JORNADA 18

El club ens ha promès que, si acabem pujant a segona divisió, ens regalarà a cadascun dels jugadors una rentadora Teka de càrrega frontal com aquesta, model LSI-31300E (fitxa tècnica: http://www.solohogar.com/producto.asp?prod=T2LSI-31300E&zidshzz=)



ATLÈTIC MASNOU– 1
LA SALLE IUNAITED – 5
Mannau Arena . 47 espectadors, si fa no fa..
Àrbitre: El Supermoreno (per variar) del Col.legi del Carajillo de Anís.
ATLÈTIC MASNOU: Coladérez; Cebollón, Patilla, Rinoceróntez, Buítrez; Palangana, Calambrazo, Blodimery (cap.), López Chusmilla; García Chepa i Cejijunto.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Integrao, Carapensil, Jaume Pitxilla; Primo, Juan, Llorenç (cap.), Juan Cristo; Gole i Miguilla (equip inicial); Juan Castillo, Jorge, Miguelito, David i Parreta.
Entrenador: The Supercoach.
Mannau (erre)-. En un escenari ideal per a la pràctica del baló-peu, el nou Mannau Arena, gairebé tan espectacular com el suntuós, impressionant i ja mític estadi “Lo Medir” (paradigma de l’espectacle -al camp, al vestidor i al bar- i del bon joc), l’Iunaited va ventilar, una jornada més (i ja van sis seguides), el seu partit amb una nova i contundent victòria, malgrat que aquesta es va produir enfront del colista.
No obstant, això no és moc de pav, ja que els partits s’han de jugar per guanyar-los, diuen.
El rival, a pesar de només haver guanyat un partit en tota la primera volta, va començar plantant cara des del primer minut. De fet, seves van ser les primeres ocasions de marcar algun gol, sobretot amb un xut al pal. Com ja va sent habitual, a l’LSI li va costar entrar en el partit, i ja pot The Supercoach fotre el discurs previ al partit que vulgui, que no hi ha manera: l’equip surt adormit, o se sent massa superior.
Això si, en quant l’equip groc (Grocs pacandavant!!!) es va posar les piles, es va acabar el partit: cap a la mitja hora de partit, una xilena horrorosa del Gole va deixar la pilota morta al punt de penalti, on va aparèixer el Llorenç qui, de volea espectacular ( i amb la dreta, cosa estranya), la va enxufar, quedant així inaugurat el marcador (Lo Medir, el tenen electrònic, que lo sepas).
Aqui es va acabar el partit, en el sentit d’igualtat: dos minuts més tard, una ràpida jugada centrada pel Joan Castillo va ser rematada amb precissió acrobàtica per l’entranyable Gole, que d’aquesta manera deixava mig sentenciat l’encontre.
La nota negativa va ser, en aquell moment, la lesió muscular del J.C; esperem que no sigui greu i es recuperi aviat.
La segona part no va tenir color: l’Atlètic Masnou va sortir del vestuari ressignat I les ocasions iunaitederes es van succeïr una darrera de l’altra. Així van anar caient el tercer, el quart i el cinquè, obra, tots tres, del nostre pitxitxi David. Val a dir que, amb una mica més d’encert, una mica menys d’egoïsme per part d’alguns, i les cantades del Supermoreno amb els fores de joc (Moreno, que se arbitra desde dentro del campo, cojones!!!) la golejada hagués sigut escandalosa, digna de passar als anals de les victòries més sonades.
Com a club senyor que és l’Iunaited, a l’últim minut es va deixar marcar el gol de l’honor, que no calia… I no sé pas de quin honor es deu parlar, perquè… Quin honor més gran hi ha al món que enfrontar-se a La Salle Iunaited? Eh? Eh?
Destaquem del partit, deixant de banda l’habitual empenta i eficàcia de tots els jugadors, que s’està tornant a la dinàmica de la temporada passada de no protestar, no rebre targetes i dedicar-se a jugar, que és pel que paguen.
Per acabar, la perla del partit: “Amadeo, si quieres, me cambias!”, va dir l’Integrao al minut vint. Segons els rumors, sembla ser que el tio es va fumar un peta de maria després de dinar, i no pillava un lluç.
Què matat!!!! No sap ni fumar…

