CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC I

Aquest no és un imbècil, aquest és gilipolles.

Quan us trobeu algun contrari que és un capullo i vol liar-la, el millor és no posar-se al seu nivell. Per això he rescatat una reflexió del José Luis Coll (el del Tip i COLL, el baixet) que il.lustra perfectament el que vull dir:
“Lo malo de discutir con los imbéciles es que tienes que ponerte a su altura para que te entiendan; y ahí es donde estás perdido, porque ellos saben hacer el imbécil mucho mejor que tú”.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta

JORNADA 22

Imatge del partit de diumenge.
Conversa:
Juan Cristo (LSI): -!Hostia, me han dao en los huevos!
Àrbitre Sr. Reluciéntez: -!Calla coño, si ha sido en el codo!
Fernández Cubata (Rocafonda): -!Jua jua, yo ej que me parto!
Juan Pedro: (Aquest no diu res, ell a la seva bola)

C.E. ROCAFONDA - O
LA SALLE IUNAITED – 3
(Mataró)-. Estadi Comunal de Rocafonda. D’inici, uns 7 espectadors. En quant el bar va començar a cuinar, mig barri va venir a esmorzar, perdó, a veure i gaudir de l’intractable LSI.
Àrbitre: Venancio Reluciéntez Enrrolládez, del Col.legi de Piripimpipam (jo què sé d’on collons és).

C.E. ROCAFONDA: Venito; Hernesto, Halberto (cap), Zipriano; Migel, Hóscar, Jorje, Salbador y Guan Gosé (equip inicial); García Chorizo y Fernández Cubata.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Dani, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Rogerio, Llorenç (cap), Sobrequés; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Coixinha, Primo, Jaume Pitxilla, Edu (que reapareixia des de fa mesos) i Miguilla.

Mataró (hac)-. Abans de tot, les meves excuses per l’anterior crònica, obra d’un pocasolta bocamoll feréstec eixerebrat, que jo no vaig escollir. Dit això…
Ssssspectacular partit jugat a cal Rocafonda!! La Salle Iunaited ha sabut mantenir amb autoritat la ratxa de victòries (ja van 10!) amb un triomf inapelable i incontestable, malgrat no fer un partit esplèndid en quant a joc, com ens té acostumats darrerament.
Però l’empenta que porta l’equip, junt amb una miqueta de sort (siguem honestos), fa que aquesta munió de jugadors (i també amics) actualment sigui gairebé imparable sobre un terreny de joc, sigui de herba, d’aufals, de petxines, de terra o d’acer galvanitzat. Ni tan sols l’hora intempestiva del matx és obstacle per a l’LSI!!
Així, amb l’absència de tres jugadors (cabrons, són al Carib), però que no van fer ni puta falta, passades les vuit del matí el sr. col.legiat Venancio Reluciéntez Enrrolládez va xiular l’inici del partit, després del sorteig de rigor del camp.
A pesar de ser tan d’hora, l’LSI no va sortir adormida ni molts menys, i als cinc minuts ma o meno un puto xurro del Gole, que va apuntar a l’esquerra i la va passar a la dreta (miracle: el Gole la va passar!!), va habilitar el Juan (el Cristo no, l’altre) que, de fort xut, va batre sense remissió Palomítez, I de pas va inaugurava el seu caseller personal. Però, com els sol passar els grans equips com el Barça, l’LSI es va adormir i va ralentir el partit, la qual cosa va animar una mica l’equip contrari, que es va apropar a la porteria defensada pel Toni (cantautor brasileiru), encara que sense gaire perill.
De totes maneres, la primera part podia haver acabat amb un parell de golets més per part de l’equip visitant, però mira, pos no.
Amb aquest avantatge mínim i perillós es va reprendre el partit, després de l’habitual menjada de tarro de The Coach. I de ben segur que va surtir efecte, ja que als pocs minuts una asistencia del Llorenç cap al Rogelio va fer que aquest, mitjançant un xut sec, introduís la bimba a la red del C.E. Rocafonda. Ja més tranquils i amb la satisfacció de la feina mig feta, el Juan Pedro va voler donar-se uns minutets més de glòria i, a la sortida d’un corner i després d’un rebuig va engaltar un altre xut i… I 0-3, i cap a casa.
Partit sentenciat. En si, ja no va tenir més història, el matx matiner.
Però és clar, sempre hi ha un però: el Juan Cristo va fer honor al seu nom i gairebé al final del partit va ser expulsat per doble amonestació (se li en va la flapa, de tant en tant, al pobre), amb la qual cosa no podrà jugar el proper partit per sanció.
No obstant, amb baixes o sense, l’LSI continua ferma en la seva persecució al segon classificat (pas per pas, partit a partit, minut a minut, segon a segon…)
El que si que va tenir història va ser l’esmorzar que va tenir lloc allà mateix, al bar del camp, el millor garit de la categoría sense cap mena de dubte: cervesa, vi, morcilla, xoriço pregit, cap i pota, llom adobat, butifarra, morro, cansalada, carajillos, whiskises… i no cal dir que els jugadors de L’LSI són els millor clients d’aquest bar, quan hi van. Deixen petjada, els cabrons, es van fotre com els ninges.
D’aquest bar i de tots els demés: diuen les males llengües que per allà on passen no creixen més els quintos.
Bé, finalment fer una crida als lesionats que es recuperin aviat, collons, que encara no s’ha acabat la lliga, hòstia: per trencar-se alguna cosa ja estan les vacances.
Ah!! I pel proper partit, tenim una bona notícia: l’Integrao está lesionao (toma rima)!! Tranqui, Inte, tómatelo con calma y cúrate bien, no sea que recaigas.

