Fins i tot el Papa va flipar amb l'espectacle! El que passa és que ja no hi veu gaire, pobret, i es va equivocar i es va posar la bufanda del Cadis.
LA SALLE IUNAITED – 6
CF ARGENTONA – 3
Camp: Estadi “Lo Medir”. 4 espectadors, però semblàven 45.792.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrado, Dani Moro, Miguelito; Uri, Juan Cristo, Carapensil, Llorenç (cap.), Edu; David (equip inicial); Santi, Carlos, Juan Pedro, Sobrequés i Jac.
CF ARGENTONA: Paco; Yansung, Chica, Lumidlo, Olgo; Vigatà (cap.), Svetlano, Nadio, Urticáriez; Chao i Arrivederci (equip inicial); Calamárez, Chipironez, Toni Aranyó, Fede i Fernández Chorizo.
Àrbitre: Antoñito Cegátez Luciérnaga, del col.legi de Sant Cebrià.
Sembla ser que la crònica anterior i algun comentari via mail va sortir efecte!! Això i l’arengada habitual de The Coach van fer possible que el respectable presenciés una victòria incontestable i un partit espectacular, digne dels que ens té acostumat darrerament el Barça (no pas el Madrit, ni l’Ejpañó).
No obstant, tot va començar per cagar-s’hi: al minut 20 l’Argentona ja guanyava per 0-2, gràcies a les errades defensives, i tots dos a la sortida d’un corner. El nervis i els crits van començar a aparéixer a les files de l’Iunaited, temerós de que tornés a surtir un partit com el de la setmana passada. I en aquesta tesitura estava la cosa quan el David es va inventar un penalti, que es va encarregar de transformar el Llorenç. Ja tornava l’Iunaited a estar dins el partit. L’Argentona va agafar por, i això va fer que el conjunt local apretés i pressionés com feia dies que no passava.
Fruit d’aquesta pressió va arribar el gol de l’empat, obra del Gole, que va aixecar magistralment la pilota davant la sortida desesperada del porter Paco (es deia Paco de veritat). El partit anava ben encaminat, però encara quedaven uns minuts de patiment: es va fotre a ploure, i una falta des de la quinta forca llençada per l’Argentona va anar a parar a les mans del Toni, qui, ajudat per l’aigua, no va calcular bé la trajectòria de la pilota i se li va escapar de les mans. El contrari tornava a avançar-se al marcador.
Amb aquest resultat, 2-3, es va arribar a la fi de la primera part.
Al vestuario, The Coach va dir que el contrari era millor que l’Iunaited. Això als jugadors els va tocar els pebrots, i en començar el segon temps es van encarregar de demostrar-li que s’havia equivocat dient aquesta begenada.
Dit i fet. Als cinc minuts al Paco li passava el mateix que al Toni: gol del Dani de falta, 3-3. Poc més tard, el Gole, fent veure que anava a fer la seva pirujilla de sempre, sorprèn tothom clavant-la per l’esquadra: 4-3.
L’Argentona estava tocat de mort.
El respectable no s’ho creia, tots estaven eixugant-se les babes entre quinto i quinto.
L’Iunaited va seguir amb la seva pressió ferotge, i va anar a buscar un gol més com a mínim per anar més tranquil per la vida. Llavors va aparéixer el David (ja era hora, esperem que no sigui flor d’un dia) qui, amb dos golets marca de la casa, va rematar la feina.
6-3, però es podia haver arribat a la desena tranquil.lament.
Amb aquesta actitud, pocs punts s’haurien d’escapar. Com en el cas del David, esperem que no sigui la cosa flor d’un dia.
Felicitats a tots els jugadors.
Força Iunaited!!!
CF ARGENTONA – 3
Camp: Estadi “Lo Medir”. 4 espectadors, però semblàven 45.792.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrado, Dani Moro, Miguelito; Uri, Juan Cristo, Carapensil, Llorenç (cap.), Edu; David (equip inicial); Santi, Carlos, Juan Pedro, Sobrequés i Jac.
CF ARGENTONA: Paco; Yansung, Chica, Lumidlo, Olgo; Vigatà (cap.), Svetlano, Nadio, Urticáriez; Chao i Arrivederci (equip inicial); Calamárez, Chipironez, Toni Aranyó, Fede i Fernández Chorizo.
Àrbitre: Antoñito Cegátez Luciérnaga, del col.legi de Sant Cebrià.
Sembla ser que la crònica anterior i algun comentari via mail va sortir efecte!! Això i l’arengada habitual de The Coach van fer possible que el respectable presenciés una victòria incontestable i un partit espectacular, digne dels que ens té acostumat darrerament el Barça (no pas el Madrit, ni l’Ejpañó).
No obstant, tot va començar per cagar-s’hi: al minut 20 l’Argentona ja guanyava per 0-2, gràcies a les errades defensives, i tots dos a la sortida d’un corner. El nervis i els crits van començar a aparéixer a les files de l’Iunaited, temerós de que tornés a surtir un partit com el de la setmana passada. I en aquesta tesitura estava la cosa quan el David es va inventar un penalti, que es va encarregar de transformar el Llorenç. Ja tornava l’Iunaited a estar dins el partit. L’Argentona va agafar por, i això va fer que el conjunt local apretés i pressionés com feia dies que no passava.
Fruit d’aquesta pressió va arribar el gol de l’empat, obra del Gole, que va aixecar magistralment la pilota davant la sortida desesperada del porter Paco (es deia Paco de veritat). El partit anava ben encaminat, però encara quedaven uns minuts de patiment: es va fotre a ploure, i una falta des de la quinta forca llençada per l’Argentona va anar a parar a les mans del Toni, qui, ajudat per l’aigua, no va calcular bé la trajectòria de la pilota i se li va escapar de les mans. El contrari tornava a avançar-se al marcador.
Amb aquest resultat, 2-3, es va arribar a la fi de la primera part.
Al vestuario, The Coach va dir que el contrari era millor que l’Iunaited. Això als jugadors els va tocar els pebrots, i en començar el segon temps es van encarregar de demostrar-li que s’havia equivocat dient aquesta begenada.
Dit i fet. Als cinc minuts al Paco li passava el mateix que al Toni: gol del Dani de falta, 3-3. Poc més tard, el Gole, fent veure que anava a fer la seva pirujilla de sempre, sorprèn tothom clavant-la per l’esquadra: 4-3.
L’Argentona estava tocat de mort.
El respectable no s’ho creia, tots estaven eixugant-se les babes entre quinto i quinto.
L’Iunaited va seguir amb la seva pressió ferotge, i va anar a buscar un gol més com a mínim per anar més tranquil per la vida. Llavors va aparéixer el David (ja era hora, esperem que no sigui flor d’un dia) qui, amb dos golets marca de la casa, va rematar la feina.
6-3, però es podia haver arribat a la desena tranquil.lament.
Amb aquesta actitud, pocs punts s’haurien d’escapar. Com en el cas del David, esperem que no sigui la cosa flor d’un dia.
Felicitats a tots els jugadors.
Força Iunaited!!!
JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter.
Lo Capi, celebrant diumenge la victòria. Observeu el sarsilio que porta a l'orella...
1 comentari:
Capi, no tens vergonya... ¿Quants gols he de marcar per sortir a l'alineació? (encara que no sigui de titular...) Quan faig un peta al vestuari... llavors sí que te'n recordes de mi...
Ramón
Publica un comentari a l'entrada