FRASES MITIQUES (6)

"Lo meu és genètic".
DAVID PINILLA DIXIT.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (IV): Dieta pre-partit

Com podeu observar, el Kahn i demés jugadors alemanys també es foten com els ninjas.

Tothom sap, i el que no ho sàpiga només ha de llegir-se aquest article i punt, de la importància cabdal que té una correcta alimentació per a un esportista d'elit, i no tan d'elit també. No és el mateix fotre’s un bon àpat, a més del vermut, amb tres plats, postre, vi, carajillos i quatre copazos de whisky (oi, Gole?) just abans del partit, que limitar-se a un bon plat d’hidrats de carboni, un gotet de vi, unes peces de fruita i un cafè dues o tres hores abans de començar l’activitat esportiva.
Per tant, després de mesos i mesos d’exhaustives observacions i estudis sobre els hàbits alimentaris dels membres de l’equip, em permeto donar un parell de menús adients totalment per al partit que tindrà lloc demà. Com tots sabeu, és a les tres de la tarda, hora intempestiva com poques, i és absolutament imprescindible per a tots (excepte The Coach, així està) arribar en prefectes condicions per aquest partit tan trascendental. Més trascendental encara que una caixa de quintos, per què us feu una idea de la seva importància.
Abans dels menús, però, voldria fer èmfasi també en un aspecte igual de vital que l’alimentació de l’esportista: el dormir. És molt important dormir les hores adequades i no descantillar per la nit. O sigui, aquesta nit tots ens hauríem d’anar al llit, com a molt tard, de una a dues, i llevar-se a una hora prudencial, cap a les deu o les onze, una bona dutxa i a esmorzar.
Dit això…
MENÚ 1.
1.Dos o tres ous ferrats.
2.Un parell o més de talls de cansalada, xoriço, llom, morcilla, pernil pasat per la paella o qualsevol embutit d’aquests, el que us vingui més de gust.
3.Una barra de pa, de mig. I res de baguettes dels collons: Pa de pagès o galleg.
4.Unes quantes olives per anar fent boca.
5.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
6.Vi o cervesa a discreció, no obstant, tampoc cal una caixa sencera.
7.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre.
8.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
9.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un xirri. A lo capi se li permeten dos.
MENÚ 2.
1.Un amanida: enciam, ceba, tomàquet, olives… Si hi ha raves, encara millor.
2.Un bon plat d’espaghettis, a l’estil que sigui. No obstant, és recomanable, si és possible, que no siguin a la carbonara, ja que la crema de llet triga més a digerir-se i no convé sentir-se pesant. La millor opció és a la bolonyesa, per la carn.
3.Unes quantes olives per anar fent boca.
4.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
5.Vi o cervesa a discreció. No obstant, tampoc cal una caixa sencera.
6.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre, vengga va…
7.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
8.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un trusqui. A lo capi se li permeten dos.

Bé, esperem que aquests petits consells serveixin per aconseguir assolir la fita de demà.
FORÇA IUNAITED!!!

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

JORNADA 26

El Carapensil, amb l'escut de l'equip (no té res a veure la foto, però a que mola...)



Pròleg de J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter:
Aquesta setmana, degut a la seva malhaurada lesió, el sr. Carequeta s'ha oferit molt amablement a fer la crònica del partit d'aquesta jornada, a pesar de que anava fins el cul de quintos i no deuria veure un llus, com tots els 52.544 espectadors restants.
En deferència del club pel favor, ja que no cobrarà res i jo no podia fer-la (si no de què) no li tindrem en compte que l'hagi escrit en castellà, i a més no la traduirem, sense que això serveixi de precedent, ja que s'ha de reconèixer que el mamó té una certa gràcia (ju ju ju).

LA SALLE IUNATED – 4
MAFISA - O

(Premià)-. Camp “Lo Medir”. Abba-rrotat, com a mínim 52.545 espectadors, que van acabar fent-li l’ona a l’Integrao, de tantes caixes de quintos que es van cascar.
Àrbitre: Aniceto Espartaco Santoni, del Col.legi del Pla d’en Boet.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo (cap), Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Jorge, Juan Pedro, Miguelito; Gole i David (equip inicial); Ramon, Quicu, Juan Cristo, Llorenç, Dani i…
Entrenador: The Coach.
SANT CEBRIÀ: Elástiquez; Cengotitabengoa (cap), Acháquez, Lumumba; Filibusterinson, Cencerrero, Ben Pacá, Chilindrón; Patapález i Pablo Gasoil (equip inicial); Pérez Panfrito i García Cojones.
Entrenador: Sabino Múdez.

