CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC I

Aquest no és un imbècil, aquest és gilipolles.

Quan us trobeu algun contrari que és un capullo i vol liar-la, el millor és no posar-se al seu nivell. Per això he rescatat una reflexió del José Luis Coll (el del Tip i COLL, el baixet) que il.lustra perfectament el que vull dir:
“Lo malo de discutir con los imbéciles es que tienes que ponerte a su altura para que te entiendan; y ahí es donde estás perdido, porque ellos saben hacer el imbécil mucho mejor que tú”.

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta

JORNADA 22

Imatge del partit de diumenge.
Conversa:
Juan Cristo (LSI): -!Hostia, me han dao en los huevos!
Àrbitre Sr. Reluciéntez: -!Calla coño, si ha sido en el codo!
Fernández Cubata (Rocafonda): -!Jua jua, yo ej que me parto!
Juan Pedro: (Aquest no diu res, ell a la seva bola)

C.E. ROCAFONDA - O
LA SALLE IUNAITED – 3
(Mataró)-. Estadi Comunal de Rocafonda. D’inici, uns 7 espectadors. En quant el bar va començar a cuinar, mig barri va venir a esmorzar, perdó, a veure i gaudir de l’intractable LSI.
Àrbitre: Venancio Reluciéntez Enrrolládez, del Col.legi de Piripimpipam (jo què sé d’on collons és).

C.E. ROCAFONDA: Venito; Hernesto, Halberto (cap), Zipriano; Migel, Hóscar, Jorje, Salbador y Guan Gosé (equip inicial); García Chorizo y Fernández Cubata.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Dani, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Rogerio, Llorenç (cap), Sobrequés; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Coixinha, Primo, Jaume Pitxilla, Edu (que reapareixia des de fa mesos) i Miguilla.

Mataró (hac)-. Abans de tot, les meves excuses per l’anterior crònica, obra d’un pocasolta bocamoll feréstec eixerebrat, que jo no vaig escollir. Dit això…
Ssssspectacular partit jugat a cal Rocafonda!! La Salle Iunaited ha sabut mantenir amb autoritat la ratxa de victòries (ja van 10!) amb un triomf inapelable i incontestable, malgrat no fer un partit esplèndid en quant a joc, com ens té acostumats darrerament.
Però l’empenta que porta l’equip, junt amb una miqueta de sort (siguem honestos), fa que aquesta munió de jugadors (i també amics) actualment sigui gairebé imparable sobre un terreny de joc, sigui de herba, d’aufals, de petxines, de terra o d’acer galvanitzat. Ni tan sols l’hora intempestiva del matx és obstacle per a l’LSI!!
Així, amb l’absència de tres jugadors (cabrons, són al Carib), però que no van fer ni puta falta, passades les vuit del matí el sr. col.legiat Venancio Reluciéntez Enrrolládez va xiular l’inici del partit, després del sorteig de rigor del camp.
A pesar de ser tan d’hora, l’LSI no va sortir adormida ni molts menys, i als cinc minuts ma o meno un puto xurro del Gole, que va apuntar a l’esquerra i la va passar a la dreta (miracle: el Gole la va passar!!), va habilitar el Juan (el Cristo no, l’altre) que, de fort xut, va batre sense remissió Palomítez, I de pas va inaugurava el seu caseller personal. Però, com els sol passar els grans equips com el Barça, l’LSI es va adormir i va ralentir el partit, la qual cosa va animar una mica l’equip contrari, que es va apropar a la porteria defensada pel Toni (cantautor brasileiru), encara que sense gaire perill.
De totes maneres, la primera part podia haver acabat amb un parell de golets més per part de l’equip visitant, però mira, pos no.
Amb aquest avantatge mínim i perillós es va reprendre el partit, després de l’habitual menjada de tarro de The Coach. I de ben segur que va surtir efecte, ja que als pocs minuts una asistencia del Llorenç cap al Rogelio va fer que aquest, mitjançant un xut sec, introduís la bimba a la red del C.E. Rocafonda. Ja més tranquils i amb la satisfacció de la feina mig feta, el Juan Pedro va voler donar-se uns minutets més de glòria i, a la sortida d’un corner i després d’un rebuig va engaltar un altre xut i… I 0-3, i cap a casa.
Partit sentenciat. En si, ja no va tenir més història, el matx matiner.
Però és clar, sempre hi ha un però: el Juan Cristo va fer honor al seu nom i gairebé al final del partit va ser expulsat per doble amonestació (se li en va la flapa, de tant en tant, al pobre), amb la qual cosa no podrà jugar el proper partit per sanció.
No obstant, amb baixes o sense, l’LSI continua ferma en la seva persecució al segon classificat (pas per pas, partit a partit, minut a minut, segon a segon…)
El que si que va tenir història va ser l’esmorzar que va tenir lloc allà mateix, al bar del camp, el millor garit de la categoría sense cap mena de dubte: cervesa, vi, morcilla, xoriço pregit, cap i pota, llom adobat, butifarra, morro, cansalada, carajillos, whiskises… i no cal dir que els jugadors de L’LSI són els millor clients d’aquest bar, quan hi van. Deixen petjada, els cabrons, es van fotre com els ninges.
D’aquest bar i de tots els demés: diuen les males llengües que per allà on passen no creixen més els quintos.
Bé, finalment fer una crida als lesionats que es recuperin aviat, collons, que encara no s’ha acabat la lliga, hòstia: per trencar-se alguna cosa ja estan les vacances.
Ah!! I pel proper partit, tenim una bona notícia: l’Integrao está lesionao (toma rima)!! Tranqui, Inte, tómatelo con calma y cúrate bien, no sea que recaigas.

