TEMPORADA 2010-2011 - Jornada I

Cof cof... Tutacuerdaaas de cuando....

Jornada I - 12 de setembre de 2010

CF. INDALO - 5

LA SALLE IUNAITED - 7

Camp: Estadi Pla d’en Boet. 2 espectadors, però això si, el bar obert. Ja és un gran què.

CF. INDALO

Bullas; Palmiro, Chopet, Mortadela, Salami; Jódase, Maté (cap.), Cimbel, Chimpúm; Petardo i Piula (equip inicial); Joselito, Er Ninio la Capea i Gorrión.

Entrenador: Emilio Bogavante.

LA SALLE IUNAITED

Jordi del Valle; Uri, Llorenç (cap.), Carapensil, Detergente; Miguelito, Obert, Roca, Gole; Kebba i Amadéu (equip inicial); Pitxilla, Jac el Pijo i Integrao.

Pd: l’Integrao no va arribar a surtir al camp. Degut a l’estrés que duu a sobre i al fet de només beure aigua, molta aigua, des de fa un temps, es va lesionar mentres calentava. Mira que n’arriba a ser, de matat…

Entrenador: Dani Ros.

Àrbitre: Sr. José Sinmuélez Ceporro, del col.legi albano-balear. Va mostrar tarjetes a… Bah, és igual, tampoc les va apuntar a l’acta. També ho tenia més fácil, aquest partit (no sé si m’explico…)

Escenari de la primera victòria de l'Iunaited d'aquesta temporada. Té un bar de puta mare.

Mataró, 12/09/2010 .

És el primer partit de la nova temporada, després de baixar de categoría, degut a… Bé, millor passar pàgina, que no ve al cas, ara mateix. Els il.lusionants fitxatges d’enguany fan pensar que aquest any ens ho passarem d’allò més bé, però encara és aviat per poder opinar. Però parlem del partit, vengggga:

Partit entretingut, amb marcador final de futbol-sala, més aviat. El sol, encara que ja picava, era soportable en línies generals, sobretot pel fet de jugar a les 8,30 del matí. Després de fer el pertinent sorteig de camp (perdut, evidentment, pel puto capi), La Salle Iunaited va posar la bola en acció. Immediatament es va veure la diferència de qualitat entre uns i altres colors. L’Indalo, malgrat ho intentava, poc podia fer davant el tiqui-taca de l’Iunaited. Així va arribar de seguida el primer gol, obra de la nova estrella groga, el gran Kebba.

Això, com sol passar, va adormir La Salle, i l’Indalo, a lo tonto a lo tonto, es va anar acostant a l’àrea del Del Valle i va aconseguir empatar mitjançant Er Ninio La Capea, que va fer un centre-xut que li va anar de puto xurro per tota l’esquadra. Aquest fet va deixar tocat a l’Iunaited, que, lluny d’espavilar, es va deixar marcar un altre gol, encara que en fora de joc, obra de Petardo.

Però cap problema: el Kebba va fer una de les seves jugades electritzants i gol. Empat de nou i tornem a començar. Seguint el mateix guió, el d’un partit sense gairebé caps ni peus, ja que la mitja de l’Iunaited no acabava de posar ordre i jugar com sap, va tornar a marcar l’equip groc: gol del Gole, regalat pel Kebba després de pixar-se a Alà i a sa mare. No obstant, al moment, patam, gol de Gorrión, caçant la pilota al vol després d’un centre de Chimpúm.

Llavors va ser quan va semblar que a l’Indalo se li van acabar les piles, perquè, abans que acabés la primera part, un altre gol del Gole i un altre més del Kebba va deixar el marcador, després que Sinmuélez Ceporro xiulés el temps de descans, en un clar i sorprenent 3-5.

En la represa, l’Iunaited va mantenir més el control de la pilota, seguint les instruccions del míster, encara que hi havia alguns jugadors, que, producte d’encara estar curts de forma, les forces els hi començaven a fallar. Tot i així, les ocasions de gol van arribar una darrera l’altra, algunes d’elles claríssimes, com una del Gole (matao!!), i una del Kebba, encara més escandalosa. Després, a més a més, d’anular un gol a l’Amadéu per no sé sap ben bé què, per fi va arribar el gol de la tranquilitat. Penalti claríssim al Kebba, a qui si no (al Gole ja el tenen clitxat), i transformació impecable del Llorenç, com sempre (menys quan la caga, és clar).