(efe)
Una vez más, y ya van unas cuantas, LSU vuelve a ganar, a disfrutar (aunque sólo 1 parte) y a ilusionar a su fiel hinchada. Con unos minutos de retraso debido a la llegada tardía de Espartaco (el árbitro) da comienzo una semana más el espectáculo más esperado de toda la semana en la región del Maresme. La alineación inicial de LSU la componen 11 jugadores, como casi siempre. El esférico empieza a rodar lentamente, a los 2 minutos y 27 segundos, el segundo delantero más eficaz de LSU (el primero es el que escribe, claro está) marca el que sería, y todavía es, el primer gol del partido. El gol es celebrado por todo lo alto y dedicado al integrao-fumao debido al nacimiento de Integración Plaza (alias Emma) durante esta semana. De la primera parte no se puede destacar nada más…, a si, joder, que Toni paró un penalti que sino los mataos estos nos empatan! Impecable Toninho Pa! La segunda parte empieza 15 minutos después de la primera, de hecho esto suele ser bastante habitual en el mundo del fútbol, tras la charla del mister en el vestuario: esto no se toca.., en el sofa no se juega…, tralali tralala, bienvenidos a la república independiente de LSU. Cada vez es más difícil mantener la concentración en el campo contra equipos a los que creemos inferiores, eso es lo que el mister intenta inculcarnos en cada partido: Fotem-lis 5 i disfrutem!! Dit i fet, la segunda parte es otra historia, presionamos más, el balón corre más, los pases son más precisos, … y fruto de esa presión “ceteris paribus” llega el segundo gol. Las subidas por la banda bareña de Miguelito hacen vibrar a la contienda, que entre quinto y quinto celebra las jugadas de su querido equipo. Juan Jekill explota su lado positivo y da carácter y fuerza al equipo. La salida de Integrao (padre de Integración) no aporta nada al equipo, pero cambia las estadísticas de LSU (hay un jugador más del equipo que es padre). Más estadísticas: es el delantero menos eficaz de LSU, pues en un alarde de generosidad, el hombre de hielo (Amadeu) enternecido por el evento de esta semana le da unos minutos como delantero. Todo el equipo está convencido que con unos 1000 o 2000 minutos más, marca. Ánimo Integrao! No se quién marco el resto de goles, pues una niebla espesa se instaló en el campo de repente…serían los quintos del reportero? Gran segunda parte (veus mister com escoltem les teves arengades al vestuari!) una victoria más, 3 puntos, alegría y a la ducha. La victoria es clara y contundente, aunque hay que destacar que Mafisa no tenía en sus filas ese día a Napoleón, pieza clave de su equipo.
Ya en el vestuario, la victoria es celebrada con los habituales gritos de LSU: Arriba España! Viva Bush! y con el Baila el Chiqui Chiqui sonando de fondo.
El protagonista, ahora sí, es EL INTEGRAO, que a parte de ser muy aclamado durante todo el partido, es duchado con Champagne francés, tras dicho acto e inmerso en la confusión realiza un francés (ahora sin Champagne) a todos los miembros del equipo (esto me lo han explicado, yo no estaba allí). Integradas, esto es broma eh, que desde que es padre se ha vuelto un chaval muy responsable. Felicidades de nuevo pareja!!
Como iba diciendo, 1 semana más, sólo 8 partidos por disputar y LSU depende de si mismo para optar a todo. Pero debemos sólo pensar en el próximo partido, este sábado tenemos la primera final y debemos seguir con la constancia que hemos tenido en los últimos meses. Leed con detenimiento estas palabras:
“UN PASO Y LUEGO OTRO,
Y HASTA EL MÁS LARGO CAMINO SE PUEDE RECORRER,
UN COPO DE NIEVE Y LUEGO OTRO,
Y HASTA LA MÁS ALTA MONTAÑA SE CUBRE DE NIEVE”
Son las 2 frases que mejor explican LA CONSTANCIA, cualidad clave para el éxito, tanto en el fútbol … como en muchas facetas de la vida…

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA!!!

U. Carequeta, quan ataca per la dreta.

POSTALS IUNAITED

"L'estadi "Lo Medir", ple de mill. Però en aquell precís moment van passar pel davant del camp alguns membres de l'equip, i gràcies a la seva desinteressada col.laboració, ràpidament es va poder reprendre el partit".

L'INTEGRAO HA SIGUT PARE!!!

Doncs veient aquesta foto, ningú no ho diria! Jarrita!! Se lo diremos a tu mujer!! Moltes felicitats de part de tot l'Iunaited!!

JORNADA 25

Sensual imatge de The Coach. Està així d'esplendorós inflat per tantes victòries consecutives i especialment pel treballadíssim darrer triomf.

LA SALLE IUNAITED - 1
ARGENTONA B - 0

Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Sobrequés, Jaume Pitxilla, Toni, Jac i...
ARGENTONA B: Sumbat; Nomacuerdo, Central Lechera Asturiana, Teo (cap.), Gazapo;
Lirón Careto, Eladio, Sumalié, Pallaringa; Perillins i Fernández Cuesco (equip inicial); López Zapatilla, Felipe Horroroso i Cojónez.

