NO CAL QUE TORNEU

JORNADA 21

Imatge de la felicitat que li va embargar al Gole, després de matxacar a la Penya Madridista (ej que me parto, jajaja!!!)

LA SALLE IUNAITED - 4
PENYA MADRIDISTA ILURO – 1
(Mataró)-. Estadi “Lo Medir”. A rebentar, com a mínim 121 espectadors.
Àrbitre: Aniceto Trencíllez Chusquero, del Col.legi de Sant Cebrià..

PEÑA MADRIDISTA ILURO: Chupete; Acélguez, Rábanez, Chirimóyez (cap), Bércez; Gilipoyas, Piuskas, Hortalícez, Fernández Rábano; Mamadíllez y Gayólez (equip inicial); Pérez Vómito y García Nábez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Jaume Pitxilla, Integrao, Carapensil, Miguelito; Carequinha, Jorge, Llorenç (cap), Miguilla; Gole i Juan Cristo (equip inicial); David, RAMON, Sobrequés, Rogerio i Juan Pedro.

Premià (jota) -. Mecagüen San Blas (cada día te quiero más)!!! Para una vez que me llaman para hacer una suplencia de comentarista va y me toca narrar la victoria que un puñao de separatistas de mierda (mecagon tó lo catalán!!!) lograron ante un equipo genuinamente representativo de la españolidá, de los valores de la Reconquista, Tizona en ristre (la espada del Cid, pa quien no lo sepa), de los cojones bien puestos, como es la Peña Madridista de Mataró.
La madre que los parió!! Mamones!! Vaya mierda de equipo!! Si esto hubiera pasado hace cuarenta años los fusilaría al momento en los muros del castillo de Montjuich (se escribe con hache, coññño!!), a ellos, a todas sus familias y sus amiguetes, además de a todos estos de La Salle Unidos (qué coño Iunaited, aquí se habla en cristiano, mecagüen San Tiago Bernabéu!!), por haber ganado a un equipo vestido de blanco prístino, símbolo de la raza castellana, conquistadora de imperios, que allá por ande pasa ya no vuelve a crecer la hierba (esto era de Atila, pero da lo bisbo).
En fin!! Me dejo de hostias y, ya que me pagan (una mierda, por cierto), voy a realizar la crónica de los huevos:
Salió la PM Iluro y en seguida se metió de lleno en el partido. Los separatistas estos que iban de amarillo intentaban llevar las riendas del encuentro, mas el temple, el poderío, el saber estar y toda la polla que define al Madrí les impedía trenzar jugada alguna. Los de La Salle Unidos ya se estaban empezando a cagar en todo, y para acabar de joderles, un fallo defensivo local propició que Mamadíllez, driblando majestuosamente al portero Dani (vaya pirula que le hizo al colega, juajuajuá! Jódete, cabrón, fumeta!!) inauguró el marcador, poniéndose la PM Iluro por delante en el envite. El partido se nos ponía de cara (como el Cara al sol con la camisa nueeeeeeeeeeeeva que tú bordaste en rojo ayeeeeeeeeeeer, me hallará la muerte si me lleeeeeeeeevaaaaaa y no te vuelvo a veeeeeer….) pero, cojones, siempre tiene que haber algo que te joda la vida, hosssstia. Y esto llegó de la mano de un brasileño de mierda (dicen las malas lenguas que es hermano del Edmílson del Barsa de los huevos), que saltó al campo a la media hora y la primera pelota que tocó, hala, gol de puto churro (ver video-entrada anterior).
Paso de comentarlo, ya hay un documento gráfico que me da la razón (gentileza de la Yová, hermana del capullo del capitán de La Salle Unidos, reportera gráfica recién fichada).
Total, empate al canto. Y para acabar de joder la marrana, tres minutos después un tal Juan Cristo (Rey, debería llamarse) suelta una pedrada que con una potra de la hostia se cuela irremisiblemente en el marco defendido por Chupete, que se la tragó un poco, pa qué nos vamos a engañar.
Hay que joderse, coño! Aquí se acabó el partido, básicamente. A los de la PM Iluro les empezaron a pesar los huevos o se les deshincharon, porque desparecieron del envite como por arte de magia y, aunque lo intentaron, a partir de ahí y también gracias a las ayudas arbitrales del colegiado sr. Trencíllez, hay que reconocer (y me jode tres mundos decirlo) que los putos salleros fueron muy superiores en juego, pero sobretodo en actitud.
En la reanudación siguió la tónica (Sueps) del final de la primera parte: exhibición de juego (mira que me jodeeeee…) de los amarillos, y un quiero y no puedo (frase que le gusta mucho al Gole, según fuentes fidedignas) de la PM Iluro y, fruto de todo ello, llegaron dos goles más de los hijos de puta catalanes de mierda estos, logrados por uno al que llaman Carapensil (carayonqui, le llamaría yo, si no, fíjense en la afoto) de puto churro desde fuera del área, y el definitivo por el David.
Bueno, y a tomar por culo la crónica, que ya me estaba poniendo de los nervios. Voy a cascarme siete copazos de Soberano, la bebida del español puro de cuerpo y de espíritu, a ver si me calmo, y con la papa que pille me iré a que me la barnicen al Calipso o, en su defecto, a otro lupanar similar.
Hala, que os den morcilla treinta mil novecientas treinta y seis veces.
ARRRRIBASPAÑÑÑÑAAAA!! HALAMADRÍ, HALA MADRÍ!!!