Però aquí no es va acabar la història, no pas. La relaxació i la falta de conjunció de l’Iunaited va propiciar que l’Indalo s’anés apropant, així com qui no vol la cosa, a la porteria defensada pel cancerber Del Valle, a qui li van clavar dos gols en pocs minuts, fruit de la descoordinació de totes les línees iunatederes. Resultat fins alesmores, un incrèdibol 5-6.

En aquesta situació, qui havia de ser, el Kebba va fer la seva jugadeta, va fer la passada de la mort i l’Uri, que passava per allà, la va clavar dins la xarxa, encara que sembli mentida.

Cinc a set, resultat que ja no es va moure fins a la fi del partit.

Un inici il.lusionant per a la nova La Salle Iunaited, que té molt bona pinta, encara que falten molts aspectes per millorar.

I, el més important de tot, sembla ser que aquest any el grup està molt més unit.

Que duri.

Pd: Com a reporter oficial de l’Iunaited, voldria que aquest any l’equip vencer dediqués les victòries, els empats i també les derrotes al gran Paco Sadurní, que ja no és en cos amb nosaltres, però si en ànima i esperit.

Salut, Paco!!

No tenia cap foto del Paco, ho sento. Va el camp per ell. Araskatutapaco!!!

CONTE DE NADAL

LOS PASTORCILLOS VAN PA BELÉN

Érase una vez unos pastorcillos que se encontraban en la montaña, alrededor del fuego; habían cercado convenientemente el rebaño de ovejas, y estaban apretujados unos junto a otros, puesto que era noche cerrada, fría, típicamente nadiveña (y eso que en aquellos tiempos aún no existía la Nadivad…)
Habían empezado ya a entrar en calor, a comer choricillos, morcillas, foigrases, quesos de varios tipos, longanizas, fuetes y demás manjares que habían en la cesta que le tocó en una rifa a uno de ellos, además de unas ánforas de vino de Canaán cosecha -9 a.C., cuando de repente un inmenso resplandor surgió de entre una colina cercana, dirigiéndose rápidamente hacia ellos. Los pastorcillos se quedaron petrificados. Estaban jiñados, verdaderamente.
La intensa luz se detuvo encima de los árboles adyacentes a la hoguera, y se convirtió en un ángel. Con alas, claro.
Ante el pasmo pastoril, el ángel se arrancó diciendo:
- Hola qué tal comostamos, me llamo Ángel, Ángel Cristo, y estoy aquí no por nada, sino porque he venido a anunciaros que el Ninio Jesús ha nacido esta noche en el portal de Belén, y… Bueno, que tenéis que ir a adorarlo pero ya, si no el Señor va a pillar un cabreo de mil pares de cojones y ya sabéis de la mala leche que se gasta. Recordad el Álamo, digo, recordad el Diluvio y las Plagas de Egipto y tal.
Uno de los pastores, prudente él, iba a preguntarle: ¿Señor qué? ¿No tiene apellido?, pero se lo pensó dos veces.
Los pastorcillos, repuestos a duras penas de la sorpresa, le preguntaron a Ángel Cristo cómo podrían dirigirse a Belén, puesto que no estaban muy puestos en geografía. Cristo (Ángel) les indicó que sólo con seguir a la estrella fugaz que relucía en la noche ya tendrían suficiente, pero, si lo preferían, podían también coger la línea roja y parar en Belén, la estación anterior a Nazareth.
Y si no, que se compraran un GPS. No te jode, pensó, a ver si voy a ser yo la oficina de información.
El Ángel Cristo se esfumó, no sin antes recordar a los pastorcillos que debían llevar al Ninio Jesús unos presentes para adorarlo, que para eso era el hijo de Dios.
Decidieron emprender el viaje siguiendo a la estrella, pues no tenían sestercios para pagarse el abono del metro.
