JORNADA 20

Crustaci, aquest és el Parreta, àlies "Chacal", darrerament també conegut com "El mur de Premià" (juajuajua!!). Al fons, el nostre entranyable Carapensil, suposo que buscant bolets (o mill, ves a saber).

C.E. SANT CEBRIÀ - 1
LA SALLE IUNAITED – 3
Camp: Olímpic de Vallalta. 129 espectadors i diverses tòrtores, picapins, passerells i pit-roigs.
Àrbitre: Venancio Sinpítez Trencíllez, del Col.legi de l’ONCE.
C.E. SANT CEBRIÀ: Vejíguez; Útero, Bilis, Riñónez, Cadernera; ; Misterproper, Cuchitril, Oreneta, Cuésquez; García Tornillo i Limitao (equip inicial); Bordegàs, Julandrón y Pérez Alcayata.
LA SALLE IUNAITED: Toni (Dani); Parreta, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç(cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Sobrequés, Jaume Pitxilla, Primo, Carequinha i Ramon, i Ramon.

Sant Cebrià de Vallalta (hac) -. Un matí esplendorós però encara amb restes de la rosada matinera, va arribar l’intractable (fins aquell moment) esquadra de La Salle, exemple de totes les virtuts que guarneixen els equips que són una pinya i que, per aquesta mateixa raó, encadenen victòries incontestables una darrera de l’altra.
Així va succeïr durant el disputat partit que es va poder presenciar a les faldes de la Serra de Marina, rodejats de boscos feréstecs, ocells dignes de fotre’ls a la cassola i hivernacles amb forma d’iglú però plens de maduixes, en comptes d’esquimals: esperonats per l’arengada incommensurable de The Coach, l’LSI va sortir a mossegar des del primer moment, per tal de no tenir els ensurts habituals en els inicis. Ja en el primer minut, el Miguilla, després d’una genial passada de Lo Capi (jiji), no va marcar per ben poc. En el primer quart d’hora van haver tres o quatre oportunitats més per obrir el marcador, peró la manca de punteria dels davanters no ho va fer possible, fins que, finalment, amb una altra gran passada del Llorenç, el David va inaugurar el marcador amb una malabarística vaselina (com aquell gol del Xavi al camp del Madrid, que els va donar la victòria per 1-2, fa quatre anys). Després d’aquest cop de puny a la taula, l’LSI es va despistar una mica, cedint un mica més del compte la iniciativa al contrari, però sense donar opcions de gol gaire clares. No va ser així per part de l’equip groc, que amb ràpids contra-atacs va seguint desaprofitant ocasions claríssimes sense parar (Miguilla, Juan Cristo, Gole, David…). I així es va arribar a la fi de la primera part, amb avantatge mínim.
La segona part va començar de la mateixa manera que al principi del partit: l’LSI mossegant a qui se li posés al costat, i d’aquesta manera, a la tercera o quarta ocasió el David va tornar a marcar, aquesta vegada a passada del Jorge. Amb el matx ben encarat, el tema es va estabilitzar, malgrat tenir uns quants mà a mà malbaratades davant Vejíguez, el porter local; especialment una jugada començada pel Jaume, continuada pel David i enviada la pilota a prendre per part del Gole, que es va precipitar, esperonat per l’ànsia de marcar. Finalment, però, la seva lluita va tenir el seu premi, amb un gol polèmic que ara no ve al cas, o si que ve al cas però no em surt dels pebrots de parlar de sang i fetge (hauríeu d’haver vist la cara del defensa contrari, pobre, amb el nas trencat i la sang surtint d’ell com si fos un géiser de Yellowstone, allà on viuen el Yogui i el Bubu). Amb aquest desgavell però amb el matx solucionat faltant quinze minuts per acabar, el partit es va trencar del tot, i el Sant Cebrià va escurçar distàncies: diuen les males llengües que els jugadors grocs se’l van diexar marcar, per compensar. Mal fet.
Minut 45: l’àrbitre, el senyor Sinpítez Trencíllez, assenyala la fi del partit, que fa esclatar d’alegria l’LSI i que es reflecteix en el crit hipohuracanat de la victòria que van fer al vestuari i que es va sentir fins a Riudellots de la Selva.
No ens oblidem de destacar el bon partit del Jaume Pitxilla, que es va atrevir fins i tot a pujar la banda, del Miguilla, que diu que va portar el ritme del partit (jaja!!), i del Miguelito, fins que es va lesionar (normal, no es vol enfrontar la setmana que ve a la Pentya Madridista Iluro, ell, fan declarat del Real Madrit… Esquirol, que eres un esquirol!). I de tot l’equip en general, què collons: amb aquesta empenta i unió és molt difícil que es perdin gaires partits.

FORÇA LSI!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.