JORNADA 16

LA SALLE IUNAITED– 3
VETERANS TEIÀ – 1
Camp “Lo Medir”. 127 espectadors, i sense la presència de la Menemérita.
Àrbitre: El Supermoreno, del Col.legi del Carajillo de Anís.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Primo, Carapensil, Parreta; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Quicu; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao i Jaume Pitxilla (Integrao, estás obsesionao… No serà que… Eh? Dilo, hombre, si no pasa nada, no se lo diremos a tu mujer…), i em penso que m’oblido d’algú (sorri, o areni).
Entrenador: The Supercoach.
VETERANS TEIÀ: Palomitez; Carrilérez, Marrullérez, Líberez, Vejestoriez; Interiorderéchez, Mediocéntrez, Chupónez, Individualístez, Cañétez; Soplapóllez (amic de l’Integrao?) i Tánquez (equip inicial); Chupítez, Vermútez, Calimóchez i Cubátez.
Entrenador: Darío Sudáquez.

(Premià)-. “ Vitte, che, ette é el mejor equipo de esta categoría contra el que el grupo de humanos de nuestra formasión balompédica ha jugado y que sho, dentro de mi persona, he vitto: por attitú, noblesa, juego y mentalidá, sha que así es como se ganan los partidos, poniéndole pelotas en la cancha, como han realisado vuettras preclaras mentes y vuettros cuerpos pamperos . Os felisito de todo corasón, muchachos, che, así da gutto caer derrotado” (una mica més i ens la menja a tots a l’hora, el tio)”.
Aquest comentari, expressat amb vehemència per l’entrenador del rival, Darío Sudáquez, reflecteix l’esperit que envolta els jugadors de l’LSU des de ja fa unes quantes setmanes, malgrat les festes nadalenques que, totes plenes elles de germanor, joia i polles en vinagre, no han mermat gens ni mica la força, empenta, unitat, treball, temple, puderíu saber estar que els caracteritza.
Fruit de tots aquest sublims adjectius que defineixen aquest exemple d’equip unit és el resultat amb que va acabar aquest sssstupend partit que va tenir lloc al majestuós estadi “Lo Medir”, model per a altres camps de les comarques vallesanes i maresmenques, un 3 a 1 incontestable per les hostes grogues, que al pas que van faran seva la llegenda aquella de l’Atila, que deia que per allà on passava no creixia més l’herba. No serà possible, és clar, ja que els camps són de gespa artificial, però ben podria ser-ho, si fos natural (como la vida bisba).
Sense fer una narració pormenoritzada del partit perquè no em passa pels collons, només fer palès l’esperit col.lectiu, sobretot, que va fer que, per exemple, l’incommensurable Toni (tu no, Integrao, tu no) aturés un penalti al minut cinc, que la defensa es mantingués ferma, encaixant un solitari gol de falta (què hi farem), que la mitja es mengés el contrari en moltes fases del partit i que la davantera mantingués el nivell d’eficàcia que ja va sent habitual en les últimes setmanes. Destacar també, per fi, el gol del Kiku, que ja era hora que xutés, collons (bé, de fet no ho va fer, la va passar a la red, que és diferent), l’encert en els canvis del nostre coach, i ja no li llenço flors a ningú més, no sigui que se m’engreixin massa i dissabte no puguin córrer.
En resum…. FORÇA IUNAITED!!!!!!
Esperem que en els propers partits, veient la trajectòra que porten, el camp estigui a rebentar.

J.J. Ditxaratxer, el reporter pròdig.