Junto con sus ovejas, los pastorcillos iniciaron el camino. Uno de ellos escogió como regalo un trozo de chorizo; otro, un palillo de cobre, ideal para quitar los restos de papilla de los dientes; otro, una invitación para ir a la misa del gallo del año 23 d.C.; otro, una piedra pómez de la época de Asurbanipal; otro, el más práctico, una oveja enferma de triquinosis; otro, más cachondo, un ejemplar del Private de Galilea, para que el ninio fuera aprendiendo ya de pequeño lo que es la vida; otro, un sujetador de la talla 90, por si le daba de mayor operarse… En fin, cada uno agudizó el ingenio como pudo, pues eran pobres y no podían acercarse a comprar nada en el Corte Hebreo.
El viaje transcurrió sin más sobresaltos que un apagón momentáneo de la estrella, momento de oscuridad que aprovechó el pastor del Private para aliviarse con la oveja que estaba más cañón.
El establo estaba a las afueras de Belén. Cruzaron el pueblo, medio desierto, a esas horas. Al pasar por delante del bar Arimatea, oyeron ruidos de risas, gritos y jolgorio.
- Quizás estén celebrando el nacimiento-, dijo uno de los pastores.
- Bueno, bueno, vamos primero a adorar al ninio este y luego ya nos tomaremos unos copazos-, respondió el de más edad.
Así lo hicieron. Llegaron al establo, que pegaba un pestazo a animal que tiraba para atrás.
Allí se encontraban un buey, un burro y un ñu, durmiendo plácidamente sobre la paja. María, que así se llamaba la madre, estaba haciendo calceta, y el niño se encontraba a sus pies, liándose un porrito dentro de una cesta de mimbre.
- Vaya una madre-, pensó el pastor más de derechas.
Se acercaron, uno a uno, depositando los obsequios a los pies de María. Ésta, sin levantar la cabeza, absorta en su quehacer, agradecía los presentes:
- Gracias, muchas gracias, aunque no entiendo nada, y además no sé de dónde ha salido este ninio, no sé si es mío o qué.
- Pues vaya tela de madre-, volvió a pensar el pastor más de derechas.
El ninio no se enteró de nada, tenía los ojos rojos y no veía un pijo. Acabaron con su misión los pastorcillos, y se volvieron por donde habían venido.
- Perdone, señora, ¿sabe dónde está San José?
María puso cara de incredulidad.
- ¿Ya le han hecho santo? Caramba, qué rapidez. Pues dónde va a estar, en el bar, con Ángel Cristo. Vaya dos…
Los pastorcillos se dirigieron hacia allí.
- Qué, ¿unos lingotazos?
- Pues claro, aún falta mucho para que inventen los controles de alcoholemia para pastores de ovejas.
El garito estaba a rebosar. Las copas iban de un rincón a otro sin parar, el griterío era ensordecedor. Parecía que el CF Nazareth hubiese ganado la Copa del Sanedrín ante el Jerusalén United.
En la barra se encontraba San José, con una turca impresionante:
- El vino que tiene Yahveh, no es blanco ni es tinto ni se puede bebeeeer…-, berreaba el hombre, izando la copa. Según se supo más tarde, el pobre estaba en ese estado por el tema de su paternidad. Si su esposa era virgen, ¿cómo se explicaba que tuviera un hijo? Ante la imposibilidad de comprender tal cosa y para no tener problemas peligrosos con María, optó por ahogar sus penas en el bar Arimatea, propiedad de un tío de Mesala (el de Ben-Hur).
Ángel Cristo estaba subido encima de la barra, haciendo un stríptis que ríete tú de la Kim Basinger, mientra iba rociando a todo el mundo con vino.

San José, dale que te pego.

