"Serreta! Serreta! No tienes razón, Serreta!"
MORENO DIXIT
diumenge, 23 de setembre del 2007
JORNADA 2
JORNADA 2.
C.E. SANT MIQUEL B – 2
LA SALLE IUNATED – 4
(Premià)-. Camp “Lo Medir”. 14 espectadors (eren dos quarts de nou, què vols…)
Àrbitre: el Moreno, del Col.legi del bareto del costat.
C.E. SANT MIQUEL B: Coladour; Paradíñez, , Sinfiltro (cap), Boquilla, Nopuedor; Extintor, Cenicero, Cleopatro, Malandrín; Chusmilla y Balilla (equip inicial); Erupto y Cagalera.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrao, Jorge, Edu; Carequinha, Primo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan, Joan, Jaume, Francesc I Quicu.
Segona victòria de l’ LSI, aquest cop en camp contrari (jiji). Un partit estrany però emocionant, amb dues parts ben diferenciades en molts aspectes, menys en el del marcador, ja que l’equip visitant va portar la davantera durant els noranta minuts que dura un partit, per si algú no ho sabia..
L’equip groc va començar fort malgrat l’hora tan intempestiva, i als cinc o deu minuts ja s’havia avançat mitjançant un meritori gol del David, que s’estrenava com a golejador aquesta lliga (no recordo qui va fer l’assistència, ho sento). L’equip contrari, a part del dorsal disset, Balilla (molt bon jugador) semblava que encara no s’havia despertat, i el discórrer del partit va continuar amb el mateix tarannà. Al cap d’uns minuts, una passada llarga del Miguilla, magistral, va habilitar a l’espai el desmarcament del David que, amb un suau toc, va batre per segona vegada Coladour. Poc després va arribar l’anècdota del dia: el Parreta va fer un comentari, no se sap si cap a l’àrbitre o què, i l’inefable Moreno, seguint la jugada (cosa estranya), li va cridar: “Serreta, Serreta!! No tienes razón, Serreta!”, comentari que va provocar la partida de pit dels que estaven a la vora i que passarà als anals de les frases mítiques de la temporada.
Potser va ser aquest fet el que va provocar que el Jorge es despistés en una jugada tonta, i que va fer que Balillla afusellés Toni, escorçant distàncies. Li ho preguntarem.
No obstant, això no va desmoronar el sistema tàctic ideat per The Coach, i de seguida una centrada sense mirar però amb tota la intenció d’en Llorenç va ser caçada al vol per l’omnipresent David, que amb un altre toc suau ja tenia el seu jattric a la butxaca. Amb aquest còmode resultat per l’LSI es va arribar al descans, que podia haver sigut bastant més ampli.
En la represa, potser per la no-arengada de The Coach (no sabem la raó), es van canviar les tornes. El Sant Miquel va començar molt fort, i l’Iunaited es va sobar de cop, pensant que ja estava feta la feina: va començar a perdre pilotes tontament, es va endarrerir massa, es va desfer l’esquema tàctic i les va començar a passar putes. El contrari es va fer amb el domini del partit, i les ocasions rivals van arribar amb fluidesa. Malgrat això, algun contraatac per part de l’LSI va estar a punt d’acabar al fons de la porteria, cosa que hagués matat el partit, però la mala punteria, la precipitació, la mala elecció en la passada i algun que altre mal control final ho van impedir.
I així, una jugada tonta sense gaire perill va acabar amb gol del Sant Miquel, quan Cagalera va marcar sense oposició. Aquest fet encara va esperonar el rival, i sort va tenir l’LSI de les mans prodigioses d’en Toni, que va aturar rematades a boca de canó, entre altres.
Però el gol de l’empat per part del C.E. Sant Miquel no va acabar d’arribar, i mica en mica els contraatacs sallistes duien més perill: el partit s’havia obert del tot. Finalment, en l’últim minut, una passada del Llorenç al forat va habilitar el Gole, que, per una vegada, no va arribar a que arribés el defensa per pixar-se’l i va empalmar un xut sec que fer inútil l’estirada desesperada, agònica i infructuosa de Coladour, el cancerber rival.
En definitiva, nova victòria de l’LSI, que el manté al capdavant de la classificació. Però, vist el joc desplegat en aquest partit, faria molt bé l’equip groc en no confiar-se gens ni mica.
FORÇA IUNAITED!!!
J.J. Ditxaratxer, reporter-forof.
C.E. SANT MIQUEL B – 2
LA SALLE IUNATED – 4
(Premià)-. Camp “Lo Medir”. 14 espectadors (eren dos quarts de nou, què vols…)
Àrbitre: el Moreno, del Col.legi del bareto del costat.
C.E. SANT MIQUEL B: Coladour; Paradíñez, , Sinfiltro (cap), Boquilla, Nopuedor; Extintor, Cenicero, Cleopatro, Malandrín; Chusmilla y Balilla (equip inicial); Erupto y Cagalera.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrao, Jorge, Edu; Carequinha, Primo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Juan, Joan, Jaume, Francesc I Quicu.