A per la setena!!! Força Iunaited!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Pd: Aprofitem des d'aqui per donar ànims al Jaume Massague, que està passant per uns moments difícils. Força Pitxilla!!!
Pd 2: Estem intentant fitxar el sr. Albert Formatger com a fotògraf oficial, però el tio s'està estudiant l'oferta des de fa dies, i de moment hi haurà el que hi haurà, donada la gran ajuda que aquest blog rep per part dels altres membres de l'equip (fotos, comentaris, videos...). Això si, a l'hora de demanar quintos, tothom el primer. Gràcies a tots.

JORNADA 17

L'Uri, el Primo i l'Integrao fent el capullo, cosa llògica després d'haver guanyat i posar-se el barnús de la Menemérita.


LA SALLE INDEPENDENT– 2
LA SALLE IUNAITED – 4
Camp “Lo Medir”. 169 espectadors, tampoc tants, per ser un derby.
Àrbitre: Ceferino Sarasilla Teñídez, del Col.legi de la Vorera.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao, Jaume Pitxilla (te lo he puesto al lado, Integrado), Kiku i Ramon.
Entrenador: The Supercoach.
LA SALLE INDEPENDENT: Del Valle; Álex, José Antonio, Calamares, Mallofré; Jaime, Maradona (juajuajua!!!), Lampista, Grego; Sarpullido i Lavábez: Cegátez, Frenillo i Presbiterio.
Entrenador: El Supermanolo.

Premià (Pe)-. “No diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat”. Aquest refrany tan popular podria resumir perfectament el tarannà del partit que vam poder veure a l’espectacular estadi “Lo Medir”, que llueix esplendorós a la vora del mar i de la puta N-II. Malgrat les arengades del Supercoach sobre la necessitat de no sentir-nos superiors i entrar a matar des del primer minut, no va servir per a res, i l’equip de l’LSI de seguida va anar a remolc, a pesar de posar-se en avantatge al marcador gràcies a un extraordinari gol del Miguilla (ya era hora, cojones!), a la sortida d’un corner.
Fruit d’aquesta ocella, ja habitual, es va deixar empatar també a la sortida d’un corner, obra de Lampista. La primera part va acabar amb algun que altre ai al cor dels incondicionals forofs de l’Iunaited. Menys mal que tenien un bar ple de quintos per anar passant les penes…
Però, com ja va sent també habitual, l’LSI, en sortir del vestidor, i després d’uns petits ajustaments per part del Supercoach dels pebrots, va agafar les rendes de l’encontre, i ja no les va deixar fins l’acabament del partit. Al cap de pocs minuts de la represa el Jorge, també (i ja van tres) a la sortida d’un corner va marcar amb un cop de cap inapelable. L’Independent, llavors, va baixar el ritme, sense poder donar abast als continus atacs eleesseiueros, que van tornar a donar el seu fruit amb una jugada preciosa i rematada altre cop pel metge anestessista. Encara se’ls podia haver fotut un parell més, però tan anar el càntir a la font que, quan faltaven deu minuts pel final, un penalti una miqueta rigorós va ser transformat per l’Independent, que es va creure que podia empatar el partit.
I una puta merda!! Al cap de res, una falta tocant a l’àrea la va clavar per tota l’esquadra el Llorenç, amb suspens inclòs, que mola més, i que va fer esclatar d’alegria “Lo Medir”. 2-4, i a prendre pel cul: cinc victòries seguides.
Cal comentar l’entrega habitual de tots el jugadors, i l’esportivitat exquisida que van mostrar els jugadors d’ambdós equips, celebrant una costellada de germanor i pillant una papa de collons a Cal Vicenç, a partir d’avui la seu social de La Salle Iunaited.

A per la sisena!!!!

Força Iunaited!!!