José Antonio Reportérez Hidalgo, acojonante reportero dicarachero.

(Pd de Lo Capi: No he traduit això que ha escrit el subnormal aquest, perquè així s'entén més com és el tio de capullo).

gooooooooooooool de rogeriuuuuuuuuuuuuu!!!!

FOTO OFICIAL DE L'EQUIP

Aquesta és la penya: (vamos pallá i d'esquerra a dreta): Parra, Gole, Dani, Juan Pedro, Ramon, Carequinha, Llorenç, Jaume Pitxilla, Jorge, Miguilla, Toni, Carapensil, Primo, Txetxu; (fila de sota) Joaquim, Àlex, Rogerio, Sobrequés, Integrao, Miguelito, David, Eduard, Juan Cristo, Parreta, The Coach i Amadéu senior.

LES REFLEXIONS DE L'INTEGRAO (1)

A partir d'avui queda inaugurada una nova secció d'aquest blog. Amb aquest títol, sobren explicacions.

16-2-2008 :"ME ESTOY YENDO DEL PARTIDO".

JORNADA 20

Crustaci, aquest és el Parreta, àlies "Chacal", darrerament també conegut com "El mur de Premià" (juajuajua!!). Al fons, el nostre entranyable Carapensil, suposo que buscant bolets (o mill, ves a saber).

C.E. SANT CEBRIÀ - 1
LA SALLE IUNAITED – 3
Camp: Olímpic de Vallalta. 129 espectadors i diverses tòrtores, picapins, passerells i pit-roigs.
Àrbitre: Venancio Sinpítez Trencíllez, del Col.legi de l’ONCE.
C.E. SANT CEBRIÀ: Vejíguez; Útero, Bilis, Riñónez, Cadernera; ; Misterproper, Cuchitril, Oreneta, Cuésquez; García Tornillo i Limitao (equip inicial); Bordegàs, Julandrón y Pérez Alcayata.
LA SALLE IUNAITED: Toni (Dani); Parreta, Integrao, Carapensil, Miguelito; Juan Cristo, Jorge, Llorenç(cap), Miguilla; Gole i David (equip inicial); Sobrequés, Jaume Pitxilla, Primo, Carequinha i Ramon, i Ramon.

