JORNADA 31

LA CONTRACRÒNICA, per Llucià Anàlisins.

El reporter fumeter, J.J. Ditxaratxer, està desaparegut (de tant en tant li passa), així que a un servidor li han encomanat comentar la darrera jornada. Però, com jo no tinc res a veure amb la manera d’escriure del titular, vaig a fer la crònica que em passi pels collons.
D’entrada, no poso les aliniacions ni els encapçalaments habituals. Però em mullaré més que el fumeta aquest de merda, i parlaré de tots els jugadors. Un per un.
Vamos pallá.

LA SORRA JA NO ENS VA BÉ (aquest seria el titular).
Malgrat tot, l’Iunaited continua líder gràcies al goal-average (aquest seria l’annexe).
SANT MIQUEL DEL CROS – 2
LA SALLE IUNAITED - 1
El Cros-. Un jugador de l’LSI va dir, abans de començar el partit: “aqui no he guanyat mai”. Doncs xatín, de moment seguiràs sense poder aconseguir endur-te la victòria, perquè l’Iunaited va caure derrotat justament davant el Cros qui, sense fer res de l’altre món, va dur el joc al terreny que més li convenia i va dominar el partit sense gaires entrebancs.
Com ben diu el titular, l’Iunaited s’ha acostumat al camp d’herba, a intentar tocar-la: en vuit mesos ha perdut el que fins fa no res era l’habitual per aquests camps de Déu: hòstia a la pilota i tots cap amunt, a veure si sona la flauta.
Tot molt anglès però de futbol res.
Però m’aturo en el meu anàlisins, que podria ser interminable, i m’acordonaré en els jugadors, com he dit al principi. Un per un.
Pensant-m’ho millor… Mira, saps què? Que no vull fer carnassa de ningú ni tampoc que algú agafi una depre de cavall per les crítiques, així que ho deixaré córrer.
Només dir que l’Iunaited ho va intentar, com sempre, però no va ser possible assolir un resultat positiu. A pesar de la derrota, no tot són males notícies, ja que els jugadors de l’LSI continuen depenent d’ells mateixos per, no tan sols pujar de categoria, sino també de guanyar la lliga.
AMEN.

Força Iunaited!!

Pd: No hi ha reportatge gràfic, al Ramon se li va cascar el bluetooth i l'Estéreo estava treballant (juajua!)