Pre-Cadiz 2007

Hola, colegues... Un avançament del reportatge que properament es publicarà en aquest blog. L'afoto es titula "Carapensil in the yellow garden".
Hasta luec.

iunaited barnús

Jugadors de l'Iunaited, celebrant la victòria al bar de l'estadi vestits amb barnussos de la Menemérita. D'esquerra a dreta: Integrao, Juan Cristo, Llorenç, Miguelito i Jaume Pitxilla.

COMUNICAT

The Coach diu que el que no porti el barnús i les sabatilles tots els partits (sobretot el d'aquest dissabte), no juga. És com si et deixes les botes, bàsicament.

Hasta luec.

JORNADA 16

LA SALLE IUNAITED– 3
VETERANS TEIÀ – 1
Camp “Lo Medir”. 127 espectadors, i sense la presència de la Menemérita.
Àrbitre: El Supermoreno, del Col.legi del Carajillo de Anís.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Ramon, Primo, Carapensil, Parreta; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Quicu; Gole i David (equip inicial); Juan Castillo, el otro Juan (molt de Juan hi ha per aqui, collons), Integrao i Jaume Pitxilla (Integrao, estás obsesionao… No serà que… Eh? Dilo, hombre, si no pasa nada, no se lo diremos a tu mujer…), i em penso que m’oblido d’algú (sorri, o areni).
Entrenador: The Supercoach.
VETERANS TEIÀ: Palomitez; Carrilérez, Marrullérez, Líberez, Vejestoriez; Interiorderéchez, Mediocéntrez, Chupónez, Individualístez, Cañétez; Soplapóllez (amic de l’Integrao?) i Tánquez (equip inicial); Chupítez, Vermútez, Calimóchez i Cubátez.
Entrenador: Darío Sudáquez.

(Premià)-. “ Vitte, che, ette é el mejor equipo de esta categoría contra el que el grupo de humanos de nuestra formasión balompédica ha jugado y que sho, dentro de mi persona, he vitto: por attitú, noblesa, juego y mentalidá, sha que así es como se ganan los partidos, poniéndole pelotas en la cancha, como han realisado vuettras preclaras mentes y vuettros cuerpos pamperos . Os felisito de todo corasón, muchachos, che, así da gutto caer derrotado” (una mica més i ens la menja a tots a l’hora, el tio)”.
Aquest comentari, expressat amb vehemència per l’entrenador del rival, Darío Sudáquez, reflecteix l’esperit que envolta els jugadors de l’LSU des de ja fa unes quantes setmanes, malgrat les festes nadalenques que, totes plenes elles de germanor, joia i polles en vinagre, no han mermat gens ni mica la força, empenta, unitat, treball, temple, puderíu saber estar que els caracteritza.
Fruit de tots aquest sublims adjectius que defineixen aquest exemple d’equip unit és el resultat amb que va acabar aquest sssstupend partit que va tenir lloc al majestuós estadi “Lo Medir”, model per a altres camps de les comarques vallesanes i maresmenques, un 3 a 1 incontestable per les hostes grogues, que al pas que van faran seva la llegenda aquella de l’Atila, que deia que per allà on passava no creixia més l’herba. No serà possible, és clar, ja que els camps són de gespa artificial, però ben podria ser-ho, si fos natural (como la vida bisba).
Sense fer una narració pormenoritzada del partit perquè no em passa pels collons, només fer palès l’esperit col.lectiu, sobretot, que va fer que, per exemple, l’incommensurable Toni (tu no, Integrao, tu no) aturés un penalti al minut cinc, que la defensa es mantingués ferma, encaixant un solitari gol de falta (què hi farem), que la mitja es mengés el contrari en moltes fases del partit i que la davantera mantingués el nivell d’eficàcia que ja va sent habitual en les últimes setmanes. Destacar també, per fi, el gol del Kiku, que ja era hora que xutés, collons (bé, de fet no ho va fer, la va passar a la red, que és diferent), l’encert en els canvis del nostre coach, i ja no li llenço flors a ningú més, no sigui que se m’engreixin massa i dissabte no puguin córrer.
En resum…. FORÇA IUNAITED!!!!!!
Esperem que en els propers partits, veient la trajectòra que porten, el camp estigui a rebentar.

J.J. Ditxaratxer, el reporter pròdig.