JORNADA 10 (O crònica de com no s’ha de jugar a futbol).

Imatge aclaridora del que va ser el partit.

CD VITAMENIA-4
LA SALLE IUNAITED-2
Camp: Estadi Feréstec. 10 espectadors, tres supporters iunaitedencs, que segurament no tornaran a desplaçar-se fora de l’Estadi “Lo Medir”, i uns quants jugadors de petanca, que es partien el cul veient l’espectacle que l’Iunaited va oferir al respectable.
Àrbitre: Felipe Mellado (tenia la pinyata feta caldo).
CD VITAMENIA: Onze jugadors de futbol, a la banqueta alguns més.
LA SALLE IUNAITED: Onze matats, més els suplents.
Entrenador: The Coach.
(No poso els noms, que estic de mala hòstia: no s’ho mereixen).
Santa Maria de Palautordera (efe)-. Horrorós partit de futbol que es va veure al Vallès Orienta, per part de l’Iunaited; el contrari es va limitar a aprofitar les cagades de tot tipus que es va trobar al davant, i que, vist el marcador final i les ocasions que van tenir, va ser encara massa curt.
Un 6-2 hagués sigut més just.
Un cop dit això, hi ha coses que no s’acaben d’entendre. Com és possible que, si la setmana passada es va guanyar al líder merescudament, es pugui fer un partit tan patètic? Intentem esbrinar-ho, aqui van algunes explicacions.
a) Manca d’intensitat: totes les pilotes dividides se les va endur el contrari.
b) Manca d’intensitat 2: la penya, al seu aire. Fora de lloc, mal posicionats, les línies excessivament separades les unes de les altres… Cada pilota perduda era una autopista sense trànsit per al contrari. Alguns, passejant per la sorra, com si anéssin a collir bolets.
c) Manca d’intensitat 3: Quatre-cents mil passades dolentes, tot un rècord Guiness. Això, i no pas tenir el dia tonto (que sempre pot passar), és el que provoca, entre altres moltes coses, que la passada més fácil acabi a peus del contrari.
d) Manca d’intensitat 4: La manca d’intensitat, i valgui la redundància, fa que, com a ningú li agrada perdre, la penya comenci a cridar i a barallar-se, en comptes de pencar i callar (excepte un dels jugadors, que sempre està liant la troca, amb l’àrbitre, amb el públic o amb els propis companys, es jugui bé o malament, plogui, nevi o vagi fumat fins les celles).
Senyors meus, la única recepta per ser competitius, per passar-s’ho bé, per gaudir de l’esport, per guanyar partits i per anar a fer unes birres després del partit amb alegria, és donar el callo i deixar-se de romanços.
“Y lo demás son tonterías”, que diu la cançó aquella…

Sense comentaris

En fi, una puta merda de partit, vergonyós. Així no aniran enlloc.
A veure si espavilen, collons!!

JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter i rebotat.