FORÇA LSI!!!
A per l’onzena!!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter

NO CAL QUE TORNEU

JORNADA 21

Imatge de la felicitat que li va embargar al Gole, després de matxacar a la Penya Madridista (ej que me parto, jajaja!!!)

LA SALLE IUNAITED - 4
PENYA MADRIDISTA ILURO – 1
(Mataró)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, com a mínim 121 espectadors.
Àrbitre: Aniceto Trencíllez Chusquero, del Col.legi de Sant Cebrià..

PEÑA MADRIDISTA ILURO: Chupete; Acélguez, Rábanez, Chirimóyez (cap), Bércez; Gilipoyas, Piuskas, Hortalícez, Fernández Rábano; Mamadíllez y Gayólez (equip inicial); Pérez Vómito y García Nábez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Jaume Pitxilla, Integrao, Carapensil, Miguelito; Carequinha, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Cristo (equip inicial); David, RAMON, Sobrequés, Rogerio i Juan Pedro.

Premià (jota) -. Mecagüen San Blas (cada día te quiero más)!!! Para una vez que me llaman para hacer una suplencia de comentarista va y me toca narrar la victoria que un puñao de separatistas de mierda (mecagon tó lo catalán!!!) lograron ante un equipo genuinamente representativo de la españolidá, de los valores de la Reconquista, Tizona en ristre (la espada del Cid, pa quien no lo sepa), de los cojones bien puestos, como es la Peña Madridista de Mataró.
La madre que los parió!! Mamones!! Vaya mierda de equipo!! Si esto hubiera pasado hace cuarenta años los fusilaría al momento en los muros del castillo de Montjuich (se escribe con hache, coññño!!), a ellos, a todas sus familias y sus amiguetes, además de a todos estos de La Salle Unidos (qué coño Iunaited, aquí se habla en cristiano, mecagüen San Tiago Bernabéu!!), por haber ganado a un equipo vestido de blanco prístino, símbolo de la raza castellana, conquistadora de imperios, que allá por ande pasa ya no vuelve a crecer la hierba (esto era de Atila, pero da lo bisbo).
En fin!! Me dejo de hostias y, ya que me pagan (una mierda, por cierto), voy a realizar la crónica de los huevos:
Salió la PM Iluro y en seguida se metió de lleno en el partido. Los separatistas estos que iban de amarillo intentaban llevar las riendas del encuentro, mas el temple, el poderío, el saber estar y toda la polla que define al Madrí les impedía trenzar jugada alguna. Los de La Salle Unidos ya se estaban empezando a cagar en todo, y para acabar de joderles, un fallo defensivo local propició que Mamadíllez, driblando majestuosamente al portero Dani (vaya pirula que le hizo al colega, juajuajuá! Jódete, cabrón, fumeta!!) inauguró el marcador, poniéndose la PM Iluro por delante en el envite. El partido se nos ponía de cara (como el Cara al sol con la camisa nueeeeeeeeeeeeva que tú bordaste en rojo ayeeeeeeeeeeer, me hallará la muerte si me lleeeeeeeeevaaaaaa y no te vuelvo a veeeeeer….) pero, cojones, siempre tiene que haber algo que te joda la vida, hosssstia. Y esto llegó de la mano de un brasileño de mierda (dicen las malas lenguas que es hermano del Edmílson del Barsa de los huevos), que saltó al campo a la media hora y la primera pelota que tocó, hala, gol de puto churro (ver video-entrada anterior).