Los pastorcillos pidieron unas jarras, y pronto se encontraron en su salsa. Como no tenían costumbre de fiesta, en seguida pillaron una cogorza monumental, integrándose perfectamente en el ambiente baril.
A la mañana siguiente, despertaron todos en el establo donde el día anterior había tenido lugar el acontecimiento divino, con una profunda resaca.
Entonces fue cuando se apercibieron de que había desaparecido el rebaño de ovejas. Por mucho que indagaron, no encontraron ni rastro de ellas.
Esto provocó una profunda depresión en todos ellos. Uno de pastor, el del Private, incluso se suicidó, por la pena de no volver a ver a la oveja cañón. Los demás, más fuertes, aguantaron la pena como pudieron, pero ninguno de ellos volvió a ejercer su antiguo oficio, yendo la mayoría de ellos a engrosar la cola del paro.
Porque la crisis ya existía en tiempos de Herodes, no es un fenómeno actual. Y antes, y todo.
De San José y María no se sabe bien qué pasó con ellos. Dicen las malas lenguas que se convirtieron en prósperos ganaderos de ovejas. El Ninio Jesús, por su parte, siguió fumando como un condenado, hasta que, ya de mayor, de tanto hacerlo se le giró la cabeza, dejó el vicio y se puso a predicar y a comer el coco a todo el mundo que se le ponía por delante, así por las buenas.

JORNADA 11

Fins i tot el Papa va flipar amb l'espectacle! El que passa és que ja no hi veu gaire, pobret,

i es va equivocar i es va posar la bufanda del Cadis.

LA SALLE IUNAITED – 6
CF ARGENTONA – 3

Camp: Estadi “Lo Medir”. 4 espectadors, però semblàven 45.792.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrado, Dani Moro, Miguelito; Uri, Juan Cristo, Carapensil, Llorenç (cap.), Edu; David (equip inicial); Santi, Carlos, Juan Pedro, Sobrequés i Jac.
CF ARGENTONA: Paco; Yansung, Chica, Lumidlo, Olgo; Vigatà (cap.), Svetlano, Nadio, Urticáriez; Chao i Arrivederci (equip inicial); Calamárez, Chipironez, Toni Aranyó, Fede i Fernández Chorizo.
Àrbitre: Antoñito Cegátez Luciérnaga, del col.legi de Sant Cebrià.

Sembla ser que la crònica anterior i algun comentari via mail va sortir efecte!! Això i l’arengada habitual de The Coach van fer possible que el respectable presenciés una victòria incontestable i un partit espectacular, digne dels que ens té acostumat darrerament el Barça (no pas el Madrit, ni l’Ejpañó).
No obstant, tot va començar per cagar-s’hi: al minut 20 l’Argentona ja guanyava per 0-2, gràcies a les errades defensives, i tots dos a la sortida d’un corner. El nervis i els crits van començar a aparéixer a les files de l’Iunaited, temerós de que tornés a surtir un partit com el de la setmana passada. I en aquesta tesitura estava la cosa quan el David es va inventar un penalti, que es va encarregar de transformar el Llorenç. Ja tornava l’Iunaited a estar dins el partit. L’Argentona va agafar por, i això va fer que el conjunt local apretés i pressionés com feia dies que no passava.
Fruit d’aquesta pressió va arribar el gol de l’empat, obra del Gole, que va aixecar magistralment la pilota davant la sortida desesperada del porter Paco (es deia Paco de veritat). El partit anava ben encaminat, però encara quedaven uns minuts de patiment: es va fotre a ploure, i una falta des de la quinta forca llençada per l’Argentona va anar a parar a les mans del Toni, qui, ajudat per l’aigua, no va calcular bé la trajectòria de la pilota i se li va escapar de les mans. El contrari tornava a avançar-se al marcador.
Amb aquest resultat, 2-3, es va arribar a la fi de la primera part.
Al vestuario, The Coach va dir que el contrari era millor que l’Iunaited. Això als jugadors els va tocar els pebrots, i en començar el segon temps es van encarregar de demostrar-li que s’havia equivocat dient aquesta begenada.
Dit i fet. Als cinc minuts al Paco li passava el mateix que al Toni: gol del Dani de falta, 3-3. Poc més tard, el Gole, fent veure que anava a fer la seva pirujilla de sempre, sorprèn tothom clavant-la per l’esquadra: 4-3.
L’Argentona estava tocat de mort.
El respectable no s’ho creia, tots estaven eixugant-se les babes entre quinto i quinto.
L’Iunaited va seguir amb la seva pressió ferotge, i va anar a buscar un gol més com a mínim per anar més tranquil per la vida. Llavors va aparéixer el David (ja era hora, esperem que no sigui flor d’un dia) qui, amb dos golets marca de la casa, va rematar la feina.
6-3, però es podia haver arribat a la desena tranquil.lament.
Amb aquesta actitud, pocs punts s’haurien d’escapar. Com en el cas del David, esperem que no sigui la cosa flor d’un dia.
Felicitats a tots els jugadors.
Força Iunaited!!!

JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Lo Capi, celebrant diumenge la victòria. Observeu el sarsilio que porta a l'orella...

JORNADA 10 (O crònica de com no s’ha de jugar a futbol).

Imatge aclaridora del que va ser el partit.

CD VITAMENIA-4
LA SALLE IUNAITED-2
Camp: Estadi Feréstec. 10 espectadors, tres supporters iunaitedencs, que segurament no tornaran a desplaçar-se fora de l’Estadi “Lo Medir”, i uns quants jugadors de petanca, que es partien el cul veient l’espectacle que l’Iunaited va oferir al respectable.
Àrbitre: Felipe Mellado (tenia la pinyata feta caldo).
CD VITAMENIA: Onze jugadors de futbol, a la banqueta alguns més.
LA SALLE IUNAITED: Onze matats, més els suplents.
Entrenador: The Coach.
(No poso els noms, que estic de mala hòstia: no s’ho mereixen).
Santa Maria de Palautordera (efe)-. Horrorós partit de futbol que es va veure al Vallès Orienta, per part de l’Iunaited; el contrari es va limitar a aprofitar les cagades de tot tipus que es va trobar al davant, i que, vist el marcador final i les ocasions que van tenir, va ser encara massa curt.
Un 6-2 hagués sigut més just.
Un cop dit això, hi ha coses que no s’acaben d’entendre. Com és possible que, si la setmana passada es va guanyar al líder merescudament, es pugui fer un partit tan patètic? Intentem esbrinar-ho, aqui van algunes explicacions.
a) Manca d’intensitat: totes les pilotes dividides se les va endur el contrari.
b) Manca d’intensitat 2: la penya, al seu aire. Fora de lloc, mal posicionats, les línies excessivament separades les unes de les altres… Cada pilota perduda era una autopista sense trànsit per al contrari. Alguns, passejant per la sorra, com si anéssin a collir bolets.
c) Manca d’intensitat 3: Quatre-cents mil passades dolentes, tot un rècord Guiness. Això, i no pas tenir el dia tonto (que sempre pot passar), és el que provoca, entre altres moltes coses, que la passada més fácil acabi a peus del contrari.
d) Manca d’intensitat 4: La manca d’intensitat, i valgui la redundància, fa que, com a ningú li agrada perdre, la penya comenci a cridar i a barallar-se, en comptes de pencar i callar (excepte un dels jugadors, que sempre està liant la troca, amb l’àrbitre, amb el públic o amb els propis companys, es jugui bé o malament, plogui, nevi o vagi fumat fins les celles).
Senyors meus, la única recepta per ser competitius, per passar-s’ho bé, per gaudir de l’esport, per guanyar partits i per anar a fer unes birres després del partit amb alegria, és donar el callo i deixar-se de romanços.
“Y lo demás son tonterías”, que diu la cançó aquella…

Sense comentaris

En fi, una puta merda de partit, vergonyós. Així no aniran enlloc.
A veure si espavilen, collons!!

JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter i rebotat.

JORNADA 9

Imatge del partit de dissabte, cedida amablement pel mestre Ibáñez i pel Jac.

LA SALLE IUNAITED - 1

C.F. PALAUENC - 0

C.F. PALAUENC: Sildeflonsol; Palurd, Colíllez, Huevosconchorícez, Furúnculo; Pulpoalavinagreta, Cojónez (cap), Casunlolla, Chistorrilla; López Quintillo i Gutiérrez Soplillo (equip inicial); Pelandrusco, García Cencerro i Olesusgüeps.Entrenador: Pablo Chimenéez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Dani Moro, Uri; Sobrequés, Juan Cristo, Llorenç (cap.), Miguelito; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Jac, Carlos, Jorge, Carapensil i Toni.
Entrenador: The Coach.