(Traducció del francès per J.J Ditxaratxer, reporter fumeter, d'un article aparegut al diari l'Équipe sobre aquest partit).

BONA JORNADA PER A L’LSI, PERÒ L’EMOCIÓ CONTINUA AL CAPDAVANT DE LA CLASSIFICACIÓ.
L’LSI, gràcies a la seva victòria contra l’Argentona ha tornat a la segona posició i a quatre punts del Sant Miquel del Cros. L’Independent va guanyar de nou, i han abandonat la zona vermella.

Dissabte 15 de març, estadi “Lo Medir”. A les 17h 45m, tot està preparat per començar el partit. Enfront l’Argentona, que en la primera volta va golejar l’LSI per 6 a 1, la més gran desfeta groga aquesta temporada.
Amb una temperatura de 16º (12º durant la segona part) i la meitat del poble de Premià com a espectadors, l’LSI entra al terreny de joc amb molta motivació. L’àrbitre, sr. Aironmaiden, xiula el començament del matx.
L’LSI comença a remenar la bimba, els nervis són a flor de pell. Al davant, un gran equip que no mou gens malament la pilota. L’equip groc comença a arrivar a la porteria rival i, cap el minut 22, el capità Llorenç, que rep l’esfèric després un magnífic cop de taló d’en Gole, llença un fort tret des de vint metres com a mínim que el porter contrari no aconsegueix aturar. Un gran gol que és cel.lebrat amb força per jugadors, espectadors i veïns. El bar comença a preparar els quintos.
Però el partit no està encara acabat i l’Iunaited, encara que guanyant, està realment nerviós. Pel cantó esquerre de la defensa groga l’Edu i en Carequinha tenen molta feina per intentar aturar els atacants de l’Argentona, igual que el Primo, qui a la posició natural de l’Integrao ha de ballar tot el partit amb la més lletja. En Carapensil, a qui hem de felicitar per la seva assistència consecutiva els darrers 8 o 9 matxs, fa el seu partidet habitual, el millor i el pitjor (què cabroooon, com diria el Maragall); matarà algun dia algú d’un atac de cor amb les seves passades arriscades! En Dani es mostra realment segur a totes les seves intervencions, mentres el Toni Pàmies està assegut pensant en la propera lletra de la seva nova cançó brasilera. A la banqueta de l’Iunaited també es troba l’Integrao, qui encara no pot jugar degut a una lesió, es menja les ungles i crida per animar el seu equip. Bon paio, aquest Integrao...
Minut 45 i 24,5 segons, l’àrbitre assenyala la fi de la primera part. The Coach fa el seu tradicional discurs de la mitja part, però amb més èmfasi de l’habitual: “estem nerviosos, hem de jugar i gaudir!”, i canvia l’equip per permetre l’entrada de reforços. L’Iunaited torna de nou al terreny de joc mentres els espectadors (amb unes quantes caixes de quintos sense alcohol al ventre) fan el tradicional passadís al nostre equip. El Miguelito es mostra molt actiu per la banda esquerra i realitza algunes accions meritòries. Bon partit, Miguelito!! Pel cantó dret de la defensa iunaitina el Jaume Pitxilla, encara que una mica empanat degut als seus problemes personals i la manca d’irrigació sanguínia al seu cervell, resisteix els atacs dels contraris. El David fa la seva guerra, com és habitual, contra quatre o cinc jugadors que tenen com a objectiu destruir el seu joc. Està en forma el tio, però amb el que flipo és amb Lo Capi: no entenc, i més després de saber que ha vingut a jugar després d’anar-se’n al llit a les 10 del matí i dormir només dues hores, la força física que ha mostrat sobre el terreny de joc: les meves més sinceres felicitacions.
En fi, les felicitacions són per tot un equip que es diu La Salle Iunaited!!
Abans d’arribar a les vuit del vespre, l’àrbitre xiula la fi del partit. Els jugadors de l’LSI s’abracen, la joia s’apodera de Premià i la comarca costera del Maresme, els fans de l’Iunaited comencen a envaïr les Rambles de Barcelona.
La famosa frase “Si anem plegats, ningú no ens pot guanyar”, esdevé realitat.
L’LSI està de nou segon a la classificació general, i a quatre punts del líder. Només queden nou partits per acabar la temporada. Si l’equip segueix amb aquesta mentalitat positiva, estic convençut de que finalment l’equip tindrà la seva recompensa.
És tot, les coses han anat així i així us les hem explicat.

FORÇA IUNAITED!!!

Pierre Fumetois.

FRASES MÍTIQUES (5)

"Jo sóc molt crític amb mi mateix: avui he jugat fatal".
PARRETA DIXIT.