals s’avançaven i s’emportaven tots els rebots, i es va trobar tota la primera part a remolc del domini del Los Molinos. Però, ironies de la vida, en la primera aproximació real de l’LSI, va inaugurar el marcador. Bé, no tanta aproximació: en realitat va ser una cagada del porter Mini, que no va blocar bé un centre de jo què sé qui i la va deixar a peus del Miguilla, que és un gavilán i es trobava allà en el moment oportú (com tots els gavilanes), i va engaltar un xut precís amb el guant que té al peu esquerre i la va clavar dins la porteria dels Los Molinos, fent inútil l’estirada desesperada d’en Mini (en realitat ni es va moure, però és igual, així l’èpica fumbulística fa acte de presencia). Sense meréixer-ho, l’Iunaited es veia amb avantatge al marcador. El Los Molinos, per la seva banda, va seguir amb la seva tònica de joc: anar-hi a per totes, arribant a fallar una ocasió claríssima just abans de que el sr. Capulio Cerril assenyalés la fi de la primera part.
Malgrat els canvis i el discurs psicològic de The Coach, en la represa els Iunaited van continuar exactament que a la primera part, o inclús pitjor. Mal colocats, el rival els agafava l’esquena a cada moment, i les ocasions, o com a mínim la sensació de perill flotava en l’ambient. Dit i fet: després d’una alegria atacant del Carapensil, un rápida contra va obligar al Llorenç a fer penalti al Pirulillins, quan anava a marcar amb la porteria buida.
Penalti, com dic, gol i gràcies que no expulsés al jugador groc (tarjeta groga, només).
Llavors va tornar a sonar la flauta per a l’LSI. Una falta a la frontal de l’àrea del Los Molinos va ser executada amb precisió pel David, que tornava a avançar el seu equip al marcador. Però és clar, en comptes d’assegurar el resultat, l’LSI va seguir fent el capullo fins que, en una de tantes faltes de contundència de la defensa groga Barétez es va colar entre els centrals i va marcar el gol que al cap i a la fi donaria el resultat definitiu al disputat partit.
Llavors els Iunaited es van adonar de que encara podrien perdrei van acosar la porteria contrària, però la falta d’encert, els nervis, el rebot d’algun jugador que aixeca molt els braços i sembla el Cristo de Corcovado de Rio, i alguna decisió desafortunada de l’àrbitre van impedir que el marcador es mogués.
De totes maneres, empat i gràcies.
Esperem que això s’arregli ràpid: la propera jornada l’Argentona, el perseguidor que es troba a només dos punts dels Iunaited, visita l’imponent estadi “Lo Medir”.
La victoria no ha d’escapar-se, però, com deia el Churchill, un ha de donar, el primer de tot, sang, suor i llàgrimes (i que siguin d’alegria per haver guanyat).
Tot pel bé de l’equip. Conil encara esta lluny.

FORÇA IUNAITED!!


J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

IMATGES DE LA JORNADA 24

Bucòlic aspecte d'una casa particular als voltants de l'Estadi Internacional de Vistalegre.

IMATGES DE LA JORNADA 24

Aquest són els mamons que ens van empatar i van trencar la ratxa victoriosa de l'LSI. Per estar orgullosos, oi? (Per cert, amb els que ens vam agermanar després del partit a base de quintos).

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (III): La concentració (I)

Com podeu observar, cadascú es concentra com li passa pels ous.