Àrbitre: Joselito Taladro Grípez, del Col.legi Mèdic de Peramàs.

Camp: Estadi “Lo Medir”, 234 espectadors, si comptem a grans, petits i alguna formiga que altra.

Frases mítiques de la jornada:
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a lo Capi).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Gole).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Juan Cristo).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Miguelito).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a The Coach).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a en Jac).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a l’Uri).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Parreta).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Primo).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al David).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani Moro).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Juan Pedro –aquest no el va sentir-).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Formatger).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Joan Pagès).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a una formiga).
Etc., etc., etc…
Formatger: Quin partidàs, macagunlaputa!

Premià (Hac): Treballadíssima però també merescuda victòria de l’Iunaited contra el líder de la classificació. Fins ahir, és clar. Davant un rival molt ben posat al camps i amb les idees clares, l’equip groc des del primer minut va surtir amb les piles posades, conscient de que el bon partit, malgrat la derrota, de dissabte pessat era el camí correcte per tirar cap a dalt de tot de la classificació i, sobretot, passar-s’ho bé.
D’aquesta manera, el partit va ser una llluita aferrissada, sobretot al mig del camp, i gràcies a les bones maneres de les dues defensas no va haver gaires ocasions de gol per part de ningú. Ja ho va dir el Parreta Senior, en començar la segona part: “avui, qui marqui primer guanya el partit”.
Si és que no hi ha res millor que escoltar la veu del soci…

Una imatge habitual: mentres The Coach fot la seva arengada, alguns fent el capullo.

Dit i fet: després de continua brega i més brega, i un parell d’ocasions per part dels dos conjunts, va arribar una falta, i al Carapensil li va donar el punt de xutar-la. “Deixa’m, deixa’m tirar-la, si us plau!!”, va dir mentres potava.
Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool!!!, va cridar Premià sencera i part del Maresme. La cridòria es va arribar a sentir a Riudellots de la Selva.
El Palauenc va quedar ferit, però no pas de mort, encara.
Mentre el sr. Taladro Grípez seguia amb la seva matraca a tot déu i a la verge maria, l’equip rival va apretar de debò, però la bona defensa per part de tot l’equip, des del primer a l’últim jugador.
Finalment, a pesar dels nervis, l’estadi sencer va esclatar de joia i alegria quan el trencilla va xiular la fi del partit.
Un 10 per a tot l’equip! Jugant així, pocs punts s’escaparan.

J.J. Ditxaratxer, reportes fumeter.

JORNADA 8

El primo, arengando a la penya. Si hagués tingut un quinto a la mà li hagués sortit millor; amb un aquarius ningú no li va fotre ni puto cas. I el Juan Pedro menys, encara que se'l miri.

Sense que serveixi de precedent, el gran lateral-mig que tenim per la banda que el posin, i que es diu Edu, Edu Ballesteros, el que va fer inventari el dia del Cabrils, s'ha dignat a escriure la crònica d'aquesta setmana. La deixo en castellà, que no tinc temps de traduir-la. I això ja us asseguro que no servirà de precedent ni crearà jurisprudència bloguero-fumbulística.

J.J Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Estadi: SMC Arena

Espectadores: Integrao (quejándose de frío), Parreta’s Father (que se desplazó fuera de La Salle), y las habituales Sandra, Mónica e hijos. A última hora se incorporó Miguilla y familia. Era obvio que el partido era importante.

Frase del día: árbitro eres un capullo que malo eres (miguilla), el de al lado, pero si acabas de llegar….

Quintos: Ni uno.

Alineaciones:

Sant Miquel del Cros :Quejiquez (portero), vecino de Amadeu, un tal Guindilla , afortunado, pelotero, churrez, pasapelotez y 4 más.

