JORNADA 26

El Carapensil, amb l'escut de l'equip (no té res a veure la foto, però a que mola...)



Pròleg de J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter:
Aquesta setmana, degut a la seva malhaurada lesió, el sr. Carequeta s'ha oferit molt amablement a fer la crònica del partit d'aquesta jornada, a pesar de que anava fins el cul de quintos i no deuria veure un llus, com tots els 52.544 espectadors restants.
En deferència del club pel favor, ja que no cobrarà res i jo no podia fer-la (si no de què) no li tindrem en compte que l'hagi escrit en castellà, i a més no la traduirem, sense que això serveixi de precedent, ja que s'ha de reconèixer que el mamó té una certa gràcia (ju ju ju).

LA SALLE IUNATED – 4
MAFISA - O

(Premià)-. Camp “Lo Medir”. Abba-rrotat, com a mínim 52.545 espectadors, que van acabar fent-li l’ona a l’Integrao, de tantes caixes de quintos que es van cascar.
Àrbitre: Aniceto Espartaco Santoni, del Col.legi del Pla d’en Boet.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo (cap), Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Jorge, Juan Pedro, Miguelito; Gole i David (equip inicial); Ramon, Quicu, Juan Cristo, Llorenç, Dani i…
Entrenador: The Coach.
SANT CEBRIÀ: Elástiquez; Cengotitabengoa (cap), Acháquez, Lumumba; Filibusterinson, Cencerrero, Ben Pacá, Chilindrón; Patapález i Pablo Gasoil (equip inicial); Pérez Panfrito i García Cojones.
Entrenador: Sabino Múdez.

(efe)
Una vez más, y ya van unas cuantas, LSU vuelve a ganar, a disfrutar (aunque sólo 1 parte) y a ilusionar a su fiel hinchada. Con unos minutos de retraso debido a la llegada tardía de Espartaco (el árbitro) da comienzo una semana más el espectáculo más esperado de toda la semana en la región del Maresme. La alineación inicial de LSU la componen 11 jugadores, como casi siempre. El esférico empieza a rodar lentamente, a los 2 minutos y 27 segundos, el segundo delantero más eficaz de LSU (el primero es el que escribe, claro está) marca el que sería, y todavía es, el primer gol del partido. El gol es celebrado por todo lo alto y dedicado al integrao-fumao debido al nacimiento de Integración Plaza (alias Emma) durante esta semana. De la primera parte no se puede destacar nada más…, a si, joder, que Toni paró un penalti que sino los mataos estos nos empatan! Impecable Toninho Pa! La segunda parte empieza 15 minutos después de la primera, de hecho esto suele ser bastante habitual en el mundo del fútbol, tras la charla del mister en el vestuario: esto no se toca.., en el sofa no se juega…, tralali tralala, bienvenidos a la república independiente de LSU. Cada vez es más difícil mantener la concentración en el campo contra equipos a los que creemos inferiores, eso es lo que el mister intenta inculcarnos en cada partido: Fotem-lis 5 i disfrutem!! Dit i fet, la segunda parte es otra historia, presionamos más, el balón corre más, los pases son más precisos, … y fruto de esa presión “ceteris paribus” llega el segundo gol. Las subidas por la banda bareña de Miguelito hacen vibrar a la contienda, que entre quinto y quinto celebra las jugadas de su querido equipo. Juan Jekill explota su lado positivo y da carácter y fuerza al equipo. La salida de Integrao (padre de Integración) no aporta nada al equipo, pero cambia las estadísticas de LSU (hay un jugador más del equipo que es padre). Más estadísticas: es el delantero menos eficaz de LSU, pues en un alarde de generosidad, el hombre de hielo (Amadeu) enternecido por el evento de esta semana le da unos minutos como delantero. Todo el equipo está convencido que con unos 1000 o 2000 minutos más, marca. Ánimo Integrao! No se quién marco el resto de goles, pues una niebla espesa se instaló en el campo de repente…serían los quintos del reportero? Gran segunda parte (veus mister com escoltem les teves arengades al vestuari!) una victoria más, 3 puntos, alegría y a la ducha. La victoria es clara y contundente, aunque hay que destacar que Mafisa no tenía en sus filas ese día a Napoleón, pieza clave de su equipo.
Ya en el vestuario, la victoria es celebrada con los habituales gritos de LSU: Arriba España! Viva Bush! y con el Baila el Chiqui Chiqui sonando de fondo.
El protagonista, ahora sí, es EL INTEGRAO, que a parte de ser muy aclamado durante todo el partido, es duchado con Champagne francés, tras dicho acto e inmerso en la confusión realiza un francés (ahora sin Champagne) a todos los miembros del equipo (esto me lo han explicado, yo no estaba allí). Integradas, esto es broma eh, que desde que es padre se ha vuelto un chaval muy responsable. Felicidades de nuevo pareja!!
Como iba diciendo, 1 semana más, sólo 8 partidos por disputar y LSU depende de si mismo para optar a todo. Pero debemos sólo pensar en el próximo partido, este sábado tenemos la primera final y debemos seguir con la constancia que hemos tenido en los últimos meses. Leed con detenimiento estas palabras:
“UN PASO Y LUEGO OTRO,
Y HASTA EL MÁS LARGO CAMINO SE PUEDE RECORRER,
UN COPO DE NIEVE Y LUEGO OTRO,
Y HASTA LA MÁS ALTA MONTAÑA SE CUBRE DE NIEVE”
Son las 2 frases que mejor explican LA CONSTANCIA, cualidad clave para el éxito, tanto en el fútbol … como en muchas facetas de la vida…