Existeixen moltes i variades maneres de concentrar-se davant un partit. Cada jugador té la seva pròpia manera de fer-ho, sigui per iniciativa pròpia, segons les seves sensacions i idiosincràsia personal. No em dedicaré en aquest espai a fer un discurs teòric que no ens porta enlloc (això queda per a insignes científics com jo), si no que enumeraré uns quants exemples il.lustratius de com els nostres jugadors es concentren davant un partit.
Toni: No li cal concentrar-se gaire, al nostre cantautor brasileiru. Com viu en el seu propi món immutable i intransferible, tot depèn de com li hagi quedat la versió que estigui fent del Djavan. És capaç d’estar jugant i estar més pendent d’aquell acord que no li surt que del partit. No li passa sovint, però de tant en tant no hi és, està en un altre lloc.
Dani: Com a bon porter que és, igual que el Toni, es concentra segons com brilli la seva lluna personal, i segons els petes que s’hagi fumat abans. Però és bastant fiable, habitualment.
Jaume Pitxilla: És dels que els hi costa arrencar: comença a a entonar-se a partir de la mitja hora de partit. Li anirien bé un parell de carajillos, abans de començar, per posar-se les piles des d’un bon inici.
Integrao: La seva màxima és: “Pensa malament i encertaràs”; evidentment, la seva concentració pre-partit es basa en per quants gols perdrà l’equip. En aquestes condicions, resulta difícil treure bon partit de les seves qualitats (?) fumbulístiques, encara que de tant en tant ho aconsegueix i el seu pessimisme intrínsec el transmuta en sensacions positives: és quan es seu rendiment millora, i molt. El que no ha de fer mai, i als fets em remiteixo, és fumar-se un peta de maria abans de jugar. És llavors quan deixa anar una de les seves frases mítiques: “Amadeo, si quieres me cambias”.
Juan Cristo: És dels que acostuma a venir concentrat al partit, amb ganes de guanyar i jugar bé. El problema que té és un desconegut mecanisme cerebral que fa que se li creuin els cables periòdicament, encara que no segueix unes pautes regulars d’exposició. Potser faria bé en fumar-se un altre peta, abans d’anar a jugar. Està en fase d’investigació, la cosa, a veure si es troba sol.lució al tema.

CONTINUARÀ.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

consideracions

Tinc la intuició de que, a part de la nul.la particiació que la penya té en aquest blog (ni un puto comentari aquesta setmana, gràcies a tots; la direcció s’està plantejant clausurar-lo, vist l’èxit que té), ningú no s’ha acabat de creure l’internament hospitalari de lo capi aquest dilluns passat. Doncs bè, transmeto una anècdota que em va explicar ell mateix, en primeríssima persona, un cop sortit de l’hospital:
“Ahir nit, cap a les deu de la nit, estava al box d’urgències, tirat al llit amb els sueros i tota la mandanga; ja m’havien acomodat per passar-m’hi la nit, en un recó més tranquil. No tenia cap malalt més al meu voltant, al menys a la vista. Llavors entren els de l’ambulància amb una velleta estirada a la llitera, I la posen al meu costat, separada de la pertinent cortina de color groc ranci. Jo ni la veia, però la sentia parlar, ja que no callava.
- Me llamo Delfina, burgalesa, soy de las hermanitas de la Caridad, y he trabajado de cocinera en este hospital más de veinte años, antes de que naciérais todas vusotras-, deia a les infermeres.
- Entonces es usted Sor Delfina, o Hermana Delfina?
- Sí, si, hija mía, Sor Delfina, o Hermana Delfina, que viene a ser lo mismo.
I la pobre dona, que s’havia trencat el fèmur en una caiguda tonta, es queixava, sobretot quan la van moure al llit, però estava de bon ànim, tot sigui dit.
Llavors va arribar la seva colega, la Sor María Teresa, per fer-li companyia en aquest tràngol tan dolorós que el Senyor li havia posat com a prova de la seva fe envers a ell.
Jo estava allà tirat, al lit del costat, separat amb la cortina rància, amb un mal de panxa de collons, amb la Gri al meu costat, escoltant tots dos el que deien les dues monges.
I diu la Sor Delfina:
- Menos mal que tenemos fe, eh, María Teresa? Que si no, lo pasaríamos mucho peor, verdad?
I la Sor María Teresa li va respondre:
- Si, ya, bueno, hay mucha gente que no tiene fe y lo pasa igual de bien o de mal.
Llavors jo no em vaig poder contenir i darrere la cortina vaig xiuxuejar:
- Ahí ahí!!
Vaig escoltar uns murmuris, i van deixar de parlar en tota la nit.
Llàstima, m’hagués agradat polemitzar una mica. Però és clar, com jo no en tinc, de fe…”


J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.

