JORNADA 2

JORNADA 2.

C.E. SANT MIQUEL B – 2
LA SALLE IUNATED – 4
(Premià)-. Camp “Lo Medir”. 14 espectadors (eren dos quarts de nou, què vols…)
Àrbitre: el Moreno, del Col.legi del bareto del costat.

C.E. SANT MIQUEL B: Coladour; Paradíñez, , Sinfiltro (cap), Boquilla, Nopuedor; Extintor, Cenicero, Cleopatro, Malandrín; Chusmilla y Balilla (equip inicial); Erupto y Cagalera.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrao, Jorge, Edu; Carequinha, Primo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan, Joan, Jaume, Francesc I Quicu.
Segona victòria de l’ LSI, aquest cop en camp contrari (jiji). Un partit estrany però emocionant, amb dues parts ben diferenciades en molts aspectes, menys en el del marcador, ja que l’equip visitant va portar la davantera durant els noranta minuts que dura un partit, per si algú no ho sabia..
L’equip groc va començar fort malgrat l’hora tan intempestiva, i als cinc o deu minuts ja s’havia avançat mitjançant un meritori gol del David, que s’estrenava com a golejador aquesta lliga (no recordo qui va fer l’assistència, ho sento). L’equip contrari, a part del dorsal disset, Balilla (molt bon jugador) semblava que encara no s’havia despertat, i el discórrer del partit va continuar amb el mateix tarannà. Al cap d’uns minuts, una passada llarga del Miguilla, magistral, va habilitar a l’espai el desmarcament del David que, amb un suau toc, va batre per segona vegada Coladour. Poc després va arribar l’anècdota del dia: el Parreta va fer un comentari, no se sap si cap a l’àrbitre o què, i l’inefable Moreno, seguint la jugada (cosa estranya), li va cridar: “Serreta, Serreta!! No tienes razón, Serreta!”, comentari que va provocar la partida de pit dels que estaven a la vora i que passarà als anals de les frases mítiques de la temporada.
Potser va ser aquest fet el que va provocar que el Jorge es despistés en una jugada tonta, i que va fer que Balillla afusellés Toni, escorçant distàncies. Li ho preguntarem.
No obstant, això no va desmoronar el sistema tàctic ideat per The Coach, i de seguida una centrada sense mirar però amb tota la intenció d’en Llorenç va ser caçada al vol per l’omnipresent David, que amb un altre toc suau ja tenia el seu jattric a la butxaca. Amb aquest còmode resultat per l’LSI es va arribar al descans, que podia haver sigut bastant més ampli.
En la represa, potser per la no-arengada de The Coach (no sabem la raó), es van canviar les tornes. El Sant Miquel va començar molt fort, i l’Iunaited es va sobar de cop, pensant que ja estava feta la feina: va començar a perdre pilotes tontament, es va endarrerir massa, es va desfer l’esquema tàctic i les va començar a passar putes. El contrari es va fer amb el domini del partit, i les ocasions rivals van arribar amb fluidesa. Malgrat això, algun contraatac per part de l’LSI va estar a punt d’acabar al fons de la porteria, cosa que hagués matat el partit, però la mala punteria, la precipitació, la mala elecció en la passada i algun que altre mal control final ho van impedir.
I així, una jugada tonta sense gaire perill va acabar amb gol del Sant Miquel, quan Cagalera va marcar sense oposició. Aquest fet encara va esperonar el rival, i sort va tenir l’LSI de les mans prodigioses d’en Toni, que va aturar rematades a boca de canó, entre altres.
Però el gol de l’empat per part del C.E. Sant Miquel no va acabar d’arribar, i mica en mica els contraatacs sallistes duien més perill: el partit s’havia obert del tot. Finalment, en l’últim minut, una passada del Llorenç al forat va habilitar el Gole, que, per una vegada, no va arribar a que arribés el defensa per pixar-se’l i va empalmar un xut sec que fer inútil l’estirada desesperada, agònica i infructuosa de Coladour, el cancerber rival.
En definitiva, nova victòria de l’LSI, que el manté al capdavant de la classificació. Però, vist el joc desplegat en aquest partit, faria molt bé l’equip groc en no confiar-se gens ni mica.
FORÇA IUNAITED!!!

J.J. Ditxaratxer, reporter-forof.