FORÇA LSI!!!
A per l’onzena!!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter

NO CAL QUE TORNEU

JORNADA 21

Imatge de la felicitat que li va embargar al Gole, després de matxacar a la Penya Madridista (ej que me parto, jajaja!!!)

LA SALLE IUNAITED - 4
PENYA MADRIDISTA ILURO – 1
(Mataró)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, com a mínim 121 espectadors.
Àrbitre: Aniceto Trencíllez Chusquero, del Col.legi de Sant Cebrià..

PEÑA MADRIDISTA ILURO: Chupete; Acélguez, Rábanez, Chirimóyez (cap), Bércez; Gilipoyas, Piuskas, Hortalícez, Fernández Rábano; Mamadíllez y Gayólez (equip inicial); Pérez Vómito y García Nábez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Jaume Pitxilla, Integrao, Carapensil, Miguelito; Carequinha, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Cristo (equip inicial); David, RAMON, Sobrequés, Rogerio i Juan Pedro.

Premià (jota) -. Mecagüen San Blas (cada día te quiero más)!!! Para una vez que me llaman para hacer una suplencia de comentarista va y me toca narrar la victoria que un puñao de separatistas de mierda (mecagon tó lo catalán!!!) lograron ante un equipo genuinamente representativo de la españolidá, de los valores de la Reconquista, Tizona en ristre (la espada del Cid, pa quien no lo sepa), de los cojones bien puestos, como es la Peña Madridista de Mataró.
La madre que los parió!! Mamones!! Vaya mierda de equipo!! Si esto hubiera pasado hace cuarenta años los fusilaría al momento en los muros del castillo de Montjuich (se escribe con hache, coññño!!), a ellos, a todas sus familias y sus amiguetes, además de a todos estos de La Salle Unidos (qué coño Iunaited, aquí se habla en cristiano, mecagüen San Tiago Bernabéu!!), por haber ganado a un equipo vestido de blanco prístino, símbolo de la raza castellana, conquistadora de imperios, que allá por ande pasa ya no vuelve a crecer la hierba (esto era de Atila, pero da lo bisbo).
En fin!! Me dejo de hostias y, ya que me pagan (una mierda, por cierto), voy a realizar la crónica de los huevos:
Salió la PM Iluro y en seguida se metió de lleno en el partido. Los separatistas estos que iban de amarillo intentaban llevar las riendas del encuentro, mas el temple, el poderío, el saber estar y toda la polla que define al Madrí les impedía trenzar jugada alguna. Los de La Salle Unidos ya se estaban empezando a cagar en todo, y para acabar de joderles, un fallo defensivo local propició que Mamadíllez, driblando majestuosamente al portero Dani (vaya pirula que le hizo al colega, juajuajuá! Jódete, cabrón, fumeta!!) inauguró el marcador, poniéndose la PM Iluro por delante en el envite. El partido se nos ponía de cara (como el Cara al sol con la camisa nueeeeeeeeeeeeva que tú bordaste en rojo ayeeeeeeeeeeer, me hallará la muerte si me lleeeeeeeeevaaaaaa y no te vuelvo a veeeeeer….) pero, cojones, siempre tiene que haber algo que te joda la vida, hosssstia. Y esto llegó de la mano de un brasileño de mierda (dicen las malas lenguas que es hermano del Edmílson del Barsa de los huevos), que saltó al campo a la media hora y la primera pelota que tocó, hala, gol de puto churro (ver video-entrada anterior).