Segona victòria de l’ LSI, aquest cop en camp contrari (jiji). Un partit estrany però emocionant, amb dues parts ben diferenciades en molts aspectes, menys en el del marcador, ja que l’equip visitant va portar la davantera durant els noranta minuts que dura un partit, per si algú no ho sabia..
L’equip groc va començar fort malgrat l’hora tan intempestiva, i als cinc o deu minuts ja s’havia avançat mitjançant un meritori gol del David, que s’estrenava com a golejador aquesta lliga (no recordo qui va fer l’assistència, ho sento). L’equip contrari, a part del dorsal disset, Balilla (molt bon jugador) semblava que encara no s’havia despertat, i el discórrer del partit va continuar amb el mateix tarannà. Al cap d’uns minuts, una passada llarga del Miguilla, magistral, va habilitar a l’espai el desmarcament del David que, amb un suau toc, va batre per segona vegada Coladour. Poc després va arribar l’anècdota del dia: el Parreta va fer un comentari, no se sap si cap a l’àrbitre o què, i l’inefable Moreno, seguint la jugada (cosa estranya), li va cridar: “Serreta, Serreta!! No tienes razón, Serreta!”, comentari que va provocar la partida de pit dels que estaven a la vora i que passarà als anals de les frases mítiques de la temporada.
Potser va ser aquest fet el que va provocar que el Jorge es despistés en una jugada tonta, i que va fer que Balillla afusellés Toni, escorçant distàncies. Li ho preguntarem.
No obstant, això no va desmoronar el sistema tàctic ideat per The Coach, i de seguida una centrada sense mirar però amb tota la intenció d’en Llorenç va ser caçada al vol per l’omnipresent David, que amb un altre toc suau ja tenia el seu jattric a la butxaca. Amb aquest còmode resultat per l’LSI es va arribar al descans, que podia haver sigut bastant més ampli.
En la represa, potser per la no-arengada de The Coach (no sabem la raó), es van canviar les tornes. El Sant Miquel va començar molt fort, i l’Iunaited es va sobar de cop, pensant que ja estava feta la feina: va començar a perdre pilotes tontament, es va endarrerir massa, es va desfer l’esquema tàctic i les va començar a passar putes. El contrari es va fer amb el domini del partit, i les ocasions rivals van arribar amb fluidesa. Malgrat això, algun contraatac per part de l’LSI va estar a punt d’acabar al fons de la porteria, cosa que hagués matat el partit, però la mala punteria, la precipitació, la mala elecció en la passada i algun que altre mal control final ho van impedir.
I així, una jugada tonta sense gaire perill va acabar amb gol del Sant Miquel, quan Cagalera va marcar sense oposició. Aquest fet encara va esperonar el rival, i sort va tenir l’LSI de les mans prodigioses d’en Toni, que va aturar rematades a boca de canó, entre altres.
Però el gol de l’empat per part del C.E. Sant Miquel no va acabar d’arribar, i mica en mica els contraatacs sallistes duien més perill: el partit s’havia obert del tot. Finalment, en l’últim minut, una passada del Llorenç al forat va habilitar el Gole, que, per una vegada, no va arribar a que arribés el defensa per pixar-se’l i va empalmar un xut sec que fer inútil l’estirada desesperada, agònica i infructuosa de Coladour, el cancerber rival.
En definitiva, nova victòria de l’LSI, que el manté al capdavant de la classificació. Però, vist el joc desplegat en aquest partit, faria molt bé l’equip groc en no confiar-se gens ni mica.
FORÇA IUNAITED!!!
J.J. Ditxaratxer, reporter-forof.
dijous, 20 de setembre del 2007
JUGADES MÍTIQUES (1): Gole, porter-davanter
Una màxima del món del futbol diu que tots els porters han d'estar com un llum. Aquest és un exemple clar i diàfan de que és totalment cert.
GALERIA DE JUGADORS (2): Jaume
Jaume. Lateral. Ex-àrbitre, per això deu ser que no els hi protesta mai. Es disputa amb un altre membre de l'equip un títol honorífic. La seva màxima no sé quina és, no xerra gaire.
dimarts, 18 de setembre del 2007
GALERIA DE JUGADORS (1): Txacal
PARRETA, àlies Txacal, també conegut com a "La veu del soci". Lateral, encara que el seu somni des de petit és jugar a la mitja. Una paparra per al contrari, fa molt poques faltes. La seva màxima és: "doncs jo no estic d'acord".
diumenge, 16 de setembre del 2007
JORNADA 1
LA SALLE IUNATED – 6
ATLÈTIC MASNOU – 2
(Premià)-. Camp “Lo Medir”. 197 espectadors.
Àrbitre: Juliano Bermúdez Chirrión, del Col.legi del barri de Rocafonda.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Edu, Integrao, Carapensil, Miguelito; Primo, Jorge, Llorenç (cap), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan, Carles, Jordi, Ramon i Francesc.
ATLÈTIC MASNOU: Warda Meta; Cirilo, Esencio, Zumo de Tomate, Alquitrán; Truño, Da Silva (cap), Cejijunto; Roberto, Alcázar y Pedrín (equip inicial); Angustio, Ardores y Retortijón.