Paso de comentarlo, ya hay un documento gráfico que me da la razón (gentileza de la Yová, hermana del capullo del capitán de La Salle Unidos, reportera gráfica recién fichada).
Total, empate al canto. Y para acabar de joder la marrana, tres minutos después un tal Juan Cristo (Rey, debería llamarse) suelta una pedrada que con una potra de la hostia se cuela irremisiblemente en el marco defendido por Chupete, que se la tragó un poco, pa qué nos vamos a engañar.
Hay que joderse, coño! Aquí se acabó el partido, básicamente. A los de la PM Iluro les empezaron a pesar los huevos o se les deshincharon, porque desparecieron del envite como por arte de magia y, aunque lo intentaron, a partir de ahí y también gracias a las ayudas arbitrales del colegiado sr. Trencíllez, hay que reconocer (y me jode tres mundos decirlo) que los putos salleros fueron muy superiores en juego, pero sobretodo en actitud.
En la reanudación siguió la tónica (Sueps) del final de la primera parte: exhibición de juego (mira que me jodeeeee…) de los amarillos, y un quiero y no puedo (frase que le gusta mucho al Gole, según fuentes fidedignas) de la PM Iluro y, fruto de todo ello, llegaron dos goles más de los hijos de puta catalanes de mierda estos, logrados por uno al que llaman Carapensil (carayonqui, le llamaría yo, si no, fíjense en la afoto) de puto churro desde fuera del área, y el definitivo por el David.
Bueno, y a tomar por culo la crónica, que ya me estaba poniendo de los nervios. Voy a cascarme siete copazos de Soberano, la bebida del español puro de cuerpo y de espíritu, a ver si me calmo, y con la papa que pille me iré a que me la barnicen al Calipso o, en su defecto, a otro lupanar similar.
Hala, que os den morcilla treinta mil novecientas treinta y seis veces.
ARRRRIBASPAÑÑÑÑAAAA!! HALAMADRÍ, HALA MADRÍ!!!

José Antonio Reportérez Hidalgo, acojonante reportero dicarachero.

(Pd de Lo Capi: No he traduit això que ha escrit el subnormal aquest, perquè així s'entén més com és el tio de capullo).

gooooooooooooool de rogeriuuuuuuuuuuuuu!!!!

FOTO OFICIAL DE L'EQUIP

Aquesta és la penya: (vamos pallá i d'esquerra a dreta): Parra, Gole, Dani, Juan Pedro, Ramon, Carequinha, Llorenç, Jaume Pitxilla, Jorge, Miguilla, Toni, Carapensil, Primo, Txetxu; (fila de sota) Joaquim, Àlex, Rogerio, Sobrequés, Integrao, Miguelito, David, Eduard, Juan Cristo, Parreta, The Coach i Amadéu senior.

