dimarts, 27 de maig del 2008

JORNADA 34

Foto de germanor entre La Salle Iunaited i La Salle Independent. Tant de germanor va anar el tema que ens van fotre tres, van salvar la categoria, i a nosaltres se'ns va quedar cara de gilipolles.


Fotofreak d'homenatge al Rafa, el més gran jugador brasiler que ha existit mai, el qual va penjar les botes el darrer partit. Per animar la celebració, la seva dona, el Maradona i la Rosi es van caracteritzar, en un atac d'originalitat, de Chiquilicuatre & Cia. El Gole no se sap què collons fot aqui, potser va tenir enveja de veure'ls fer el burro.

LA SALLE IUNAITED - 0

LA SALLE INDEPENDENT - 3

Més val que no la faci, la crònica.

J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.

dijous, 22 de maig del 2008

LO MEDIR SONG

Demasiados años
hemos jugado en la tierra
Dejándonos las rodillas
Llenas de heridas abiertas

El campo tan lleno de hoyos
Que parece un patatal
El balón no te obedece
Si va al corner es normal

Con este panorama
Cómo vamos a ganar
Aunque nos suene la flauta
Y de goles caigan un par

Aunque alguien vaya
y diga: “ya está bien”,
Con un buen campo de hierba
Caen cien


CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

Hasta que un buen día
al Medir, el presidente,
se le hincharon los cojones:
“la hierba va estar presente”.

“Es que me enternece
Tener la hierba en mi puño
Son recuerdos de la infancia
Alfalfa, ganado y truño”.

Así que el presi
Se puso a trabajar
Contactos, politiqueo y lo demás

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR


Tierra, mar y aire
Removió el condenado
Puso firmes a la peña
Y el campo está terminado.

Seguro que ahora
Jugaremos mucho mejor
Sin hoyos, baches y barro,
Daremos más bien terror

El contrario se acojonará
Avalanchas de buen juego
Se verán

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

Desde aquí un saludo
A los hinchas amarillos
Agarrados a sus quintos
Y algunos a sus purillos

Mister y jugadores,
sentimos estos colores,
Unidad, trabajo y suerte
Amarillo hasta la muerte.

Este año iremos a arrasar
Luego lo celebraremos
En el bar.

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

divendres, 16 de maig del 2008

JORNADA 32


Estat d'èxtasi d'un hooligan iunaiteder, després guanyar el seu equip.

A SEGONA!!!
L’Iunaited assoleix el seu primer objectiu de la temporada gràcies a una treballada victòria i a la derrota de la P.M. Iluro.

LA SALLE IUNAITED – 2
LES FALDES DEL MONTSENY – 1

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrao, Primo, Edu; Carequinha, Juan Cristo, Llorenç (cap.), Juan Pedro; Gole i David (equip inicial); Jorge i Jaume Pitxilla
(Nota: el Miguelito es va esborrar d’aquest partit, igual que de l’anterior).
Entrenador: The Coach.
LES FALDES DEL MONTSENY: Antoñita; Eufrasia, Baldomera II, Cerdillo, Minifarda; Cigarritocenigazagoitarena, Pallús; Cinganillo i Butanero (equip inicial); Bolinguetins, Orificio i Gutiérrez Melindro.
Entrenador: Baldiri Gutiérrez De Collons.
Àrbitre: Heráclito Nomevaciles Caparrós.
Premià (efe)-. Nova victòria de l’LSI (i ja van...) que serveix a l’equip per pujar de categoria (oeoeoeoeee, alcolalcolalcooool etc etc) per segon any consecutiu. La xerrada prèvia de The Coach, curta però contundent, va provocar que els iunaiteds sortissin a menjar-se la gespa (suposadament, és clar, a veure qui té collons a pasturar herba de plàstic) des del primer moment, davant Les Faldilles, equip més dur del que sembla pel seu nom i per la seva classificació. Així va ser, arreconant al contrari en els primers compassos del partit, però Les Minifaldes mica en mica es va espolsar el jou a què el tenia sotmès l’Iunaited i va començar a arribar amb perill a la porteria del Toni, fins que, com estava cantat, una errada conjunta de la mitja i de la defensa va permetre avançar a l’equip visitant amb el gol aconseguit per Cinganillo.
El partit es posava costa amunt per l’Iunaited, i més quan es va arribar a la segona part sense aconseguir empatar.
Però, com va sent habitual, les indicacions de The Coach van esperonar l’orgull de l’Iunaited i només reprendre el partit el Juan Pedro, des de la banda esquerra, es va fotre fins a la cuina i d’un xut rabiós i ras va empatar el partit. El partit tornava a començar, i l’LSI tornava a creure en les seves possibilitats. Va seguir apretant al Les Faldilles, però aquest es defensava bé, amb ordre. Fins que, faltant vint minuts per acabar, un corner llençat pel Primo va ser interceptat per les mans de Baldomera II. Mans claríssimes, i penalti!! Així el va xiular el sr. col.legiat Nomevaciles: piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!
El contrari no va protestar, de tant clar que era.
L’hora de la veritat. El públic, nerviosíssim.
Un del públic, que no volia ni mirar...