Espectacular retrobada i victòria de La Salle Iunaited enfront els seus socis i seguidors, amb el nou camp d’herba, davant un rival molt més complicat que el que finalment va reflexar el marcador. Com un nen amb botes de futbol noves, l’Iunaited va sortir amb ganes de guanyar ràpidament, però potser amb precipitació i nervis, malgrat tenir algunes bones ocasions que els seus davanters no van ser capaços de concretar. L’At. Masnou anava fent, i mica mica anava també creant perill. Cap a la mitja hora, una errada del porter va regalar la pilota al davanter visitant Pedrín, que va marcar a plaer. Però l’Iunaited no es va esfonsar per aquest fet gens ni mica, i l’entrada del camp del Juan va canviar el marcador. En cinc minuts, dos gols del colega, que va posar el 2-1. Així es va arribar a la fi de la primera part.
Després de l’habitual arengada de The Coach, les coses van continuar més o menys igual que abans, sense un clar dominador del joc, però amb una claríssima ocasió de l’At. Masnou que els hagués donat l’empat que afortunadament va fallar Alcàzar. A l’Iunaited li faltava marcar el tercer per prendre’s el partit amb més tranquilitat, i el gol va arribar al cap de poc amb una centrada en Carles clavada al cap del Jorge, que va marcar a plaer. Això va rematar al contrari, que va rebre el quart gol, obra de l’incombustible Francesc, després d’un corner centrat pel Carapensil. Ja en ple festival de l’equip groc, el Gole va fer el seu golet en jugada individual, és clar, i quan faltaven cinc minuts per acabar el partit el Llorenç va aprofitar una jugada estratègica entre en Francesc i ell mateix per marcar el sisè gol, després d’uan falta provocada pel Gole. El segon gol de l’At. Masnou va quedar-se en anecdòtic, en ser a l’últim segon.
Final del partit, 6-1 i festa al camp “Lo Medir”.
Un partit i una actitud per part de l’Iunaited que, si continua en aquesta línia, pot arribar a grans fites aquesta temporada. La ratxa victoriosa que es va iniciar la temporada passada continua.
FORÇA IUNAITED!!!!
ATLÈTIC MASNOU – 2
(Premià)-. Camp “Lo Medir”. 197 espectadors.
Àrbitre: Juliano Bermúdez Chirrión, del Col.legi del barri de Rocafonda.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Edu, Integrao, Carapensil, Miguelito; Primo, Jorge, Llorenç (cap), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan, Carles, Jordi, Ramon i Francesc.
ATLÈTIC MASNOU: Warda Meta; Cirilo, Esencio, Zumo de Tomate, Alquitrán; Truño, Da Silva (cap), Cejijunto; Roberto, Alcázar y Pedrín (equip inicial); Angustio, Ardores y Retortijón.
Espectacular retrobada i victòria de La Salle Iunaited enfront els seus socis i seguidors, amb el nou camp d’herba, davant un rival molt més complicat que el que finalment va reflexar el marcador. Com un nen amb botes de futbol noves, l’Iunaited va sortir amb ganes de guanyar ràpidament, però potser amb precipitació i nervis, malgrat tenir algunes bones ocasions que els seus davanters no van ser capaços de concretar. L’At. Masnou anava fent, i mica mica anava també creant perill. Cap a la mitja hora, una errada del porter va regalar la pilota al davanter visitant Pedrín, que va marcar a plaer. Però l’Iunaited no es va esfonsar per aquest fet gens ni mica, i l’entrada del camp del Juan va canviar el marcador. En cinc minuts, dos gols del colega, que va posar el 2-1. Així es va arribar a la fi de la primera part.
Després de l’habitual arengada de The Coach, les coses van continuar més o menys igual que abans, sense un clar dominador del joc, però amb una claríssima ocasió de l’At. Masnou que els hagués donat l’empat que afortunadament va fallar Alcàzar. A l’Iunaited li faltava marcar el tercer per prendre’s el partit amb més tranquilitat, i el gol va arribar al cap de poc amb una centrada en Carles clavada al cap del Jorge, que va marcar a plaer. Això va rematar al contrari, que va rebre el quart gol, obra de l’incombustible Francesc, després d’un corner centrat pel Carapensil. Ja en ple festival de l’equip groc, el Gole va fer el seu golet en jugada individual, és clar, i quan faltaven cinc minuts per acabar el partit el Llorenç va aprofitar una jugada estratègica entre en Francesc i ell mateix per marcar el sisè gol, després d’uan falta provocada pel Gole. El segon gol de l’At. Masnou va quedar-se en anecdòtic, en ser a l’últim segon.
Final del partit, 6-1 i festa al camp “Lo Medir”.
Un partit i una actitud per part de l’Iunaited que, si continua en aquesta línia, pot arribar a grans fites aquesta temporada. La ratxa victoriosa que es va iniciar la temporada passada continua.
FORÇA IUNAITED!!!!
dimarts, 4 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)