LES REFLEXIONS DE L'INTEGRAO (1)

A partir d'avui queda inaugurada una nova secció d'aquest blog. Amb aquest títol, sobren explicacions.

16-2-2008 :"ME ESTOY YENDO DEL PARTIDO".

JORNADA 20

Crustaci, aquest és el Parreta, àlies "Chacal", darrerament també conegut com "El mur de Premià" (juajuajua!!). Al fons, el nostre entranyable Carapensil, suposo que buscant bolets (o mill, ves a saber).

C.E. SANT CEBRIÀ - 1
LA SALLE IUNAITED – 3
Camp: Olímpic de Vallalta. 129 espectadors i diverses tòrtores, picapins, passerells i pit-roigs.
Àrbitre: Venancio Sinpítez Trencíllez, del Col.legi de l’ONCE.
C.E. SANT CEBRIÀ: Vejíguez; Útero, Bilis, Riñónez, Cadernera; ; Misterproper, Cuchitril, Oreneta, Cuésquez; García Tornillo i Limitao (equip inicial); Bordegàs, Julandrón y Pérez Alcayata.
LA SALLE IUNAITED: Toni (Dani); Parreta, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç(cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Sobrequés, Jaume Pitxilla, Primo, Carequinha i Ramon, i Ramon.

Sant Cebrià de Vallalta (hac) -. Un matí esplendorós però encara amb restes de la rosada matinera, va arribar l’intractable (fins aquell moment) esquadra de La Salle, exemple de totes les virtuts que guarneixen els equips que són una pinya i que, per aquesta mateixa raó, encadenen victòries incontestables una darrera de l’altra.
Així va succeïr durant el disputat partit que es va poder presenciar a les faldes de la Serra de Marina, rodejats de boscos feréstecs, ocells dignes de fotre’ls a la cassola i hivernacles amb forma d’iglú però plens de maduixes, en comptes d’esquimals: esperonats per l’arengada incommensurable de The Coach, l’LSI va sortir a mossegar des del primer moment, per tal de no tenir els ensurts habituals en els inicis. Ja en el primer minut, el Miguilla, després d’una genial passada de Lo Capi (jiji), no va marcar per ben poc. En el primer quart d’hora van haver tres o quatre oportunitats més per obrir el marcador, peró la manca de punteria dels davanters no ho va fer possible, fins que, finalment, amb una altra gran passada del Llorenç, el David va inaugurar el marcador amb una malabarística vaselina (com aquell gol del Xavi al camp del Madrid, que els va donar la victòria per 1-2, fa quatre anys). Després d’aquest cop de puny a la taula, l’LSI es va despistar una mica, cedint un mica més del compte la iniciativa al contrari, però sense donar opcions de gol gaire clares. No va ser així per part de l’equip groc, que amb ràpids contra-atacs va seguint desaprofitant ocasions claríssimes sense parar (Miguilla, Juan Cristo, Gole, David…). I així es va arribar a la fi de la primera part, amb avantatge mínim.
La segona part va començar de la mateixa manera que al principi del partit: l’LSI mossegant a qui se li posés al costat, i d’aquesta manera, a la tercera o quarta ocasió el David va tornar a marcar, aquesta vegada a passada del Jorge. Amb el matx ben encarat, el tema es va estabilitzar, malgrat tenir uns quants mà a mà malbaratades davant Vejíguez, el porter local; especialment una jugada començada pel Jaume, continuada pel David i enviada la pilota a prendre per part del Gole, que es va precipitar, esperonat per l’ànsia de marcar. Finalment, però, la seva lluita va tenir el seu premi, amb un gol polèmic que ara no ve al cas, o si que ve al cas però no em surt dels pebrots de parlar de sang i fetge (hauríeu d’haver vist la cara del defensa contrari, pobre, amb el nas trencat i la sang surtint d’ell com si fos un géiser de Yellowstone, allà on viuen el Yogui i el Bubu). Amb aquest desgavell però amb el matx solucionat faltant quinze minuts per acabar, el partit es va trencar del tot, i el Sant Cebrià va escurçar distàncies: diuen les males llengües que els jugadors grocs se’l van diexar marcar, per compensar. Mal fet.
Minut 45: l’àrbitre, el senyor Sinpítez Trencíllez, assenyala la fi del partit, que fa esclatar d’alegria l’LSI i que es reflecteix en el crit hipohuracanat de la victòria que van fer al vestuari i que es va sentir fins a Riudellots de la Selva.
No ens oblidem de destacar el bon partit del Jaume Pitxilla, que es va atrevir fins i tot a pujar la banda, del Miguilla, que diu que va portar el ritme del partit (jaja!!), i del Miguelito, fins que es va lesionar (normal, no es vol enfrontar la setmana que ve a la Pentya Madridista Iluro, ell, fan declarat del Real Madrit… Esquirol, que eres un esquirol!). I de tot l’equip en general, què collons: amb aquesta empenta i unió és molt difícil que es perdin gaires partits.