La Salle United: Esta vez estuvimos todos menos Santi, Integrao y Miguilla.

Arbitro: El calvo de los coj… que dio por válido el segundo gol en fuera de juego, y persiguió a Gole hasta que logró expulsarlo.

Partido de gran intensidad el que se vio en esta hermosa barriada de Mataró. Un United inmenso no pudo sacar nada positivo, pero dejo claras una serie de cosas:

1ª/ Cuando queremos tocamos pelota tiki taka.

2º/ No metemos un gol no al arco iris.

3º/ Si conseguimos mantener un par de partidos esta forma de juego saldremos del pozo de la cola para estar en la parte alta de la clasificación.

Desde el primer minuto estaba claro que equipo iba a llevar el peso del partido, jugando como nunca en esta temporada, y recordando a los mejores momentos de 3ª y 2ªB, La Salle empezó dominando el partido, EL SMC no estaba cómodo en el campo, pero el dominio no se reflejaba en el campo de manera, que como suele suceder en estos casos, en un despiste defensivo el 10 del SMC se adelantó a la defensa y por alto marcó el gol. Toni nada pudo hacer.

A pesar de ello el equipo siguió atacando y creando ocasiones suficientes para empatar, destacar una jugada de Gole que encarando portería fue derribado al borde del área, pero el trencilla no se atrevió a expulsar al defensa que era el último defensor. Esa jugada desquició un poco a Gole que al final de la primera parte no paró de acosar al árbitro, y este después se vengaría.

Así llegamos al descanso, en el que el míster por una vez no tuvo que darnos la habitual arengada, ya que poco se podía corregir.

Empezó la segunda parte dominando La Salle pero, en una jugada aislada y en fuera de juego volvió a marcar el SMC (a destacar el cabreo de Ramón por el gol encajado), pero inmediatamente una jugada de Gole acabó en penalti, que esta vez Lo Capi SÍ que marcó.

A partir de ese momento la presión del United fue total, y sólo en pelotazos largos el SMC lograba crear peligro. Aún así las cosas este día no podían acabar bien, y en un pase en profundidad el Gole, que iba mirando hacia el cielo por si llovía, se llevó al portero por delante, y eso le costó la segunda tarjeta y una ducha anticipada. Aún así, The Coach intentó ir a por el partido y jugó con 3 defensas.

Pero no era el día, y tras varias ocasiones claras de Carequinha, Dani, etc.. acabó el partido en un triste 2-1.

JORNADES 6 I 7

He posat aquesta foto de l'any passat perqué em sembla que defineix el que teníem llavors, cosa que no passa encara, aquesta temporada: UNIÓ.

F.C. CABRILS-3
LA SALLE IUNAITED- 3
En la sisena jornada, l’Iunaited s’enfrontà, en un camp remodelat i deliciós per a la pràctica fumbulística. Com passa de tant en tant, l’equip va surtir empanat i en 15 minuts va rebre tres gols com tres solets, fent el contrari un equip de Champions, ja té collons la cosa. Llavors l’equip es va despertar, ja era hora, i al cap de poc un magistral llançament de falta executat pel Llorenç des de la quinta polla, va reduir distàncies. L’Iunaited va entrar en el partit. Així, uns minuts més tard el Gole va marcar el segon, i llavors… Llavors va començar la tònica habitual d’aquesta temporada: fallar gols.
Així va anar la segona part, vinga a fallar gols i més gols. Sort que al Gole se li va aparéixer la verge de Lourdes (on va anar el Gallego la setmana passada) i d’un cop de cap inapel.lable va aconseguir el gol de l’empat.
Després del partit, quintos i més quintos, per variar.

CF. TIROL- 1
LA SALLE IUNAITED-1
Partit per oblidar, simplement. El Tirol va meréixer guanyar però de totes totes: tres pals i un munt d’ocasions errades, i menys mal del nostre porter, el Toni, que a més va aturar una pena màxima, si no, encara ens en foten un cabàs. I passo de seguir amb la crònica d’aquest partit, que m’emprenyo. Per cert, Lo Capi va fallar un penalti.

Una mica més i ens donen pel cul de veritat.