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA!!!

U. Carequeta, quan ataca per la dreta.

POSTALS IUNAITED

"L'estadi "Lo Medir", ple de mill. Però en aquell precís moment van passar pel davant del camp alguns membres de l'equip, i gràcies a la seva desinteressada col.laboració, ràpidament es va poder reprendre el partit".

L'INTEGRAO HA SIGUT PARE!!!

Doncs veient aquesta foto, ningú no ho diria! Jarrita!! Se lo diremos a tu mujer!! Moltes felicitats de part de tot l'Iunaited!!

JORNADA 25

Sensual imatge de The Coach. Està així d'esplendorós inflat per tantes victòries consecutives i especialment pel treballadíssim darrer triomf.

LA SALLE IUNAITED - 1
ARGENTONA B - 0

Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap.), Carequinha; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Sobrequés, Jaume Pitxilla, Toni, Jac i...
ARGENTONA B: Sumbat; Nomacuerdo, Central Lechera Asturiana, Teo (cap.), Gazapo;
Lirón Careto, Eladio, Sumalié, Pallaringa; Perillins i Fernández Cuesco (equip inicial); López Zapatilla, Felipe Horroroso i Cojónez.

(Traducció del francès per J.J Ditxaratxer, reporter fumeter, d'un article aparegut al diari l'Équipe sobre aquest partit).

BONA JORNADA PER A L’LSI, PERÒ L’EMOCIÓ CONTINUA AL CAPDAVANT DE LA CLASSIFICACIÓ.
L’LSI, gràcies a la seva victòria contra l’Argentona ha tornat a la segona posició i a quatre punts del Sant Miquel del Cros. L’Independent va guanyar de nou, i han abandonat la zona vermella.