JORNADA 23

En Llorenç, el principal culpable del gol encaixat. Degut als nervis i a la mala llet que li van entrar per aquesta raó, va ser ingressat dilluns a l'hospital per problemes estomacals. Afortunadament, la cosa ha quedat en res i diumenge vinent estarà, com sempre, per fotre la bronca a qui calgui.

LA SALLE IUNAITED - 3
AT. LLINARS – 1
(Premià)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, així a cop d’ull, uns 32 espectadors.
Àrbitre: Edilberto Bordecíllez Taprecio (majo), del Col.legi Paticorto.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Eduard, Jaume Pitxilla, Carapensil, Miguelito; Juan Pedro, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Sobrequés (equip inicial); Dani, Primo i Jac.
Entrenador: The Coach Senior
AT. LLINARS: Enanins; Políglotez, Bordillo (cap), Lacerántez, Baldósez; Pérez Estreñido, Calamarsada, Petiquipeti, Alternánciez; Longanícez y Espatarrins (equip inicial); Sánchez Servilleta i Martín Ternasco.
Entrenador: Tiburcio Calahorro Astigmatísmez.

Premià (zeta)-. Treballat partit per part de l’LSI, sobreposant-se a les nombroses baixes, amb l’agreujant de l’absència de The Coach (que no es va notar gaire, tot sigui dit), el qual va ser substituït pel mític The Coach Senior: ell va demostrar aquella dita tan coneguda de : “qui en va tenir, en va retenir” , i no em refereixo a la pixera.
La confrontació, en si, no va ser gaire vistosa, com en dies anteriors, ja que l’At. Llinars va plantar cara i, pel seu joc, podria estar més amunt a la classificació. Van ser ells els que van apretar des d’un bon principi, encara que totes les possibles ocasions de gol van ser malbaratades per la bona feina de la defensa (com es notava que ell no hi era!) i del porter de l’LSI. Els grocs, apretant de valent, van començar a assetjar la porteria d’Enanins, i cap el quart d’hora, una falta directa va ser llançada magistralment pel Carapensil, que va deixar a tot l’equip del Llinars amb la cara de l’Óscar. Sense temps a que se’ls canviés el careto, un ràpid contraatac a passada del Jorge va ser definit amb finura i precisió per part del Gole, deixant els jugadors rivals encara més amb cara de Carapensil. Els minuts següents van ser els millors en quant a joc per part de l’LSI, intentant seguir les directrius de The Coach, qui, en la seva arenga al vestuari, havia demanat intentar jugar a tres tocs.
Sense més entrebancs va arribar la primera part.
A la segona, tota aquella magia guanyada anteriorment es va perdre: l’LSI, inexplicablement, es va anar reculant poc a poc i va deixar prendre la iniciativa al Llinars, els quals es van creure que podrien remuntar el partit. La pilota cremava als peus dels jugadors grocs, i el rival anava tenint mica en mica les seves opcions de gol: això si, sense encert i no excessivament clares. L’LSI es defenia com podia, i la mitja veia passar la pilota pel seu damunt, sense poder fer-la moure amb el criteri de toc que caracteritza a aquest equip. No obstant, l'equp local va tenir sobrades opcions clares de deixar el partit sentenciat, sobretot per part del Gole i del Sobrequés, que no xuta ni que el matin. Ja a les acaballes del partit, quan ja l’estadi sencer pensava que tot estava dat i beneït, una falta a la frontal de l’àrea i una badada de l’estratègia defensiva en aquest tipus de situacions (culpa de lo capi, tot sigui dit) va regalar el gol a l’At. Llinars. Per uns instants va arribar la por al cor dels jugadors grocs, que veien que el rival tenia opcions d’empatar. Aquí va aparéixer la figura del Gole, el qual, redimint-se d’anteriors errades, va fotre el tercer, a cinc minuts del final.
3-1 i al cap de res, el sr. Bordecíllez va xiular l’acabament del partit.
En resum, nova victoria de l’LSI, i ja van onze, que el situen momentàniament en la tercera posició, empatat a punts amb el segon classificat.
Esperem la promta recuperació del lesionats i dels cabrons que se’n van anar al Carib: ens queda molta feina a fer, encara.
FORÇA IUNAITED!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC II

Ara, per a imbècil, aquest.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.