Paso de comentarlo, ya hay un documento gráfico que me da la razón (gentileza de la Yová, hermana del capullo del capitán de La Salle Unidos, reportera gráfica recién fichada).
Total, empate al canto. Y para acabar de joder la marrana, tres minutos después un tal Juan Cristo (Rey, debería llamarse) suelta una pedrada que con una potra de la hostia se cuela irremisiblemente en el marco defendido por Chupete, que se la tragó un poco, pa qué nos vamos a engañar.
Hay que joderse, coño! Aquí se acabó el partido, básicamente. A los de la PM Iluro les empezaron a pesar los huevos o se les deshincharon, porque desparecieron del envite como por arte de magia y, aunque lo intentaron, a partir de ahí y también gracias a las ayudas arbitrales del colegiado sr. Trencíllez, hay que reconocer (y me jode tres mundos decirlo) que los putos salleros fueron muy superiores en juego, pero sobretodo en actitud.
En la reanudación siguió la tónica (Sueps) del final de la primera parte: exhibición de juego (mira que me jodeeeee…) de los amarillos, y un quiero y no puedo (frase que le gusta mucho al Gole, según fuentes fidedignas) de la PM Iluro y, fruto de todo ello, llegaron dos goles más de los hijos de puta catalanes de mierda estos, logrados por uno al que llaman Carapensil (carayonqui, le llamaría yo, si no, fíjense en la afoto) de puto churro desde fuera del área, y el definitivo por el David.
Bueno, y a tomar por culo la crónica, que ya me estaba poniendo de los nervios. Voy a cascarme siete copazos de Soberano, la bebida del español puro de cuerpo y de espíritu, a ver si me calmo, y con la papa que pille me iré a que me la barnicen al Calipso o, en su defecto, a otro lupanar similar.
Hala, que os den morcilla treinta mil novecientas treinta y seis veces.
ARRRRIBASPAÑÑÑÑAAAA!! HALAMADRÍ, HALA MADRÍ!!!

José Antonio Reportérez Hidalgo, acojonante reportero dicarachero.

(Pd de Lo Capi: No he traduit això que ha escrit el subnormal aquest, perquè així s'entén més com és el tio de capullo).

gooooooooooooool de rogeriuuuuuuuuuuuuu!!!!

FOTO OFICIAL DE L'EQUIP

Aquesta és la penya: (vamos pallá i d'esquerra a dreta): Parra, Gole, Dani, Juan Pedro, Ramon, Carequinha, Llorenç, Jaume Pitxilla, Jorge, Miguilla, Toni, Carapensil, Primo, Txetxu; (fila de sota) Joaquim, Àlex, Rogerio, Sobrequés, Integrao, Miguelito, David, Eduard, Juan Cristo, Parreta, The Coach i Amadéu senior.

LES REFLEXIONS DE L'INTEGRAO (1)

A partir d'avui queda inaugurada una nova secció d'aquest blog. Amb aquest títol, sobren explicacions.

16-2-2008 :"ME ESTOY YENDO DEL PARTIDO".