Dissabte 15 de març, estadi “Lo Medir”. A les 17h 45m, tot està preparat per començar el partit. Enfront l’Argentona, que en la primera volta va golejar l’LSI per 6 a 1, la més gran desfeta groga aquesta temporada.
Amb una temperatura de 16º (12º durant la segona part) i la meitat del poble de Premià com a espectadors, l’LSI entra al terreny de joc amb molta motivació. L’àrbitre, sr. Aironmaiden, xiula el començament del matx.
L’LSI comença a remenar la bimba, els nervis són a flor de pell. Al davant, un gran equip que no mou gens malament la pilota. L’equip groc comença a arrivar a la porteria rival i, cap el minut 22, el capità Llorenç, que rep l’esfèric després un magnífic cop de taló d’en Gole, llença un fort tret des de vint metres com a mínim que el porter contrari no aconsegueix aturar. Un gran gol que és cel.lebrat amb força per jugadors, espectadors i veïns. El bar comença a preparar els quintos.
Però el partit no està encara acabat i l’Iunaited, encara que guanyant, està realment nerviós. Pel cantó esquerre de la defensa groga l’Edu i en Carequinha tenen molta feina per intentar aturar els atacants de l’Argentona, igual que el Primo, qui a la posició natural de l’Integrao ha de ballar tot el partit amb la més lletja. En Carapensil, a qui hem de felicitar per la seva assistència consecutiva els darrers 8 o 9 matxs, fa el seu partidet habitual, el millor i el pitjor (què cabroooon, com diria el Maragall); matarà algun dia algú d’un atac de cor amb les seves passades arriscades! En Dani es mostra realment segur a totes les seves intervencions, mentres el Toni Pàmies està assegut pensant en la propera lletra de la seva nova cançó brasilera. A la banqueta de l’Iunaited també es troba l’Integrao, qui encara no pot jugar degut a una lesió, es menja les ungles i crida per animar el seu equip. Bon paio, aquest Integrao...
Minut 45 i 24,5 segons, l’àrbitre assenyala la fi de la primera part. The Coach fa el seu tradicional discurs de la mitja part, però amb més èmfasi de l’habitual: “estem nerviosos, hem de jugar i gaudir!”, i canvia l’equip per permetre l’entrada de reforços. L’Iunaited torna de nou al terreny de joc mentres els espectadors (amb unes quantes caixes de quintos sense alcohol al ventre) fan el tradicional passadís al nostre equip. El Miguelito es mostra molt actiu per la banda esquerra i realitza algunes accions meritòries. Bon partit, Miguelito!! Pel cantó dret de la defensa iunaitina el Jaume Pitxilla, encara que una mica empanat degut als seus problemes personals i la manca d’irrigació sanguínia al seu cervell, resisteix els atacs dels contraris. El David fa la seva guerra, com és habitual, contra quatre o cinc jugadors que tenen com a objectiu destruir el seu joc. Està en forma el tio, però amb el que flipo és amb Lo Capi: no entenc, i més després de saber que ha vingut a jugar després d’anar-se’n al llit a les 10 del matí i dormir només dues hores, la força física que ha mostrat sobre el terreny de joc: les meves més sinceres felicitacions.
En fi, les felicitacions són per tot un equip que es diu La Salle Iunaited!!
Abans d’arribar a les vuit del vespre, l’àrbitre xiula la fi del partit. Els jugadors de l’LSI s’abracen, la joia s’apodera de Premià i la comarca costera del Maresme, els fans de l’Iunaited comencen a envaïr les Rambles de Barcelona.
La famosa frase “Si anem plegats, ningú no ens pot guanyar”, esdevé realitat.
L’LSI està de nou segon a la classificació general, i a quatre punts del líder. Només queden nou partits per acabar la temporada. Si l’equip segueix amb aquesta mentalitat positiva, estic convençut de que finalment l’equip tindrà la seva recompensa.
És tot, les coses han anat així i així us les hem explicat.

FORÇA IUNAITED!!!

Pierre Fumetois.

FRASES MÍTIQUES (5)

"Jo sóc molt crític amb mi mateix: avui he jugat fatal".
PARRETA DIXIT.

JORNADA 24

Com podeu observar en aquesta imatge, la plaça era difícil de torejar. Foto presa al Bar Deportivo, on es van fotre uns quants quintos i whiskis per celebrar l'empat.

C. F. LOS MOLINOS - 2
LA SALLE IUNAITED – 2
(Mataró)-. Estadi Internacional de Vista Alegre. 3 espectadors, i el Duran de la Peña Madridista.
Àrbitre: Cirilo Capulio Cerril, del Col.legi del P.P.