Un altre, menjant-se els dits...

Un dofí i una vaca, molt colegues ells, aliens a l'espectacle que tenia lloc a l'estadi Lo Medir.

El jugadors, també... I ara qui el tira? The Coach es renta les mans: vosaltres mateixos! Qi havia, doncs, de prendre la responsabilitat? Doncs Lo Capi, que per això li paguen. Agafa la pilota, la col.loca, es lliga ben fort la bota del peu esquerre, s’aixeca, mira el cel (hòstia puta, l’he de fotre per collons), i es col.loca per xutar. Dos passes enrera. L’àrbitre, sr. Nomevaciles, xiula de nou: piiiiiiiiiii!! Xuta el Llorenç i golgolgolgolgolgolgoooool! Goooooooooooooooool de l’Iunaiteeeeed!!

Més o menys, així va anar el penalti. Goooooool!!

El públic i els jugadors grocs esclaten de joia i alegria, desfogant-se amb ganes dela tensió anterior, mentres es dedica el gol a la memòria del pare del Juan Crispo. La victòria estava més a prop.
Però encara quedava partit. Llavors va aparéixer la solidesa defensiva de l’LSI, el qual, des del primer fins a l’últim jugador (menció especial per a l’Integrao, ya era hora, cojones, i del Jaume Pitxilla), van convertir la porteria defensada pel Toni en un mur infranqueable. Fins i tot es va tenir alguna portunitat més per augmentar el marcador.
Amb el públic demamant la fi del partit, més que res perquè eatava plovent a bots i barrals, el sr, col.legiat Nomevaciles va assenyalar la fi del partit, convertint l’estadi Lo Medir en un humit orgasme total.
Victória i a segona!! Ara només queden dos partits que necessàriament cal guanyar per quedar campions de la categoria. Així, la felicitat serà completa.
Força Iunaited!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

dimecres, 14 de maig del 2008

JORNADA 31


LA CONTRACRÒNICA, per Llucià Anàlisins.
El reporter fumeter, J.J. Ditxaratxer, està desaparegut (de tant en tant li passa), així que a un servidor li han encomanat comentar la darrera jornada. Però, com jo no tinc res a veure amb la manera d’escriure del titular, vaig a fer la crònica que em passi pels collons.
D’entrada, no poso les aliniacions ni els encapçalaments habituals. Però em mullaré més que el fumeta aquest de merda, i parlaré de tots els jugadors. Un per un.
Vamos pallá.

LA SORRA JA NO ENS VA BÉ (aquest seria el titular).
Malgrat tot, l’Iunaited continua líder gràcies al goal-average (aquest seria l’annexe).
SANT MIQUEL DEL CROS – 2
LA SALLE IUNAITED - 1
El Cros-. Un jugador de l’LSI va dir, abans de començar el partit: “aqui no he guanyat mai”. Doncs xatín, de moment seguiràs sense poder aconseguir endur-te la victòria, perquè l’Iunaited va caure derrotat justament davant el Cros qui, sense fer res de l’altre món, va dur el joc al terreny que més li convenia i va dominar el partit sense gaires entrebancs.
Com ben diu el titular, l’Iunaited s’ha acostumat al camp d’herba, a intentar tocar-la: en vuit mesos ha perdut el que fins fa no res era l’habitual per aquests camps de Déu: hòstia a la pilota i tots cap amunt, a veure si sona la flauta.
Tot molt anglès però de futbol res.
Però m’aturo en el meu anàlisins, que podria ser interminable, i m’acordonaré en els jugadors, com he dit al principi. Un per un.
Pensant-m’ho millor… Mira, saps què? Que no vull fer carnassa de ningú ni tampoc que algú agafi una depre de cavall per les crítiques, així que ho deixaré córrer.
Només dir que l’Iunaited ho va intentar, com sempre, però no va ser possible assolir un resultat positiu. A pesar de la derrota, no tot són males notícies, ja que els jugadors de l’LSI continuen depenent d’ells mateixos per, no tan sols pujar de categoria, sino també de guanyar la lliga.
AMEN.
Força Iunaited!!
Pd: No hi ha reportatge gràfic, al Ramon se li va cascar el bluetooth i l'Estéreo estava treballant (juajua!)