FORÇA LSI!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

FRASES MÍTIQUES (4)

He recuperat aquesta imatge tan optimista de l'anterior blog censurat, adjectiu que defineix a la perfecció el caràcter de l'únic central que tenim.


"Amadeo, si quieres salgo".
INTEGRAO DIXIT.
Pd: Fa un mes li va dir a The Coach, mentre estàvem jugant: "Amadeo, si quieres me cambias". Sense comentaris.

JORNADA 19

Anda que no molaria tenir forofs de l'Iunaited com aquest, i no ho dic pel seu nap, que consti (si ho digués l'Integrao, ja seria un altre tema).Observeu que porta l'escut del Barça tatuat al pit (Integrao, que el pit está más parriba!!)
Pd:Com ningú no m'envia res de res, penjo les fotos que em passa pels collons.

LA SALLE UNITED- 4
C.E. SANT MIQUEL- 0

LA SALLE IUNAITED: Gole; Carequinha, Integrao, Oscar, Jaume Pitxilla; Juan Cristo, Primo, Llorenç(cap), Miguilla; Juan Pedro i David (equip inicial); Kiku, Jaume Pitxilla i algú més que em deixo...
C.E. SANT MIQUEL: Estréllez; Cruzcámpez, Heinekenez, Alhámbrez, Máhouez; Budwéiserez, Volldámez (cap.), Águilez, Sanmiguélez; Cárlsberguez i Krónembourguez (equip inicial); Estrella de Galíciez i Sánchez Grifo.