Sant Cebrià de Vallalta (hac) -. Un matí esplendorós però encara amb restes de la rosada matinera, va arribar l’intractable (fins aquell moment) esquadra de La Salle, exemple de totes les virtuts que guarneixen els equips que són una pinya i que, per aquesta mateixa raó, encadenen victòries incontestables una darrera de l’altra.
Així va succeïr durant el disputat partit que es va poder presenciar a les faldes de la Serra de Marina, rodejats de boscos feréstecs, ocells dignes de fotre’ls a la cassola i hivernacles amb forma d’iglú però plens de maduixes, en comptes d’esquimals: esperonats per l’arengada incommensurable de The Coach, l’LSI va sortir a mossegar des del primer moment, per tal de no tenir els ensurts habituals en els inicis. Ja en el primer minut, el Miguilla, després d’una genial passada de Lo Capi (jiji), no va marcar per ben poc. En el primer quart d’hora van haver tres o quatre oportunitats més per obrir el marcador, peró la manca de punteria dels davanters no ho va fer possible, fins que, finalment, amb una altra gran passada del Llorenç, el David va inaugurar el marcador amb una malabarística vaselina (com aquell gol del Xavi al camp del Madrid, que els va donar la victòria per 1-2, fa quatre anys). Després d’aquest cop de puny a la taula, l’LSI es va despistar una mica, cedint un mica més del compte la iniciativa al contrari, però sense donar opcions de gol gaire clares. No va ser així per part de l’equip groc, que amb ràpids contra-atacs va seguint desaprofitant ocasions claríssimes sense parar (Miguilla, Juan Cristo, Gole, David…). I així es va arribar a la fi de la primera part, amb avantatge mínim.
La segona part va començar de la mateixa manera que al principi del partit: l’LSI mossegant a qui se li posés al costat, i d’aquesta manera, a la tercera o quarta ocasió el David va tornar a marcar, aquesta vegada a passada del Jorge. Amb el matx ben encarat, el tema es va estabilitzar, malgrat tenir uns quants mà a mà malbaratades davant Vejíguez, el porter local; especialment una jugada començada pel Jaume, continuada pel David i enviada la pilota a prendre per part del Gole, que es va precipitar, esperonat per l’ànsia de marcar. Finalment, però, la seva lluita va tenir el seu premi, amb un gol polèmic que ara no ve al cas, o si que ve al cas però no em surt dels pebrots de parlar de sang i fetge (hauríeu d’haver vist la cara del defensa contrari, pobre, amb el nas trencat i la sang surtint d’ell com si fos un géiser de Yellowstone, allà on viuen el Yogui i el Bubu). Amb aquest desgavell però amb el matx solucionat faltant quinze minuts per acabar, el partit es va trencar del tot, i el Sant Cebrià va escurçar distàncies: diuen les males llengües que els jugadors grocs se’l van diexar marcar, per compensar. Mal fet.
Minut 45: l’àrbitre, el senyor Sinpítez Trencíllez, assenyala la fi del partit, que fa esclatar d’alegria l’LSI i que es reflecteix en el crit hipohuracanat de la victòria que van fer al vestuari i que es va sentir fins a Riudellots de la Selva.
No ens oblidem de destacar el bon partit del Jaume Pitxilla, que es va atrevir fins i tot a pujar la banda, del Miguilla, que diu que va portar el ritme del partit (jaja!!), i del Miguelito, fins que es va lesionar (normal, no es vol enfrontar la setmana que ve a la Pentya Madridista Iluro, ell, fan declarat del Real Madrit… Esquirol, que eres un esquirol!). I de tot l’equip en general, què collons: amb aquesta empenta i unió és molt difícil que es perdin gaires partits.

FORÇA LSI!!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

FRASES MÍTIQUES (4)

He recuperat aquesta imatge tan optimista de l'anterior blog censurat, adjectiu que defineix a la perfecció el caràcter de l'únic central que tenim.


"Amadeo, si quieres salgo".
INTEGRAO DIXIT.
Pd: Fa un mes li va dir a The Coach, mentre estàvem jugant: "Amadeo, si quieres me cambias". Sense comentaris.