AT. LLINARS: Mini; Purétez, Celedonio, Arrollador, Rosendo; Mati, Barétez (cap), Perejil, Finito; Pirulillins y Fernández Rótula (equip inicial); García Níspero i López Vertebrado.
Entrenador: Genaro Mallofré Benítez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Eduard, Primo, Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Juan Cristo, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Pedro (equip inicial); Jorge, David, Carequinha, Parreta i Toni.
Entrenador: The Coach.

Mataró (erre)-.
Després d’onze victòries consecutives, l’LSI ha tornat a assaborir el gust de l’empat, malhauradament. Ja des de la banqueta es va dir, abans de començar el partit, durant la xerrada de The Coach: “¿quantes victòries portem? Onze?”.
Mal auguri, va pensar més d’un.
La prepotencia no és bona per al futbol, diuen altres.
L’empat, sincerament, va ser injust. Per joc i intensitat, el Los Molinos va meréixer emportar-se els tres punts. Ja de seguida es va veure que no era el dia de l’equip groc. Sense ritme, sense tocar la pilota com habitualment fa l’LSI, els rivals s’avançaven i s’emportaven tots els rebots, i es va trobar tota la primera part a remolc del domini del Los Molinos. Però, ironies de la vida, en la primera aproximació real de l’LSI, va inaugurar el marcador. Bé, no tanta aproximació: en realitat va ser una cagada del porter Mini, que no va blocar bé un centre de jo què sé qui i la va deixar a peus del Miguilla, que és un gavilán i es trobava allà en el moment oportú (com tots els gavilanes), i va engaltar un xut precís amb el guant que té al peu esquerre i la va clavar dins la porteria dels Los Molinos, fent inútil l’estirada desesperada d’en Mini (en realitat ni es va moure, però és igual, així l’èpica fumbulística fa acte de presencia). Sense meréixer-ho, l’Iunaited es veia amb avantatge al marcador. El Los Molinos, per la seva banda, va seguir amb la seva tònica de joc: anar-hi a per totes, arribant a fallar una ocasió claríssima just abans de que el sr. Capulio Cerril assenyalés la fi de la primera part.
Malgrat els canvis i el discurs psicològic de The Coach, en la represa els Iunaited van continuar exactament que a la primera part, o inclús pitjor. Mal colocats, el rival els agafava l’esquena a cada moment, i les ocasions, o com a mínim la sensació de perill flotava en l’ambient. Dit i fet: després d’una alegria atacant del Carapensil, un rápida contra va obligar al Llorenç a fer penalti al Pirulillins, quan anava a marcar amb la porteria buida.
Penalti, com dic, gol i gràcies que no expulsés al jugador groc (tarjeta groga, només).
Llavors va tornar a sonar la flauta per a l’LSI. Una falta a la frontal de l’àrea del Los Molinos va ser executada amb precisió pel David, que tornava a avançar el seu equip al marcador. Però és clar, en comptes d’assegurar el resultat, l’LSI va seguir fent el capullo fins que, en una de tantes faltes de contundència de la defensa groga Barétez es va colar entre els centrals i va marcar el gol que al cap i a la fi donaria el resultat definitiu al disputat partit.
Llavors els Iunaited es van adonar de que encara podrien perdrei van acosar la porteria contrària, però la falta d’encert, els nervis, el rebot d’algun jugador que aixeca molt els braços i sembla el Cristo de Corcovado de Rio, i alguna decisió desafortunada de l’àrbitre van impedir que el marcador es mogués.
De totes maneres, empat i gràcies.
Esperem que això s’arregli ràpid: la propera jornada l’Argentona, el perseguidor que es troba a només dos punts dels Iunaited, visita l’imponent estadi “Lo Medir”.
La victoria no ha d’escapar-se, però, com deia el Churchill, un ha de donar, el primer de tot, sang, suor i llàgrimes (i que siguin d’alegria per haver guanyat).
Tot pel bé de l’equip. Conil encara esta lluny.

FORÇA IUNAITED!!


J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

IMATGES DE LA JORNADA 24

Bucòlic aspecte d'una casa particular als voltants de l'Estadi Internacional de Vistalegre.