Dissabte 2 de febrer de 2008: el dia albira gris a la regió costera catalana coneguda com a “Lo Maresme”. Els jugadors de l’LSI es lleven aviat per esmorzar els seus cereals, sucs enriquits i fruita per preparar el partit programat per les 17h 45m(hora local), com ve sent habitual. Passeig en grup per la platja i concentració al bar de les instal.lacions esportives a les 16h, per afrontar el partit amb garanties. Els amenaçants núvols matiners donen pas a grans clarianes, com si d’una premonició es tractés. Al final, tots aquests núvols acompanyarien al nostre rival durant el partit. I no és que l’LSI hagi fet un gran partit, precisament; no ha hagut el pim pam pum de les darreres setmanes, suposo que influits per aquella relaxació que els acompanya en molts partits. Al cap i a la fi tots sabien que jugaven contra un dels de baix de la taula… El partit començava a les 17h 45h, com és habitual, i sota les ordres d’un àrbitre anomenat “Zidane”.
(Faig un parèntesi per narrar-vos la història que algú de l’equip em va explicar sobre aquest àrbitre, i de la qual cada cop que me’n recordo em descollono:
Resulta que, fa temps, aquest col.legiat va pitar un partit on jugava el Juan, el nostre Juan Sánchez,” Cristo” En un moment del matx l’àrbitre es va entrabancar i mentres estava en aquesta tesitura el seu cap va anar a petar contra la panxa del Juan. A ell, que és un jugador que no es queixa mai als àrbitres… Va pensar que l’àrbitre l’estava agredint, i a punt va estar de fer-li una cara nova. M’imagino la situació i realment és pintoresca, David contra Goliat… En fi, de riure). Seguim amb el partit: sense sortida ràpida de la pilota, però amb el control del matx, David aconsegueix el primer i intrascendent gol. Aquest ho celebra amb vehemència, i tot l’equip amb ell, ho entenem, al cap i a la fi no està acostumat a fotre gols i li va fer molta il.lusió. Felicitats!! Minuts més tard, en Jordi Pàmies, el primo de tots nosaltres, enganxa un rebot i de potent tret introdueix l’esfèric a la porteria nord de l’estadi “Lo Medir”. GOOOOOL!!, 2-0 i el Primo que entra en el selecte grup de La Llista del Pinilla. L’LSI camina ferm cap a una altra victòria... Mitja part, The Coach ems reuneix i exigeix un tercer gol d’immediat: " No hem de relaxar-nos, si ens en foten un patirem molt, foteu-lo vosaltres i a gaudir!”. Segona part, els jugadors de l’LSI surten al terreny de joc en grup, animats per la seva afició i recordant les paraules del míster. En uns minuts L’LSI transforma aquestes paraules en realitat amb un altre gol, obra de’n Kiku ( la passa a la red). En aquest moment surt al camp un tal Carequinha ( o Jare Crisna, com li deia abans el seu antic entrenador Manolo, de La Salle Independent), a qui The Coach diu: “Jugues en punta i tens deu minuts per marcar”. I allà es trobava aquest xaval (què bò que és, Déu meu), quan en un corner s’anticipa a la defensa rematant de cap i amb molta potència, allotjant la bimba al fons de la porteria. Sense cap mena de duote el davanter més eficaz de l’LSI, ja que segons les matemàtiques de l’Edu el tal Carequinha fot un gol cada quinze minuts quan juga de davanter, o sigui que en fotria sis per partit, i portaria més de cent gols jugant en aquesta posició. Però és clar, les matemàtiques i el futbol no es porten gaire bé, a més The Coach el va tornar al seu lloc habitual. En celebrar el gol amb ell, li va dir: “I ara posa’t de lateral". Em penso que el tal Carequinha no celebrarà més gols amb ell: què cabró!!, deu pensar.
Tenim també dos candidats molt ferms al Premi Ripoll (abans Zamora): el Gole i el Juan Pedro (el de les botes grogues, especifico, que hi ha molts Juans), els quals, a pesar de les lesions dels postres dos cancerbers, van mantenir la porteria a zero. Enhorabona!! Destaquem també que l’Integrao va jugar 76 minuts i 27 segons, millorant molt la seva estadística dels darrers partits en temps jugat, que no en joc. No seria just, però, si no destaquéssim la molt bona actuació del Serial Killer Parreta (àlies Chacal, juajuajua!!!), que no va passar ni una als davanters que se li van posar pel davant.
Adjunto literalment un comentari que vaig escriure a la crònica de fa uns partits, que diu així:
L’LSI està a només cinc punts de la segona posició, qui ho havia de dir fa un mes? Aquesta categoría està molt oberta, els resultats així ho demostren… En fi, si continuen treballant i lluitant com ho han fet les darreres setmanes, poden fer grans coses aquest any.

Doncs bé, com suposo que ja sabran els integrants de l’equip, les coses han millorat encara més: a dia d’avui l’LSI està a dos punts del segon i ja són tercers!! Però, atenció, hi ha un grup de molts equips a pocs punts, i aquest diumenge juguem contra un rival super directe.
Així que, muyayos, a seguir pencant!!!

FORÇA IUNAITED!!! A PER LA VUITENA!!

Torcuat Care Quiña, el reporter que de tant en tant ginya.